bruma
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

Cristal –o Cristall?– de Font

6182

Biel Company, en la seva etapa de futbolista.

Arxiu Grup Serra

Els meus amics i aquells que, per poder rebatre les meves opinions, simulen ser els meus enemics —jo sé que en el fons no ho són— han coincidit aquesta setmana passada i m'han demanat que expliqui com és que un home —ma non troppo— com jo té una egua de carreres —campiona de l’Espanya Imperial: m'agrada recordar-ho— que nom Cristal i no Cristall, com sembla que hauria de ser. Ho intentaré explicar clar, curt i en català.

La història explicativa o justificativa comença pel fet que a mi em va néixer, fa dos anys, una pollina que nom Cheek to Cheek i, quan vaig decidir traslladar-la a un corralet que li tenia preparat a Can Teula/Cas Càtedro/Can Shane, en Jaume Morro em va dir que la pollina que havia criat jo s'enyoraria d'allò més si estava tota sola i que li veuria la tristor a la cara. Quan em va haver tocat el cor amb la profetitzada i poc recomanable soledat de la meva pollina, em va anunciar, com qui no diu res, que ell tenia una embosta d'animalets de bona raça, i que algun d'ells li podria fer companyia a la meva jove eugüeta. Anàrem a veure'ls i els meus ulls es fixaren ben aviat, pel color de la seva pell i per la manera que tenia de trotar, en una altra eugüeta que —em digué en Morro— era filla de Repeat Love. Quan en Morro va veure que estava 'enconyat' —una expressió, no mancada de lirisme, que manllev a l'enyorat amo en Mateu Campet— em comunicà que havia elegit, precisament, mirau!, la més cara del grup: em va clavar —em podeu creure— la ganiveta a tall de mànec. Ara va dient que em feu un regal, però us assegur que no en va tenir gens, de compassió, de la meva, de cada dia més, depauperada butxaca. Li vaig demanar què nomia l'egua i el criador i entrenador de Búger em digué —mai no sabré si amb premeditació, o no— “Clàssica de Font”. No està malament vaig pensar: m'agrada. Passaren uns mesos i na Cheek to Cheek i na Clàssica semblaven bones amigues. Quan vaig saber que ja estaven confeccionats els LIC —Llibre Identificació Cavallar— vaig anar a Son Pardo a cercar el de na Clàssica. Me'l donaren, però el llibre —la cartilla— em semblà que estava equivocat. El pare que hi figurava no era Repeat Love, ni la mare Joeann Nicc, que era el que m'havia dit en Morro. Vàrem repassar, amb els d’Astrot a veure si havia altres cartilles que posassin que el pare de l'animalet fóra Repeat Love i... sí: n'hi havia una, de cartilla, de pare Repeat Love. Però, ai, ai, ai, el nom de l'egua semblava propi d'un culebrot sud-americà: Cristal, Cristal de Font. Na Clàssica de Font era una altra egua —una mica nimfòmana, pel que s'ha vist després, però aquest és un assumpte privat— que també havia nascut a Búger, però era una altra, tanmateix.

Per consolar-me vaig pensar que, quan jo feia classes i abordava la qüestió de l'anomenat nominalisme, explicava la relació entre el nom i la cosa, i que fou Guillem d'Occam —el filòsof que tant admira Umberto Eco— el que va predicar que el nom no fa la cosa, que els noms i les paraules són producte de la convenció social. D'aquí “El Nom de la Rosa” i del protagonista de l'admirable novel·la, Guillem de Baskerville, Sean Connery per a les senyores.

Tot i la reflexió d’Occam, no vull negar que he mirat de canviar el nom de Cristal i afegir-li una ela al final: passaria a ser —només a anomenar-se, segons els nominalistes— Cristall. Però els entesos m'han dit que em costaria prop de 100 euros l'afegitó, i el meu amor i voluntat de defensa de la llengua catalana no sé si arriba a tant.

He pensat, tanmateix, en una solució: mirar de demanar una subvenció a la Conselleria d'Agricultura. Molts saben que la meva relació amb el conseller Company no és tant dolenta com alguns voldrien i que pes dues arroves més del que seria convenient per mor de les sobrassades que abans, ai, ell em regalava. El que per ventura no és tant conegut és que jo, durant una temporada, vaig ser una mena d'agent FIFA d'en Biel. Era el temps en què estàvem tots dos a Saragossa, ell fent gols i jo, sermons. Meu —inventat meu— va ser aquell eslògan —en foraster, és clar, nosaltres sí que ens adaptam— que deia: “Cuando el balón llega a los pies de Company, los aficionados empiezan a sentir el perfume del gol”. Idò, sí: si en Biel Company m'aconseguís una mica d'ajuda —gràcies a la qual na Cristal passàs a ser na Cristall— podríem aconseguir dos objectius. El primer que jo abandonàs les disquisicions filosòfiques —tan passades de moda i avorrides— sobre el nominalisme. El segon que ja ningú podria dir, a partir d'ara, que el PP no ha mogut mai un dit per a normalitzar la nostra llengua. “Coooño!”.

Xesc Bujosa

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Pastoret, fa mes de 6 anys

Càtedro, per 100 euros, bé prodries haver-la normalitzada.

Valoració:0menosmas
Per Alixendri, fa mes de 6 anys

Ja ho se eugüeta, gracis, de res,

Valoració:0menosmas
Per abu yahya, fa mes de 6 anys

Tria es que més t'agradi i el guardes ben guardadet. Segur que en qualsevol moment el voldrás tenir apropet. Cipayo, cipai, sipai. Tria. M'en fot, tots van be.

Valoració:2menosmas
Per Caterina, fa mes de 6 anys

Li deman disculpes Sr. Yaha com que he escrit sense ulleres m'ha ballat una lletra, la grafia correcta és: sipai.

Atentament.

Valoració:0menosmas
Per abu yahya, fa mes de 6 anys

A Caterina: Demuestras que no sabes leer castellano ni interpretarlo (se ve que no te lo enseñaron, cosa normal dentro del mundo de los adoctrinados). Yo en ningún momento he tildado de cipayo al Sr. Bujosa. En ninguno. No pongas en mi pluma lo que no ha escrito. Cuando empleo la palabra cipayo, me refiero, única y exclusivamente, a los que se abren de piernas y la baba se les cae ante todo lo que sea catalán, despreciando lo propio. Me temo que tú eres, supuestamente, uno de ellos. Yo no tengo que demostrar de donde vengo. Como tampoco me interesa su árbol genealógico para nada. Y en cuanto al repetido palabro, se me antoja que tú lo eres muchísimo más que un servidor, pues a mi, casi nada de lo catalán me encandila. El problema que algunos de nosotros tenemos, es que en estos momentos no se sabe si es mejor ser moro que catalán. A unos los echaron (pese a que ahora tienen las puertas abiertas), pero a los otros los tenemos hasta en la comida en una presión realmente irrespirable, creando, con ello, un odio torpe pero necesario. Es lo único que nos queda si queremos que algo de lo nuestro sobreviva: la defensa pasiva.

Valoració:3menosmas
Per Alixendri, fa mes de 6 anys

Sr Bujosa
Euga, egua, ego, euca
O me sobra sa primera u, o me sobra sa dieresis de sa segona u, de eugueta
De paso me pots dir com fas sa dieresis que es meu no en du

Valoració:4menosmas
Per Caterina, fa mes de 6 anys

Si vostè fos descendent d'Abu Yaha entendria que qualificàs de cipai el Sr. Bujosa, però com que no m'ha demostrat que ho sigui de descendent, el cipai seria vostè.
Atentament.

Valoració:-2menosmas
Per abu yahya, fa mes de 6 anys

A mi me parece muy bien que expliques la historia por si sola, pero que tengas que hacerlo por una palabra se me antoja impresentable. ¿Acaso se comete un crimen de lesa humanidad por escribir o leer en castellano?. ¿Acaso darías explicaciones si el ego y no l'egua, se llamase "Crystal Source" o "Fontana di cristallo", o algo parecido?. Evidentemente, no lo harías ni nadie te lo preguntaría. Tú mismo estás cometiendo unas barbaridades tremendas, dentro de vuestra corta dimensión de los idiomas. ¿A qué viene eso de "ma non troppo".? ¿Has dado explicaciones porqué la madre se llamaba "Repeat Love"?. ¿Por qué la pollina se llama "Cheek to cheek" y no "cullons noi", por ejemplo". Mira Bujosa (sabes que yo no soy tu enemigo, ni de lejos, además me caes simpático, por ser del At. de Baleares, pero me dan asco los fanatismos): tú tienes toda la libertad del mundo en escribir, hablar o leer en los idiomas que te peten y por ello ni se te debería pasar por la cabeza dar explicaciones a nadie. Pienso que no debes humillarte tal como lo estáns haciendo. Para mi es mucho más "letal" que siendo como eres se te ocurra llevar a al ego al campeonato de España. Esto si que debería ser explicado. El noble bruto no tuvo ningún inconveniente en acudir, ya que demostró ser bastante más inteligente que algunos cuadrúpedos de dos patas. Yo escribo en castellano, porqué me siento más cómodo y, además, por dar por saco a los cipayos y/o renegados de su propia tierra siempre en beneficio de los descendientes de los invasores de hace más de 800 años que vinieron a esta tierra, sin que nadie les hubiese llamado, destrozando, asaltando, quemando y violando a los mallorquines de aquel entonces. Que tengas un bon dia y que el ego sig ganando muchos campeonatos de.... España.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris