cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 24°
27°

No saps que això no ho diuen? (III)

5675

Urbanització de Sa Riera, a Begur, Baix Empordà.

Avui posarem un parell de llinatges malloquins més que són noms de lloc del Principat de Catalunya, un parell d'afirmacions de pinyol vermell de diversos historiadors sobre els orígens del poble de Mallorca i sobre les institucions del nostre estat autònom medieval. Adornarem l'escrit amb una foto d'un rètol turístic de la urbanització empordanesa de Sa Riera. Tot això són coses que va bé saber i que convé fregar pels morros dels qui neguen que les Balears, el Principat i València tinguem res en comú.

El llinatge mallorquí Artigues

Si cercau en el
Diccionari Alcover-Moll el mot 'Artiga', veureu que el defineix així: 'Llinatge català i valencià. Es molt freqüent la variant Artigas o Artigues, sobretot a Mallorca.' També explica que és un tros de terra arrabassat profundament i amb l'arbúcia cremada, preparat perquè el sembrin de bell nou.

L'Artiga és un un antic poble del municipi del Pont de Suert, de l'antic terme de Llesp, enclavat dins el terme de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça. El poble es troba situat a la vall de Barravés. Avui el lloc és pràcticament despoblat.

El llinatge mallorquí Arboç

Segons el Diccionari Alcover-Moll, aquest llinatge és propi de Tarragona, Amposta, la Bisbal del Penedès, L'Espluga de Francolí, Ulldemolins, Castelló, Alaró, Banyalbufar, Palma i Puigpunyent.

Correspon al topònim L'Arboç, que és una vila situada a 45 quilometres al nordest del Vendrell.

Afirmació d'en Román Piña sobre les institucions mallorquines

A la plana 5 del número 774 de la revista Lluc, l'historiador Antoni Mas recorda que en Román Piña, que no destaca precisament per tenir gaire simpaties pel catalanisme, afirma, sobre les estructures pròpies del Regne de Mallorca, que 'el mayoritario componente étnico catalán de los repobladores permite afianzar unas estructuras político-administrativas de raíz netamente catalana'.

Afirmació d'en Ricard Soto sobre la repoblació de MallorcaEn Ricard Soto, llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977) i doctor en Història per la mateixa universitat (1991), en el seu treball que va publicar el 1982 titulat 'Sobre mudèjars a Mallorca fins a la fi del segle XIII', dins 'Estudis de prehistòria, d'història de Mayurqa i història de Mallorca dedicats a Guillem Rosselló i Bordoy', durant tot el segle XIII va tenir lloc 'l'arribada de contingents importantíssims de catalans, i en menor mida, de provençals, aragonesos, etc.'. Aquest fet, segons el mateix autor, 'és el que converteix els pobladors musulmans en residuals. Avaluar aquesta immigració de forma més o menys exacta és, ara per ara, impossible; tanmateix, hi ha pocs dubtes sobre la naturalesa de la repoblació massiva que, des del repartiment fins a una data indeterminada arriba a Mallorca (al llarg de tot el segle XIII sembla relativament constant un flux immigratori)'.

Afirmació de n'Alvaro Santamaría sobre el sentiment de pertinença dels mallorquins

L'historiador Alvaro Santamaría -per cert, gens entusiasta de la nostra causa de refeta nacional-, afirma en la seva 'Introducción histórica' de l'obra 'Baleares. Colección tierras de España', publicada a Madrid l'any 1974, que «ma el hecho de que (…) se les llamara «catalans de mallorca».

Afirmació de n'Alvaro Santamaría sobre les institucions mallorquinesEl mateix Alvaro Santamaría afirma, el la mateixa 'Introducción histórica' esmentada, que «El que la conquista y la repoblación las protagonizaran esencialmente gente de Cataluña determinó la institucionalización del reino a imagen de estructuras políticas vigentes en la Catalunya nova. La carta de franquicias de 1230 -especie de Estatuto fundacional del reino de Mallorca- dispone la aplicación de los usatges de Barcelona concretamente en causas de injurias y heridas; y como es notorio, la Carta de Mallorca es cual eco de las cartas catalanas de población inspiradas en las de Tortosa (1149), si bien contiene normas que le prestan peculiaridad y reflejan una mentalidad sociopolítica más evolucionada. Desde sus raíces catalanas el municipio de Mallorca evolucionó al ritmo de sus propias circunstancias».

Sa Riera, urbanització 'salada' del Baix Empordà

Avui posam una foto d'un rètol de l'ajuntament de Begur (per cert,
Begur és llinatge menorquí) de promoció de la platja i de la urbanització de Sa Riera, de devers 130 habitants. Hi podem llegir 'es teu poble'. Estigau segurs que, molts d'aquests que ara fan bandera del 'artículo salado' pensant-se que és exclusiu de les Balears, ho veuran i no ho creuran, que aquest rètol no sigui d'enlloc de les Balears i que sigui, en canvi, d'un municipi del Baix Empordà, banyat per la Costa Brava. Agafau la foto i jugau-vos-hi un sopar, amb un qualsevol d'aquests que diuen que 'som salats', a veure d'on és. Veureu com guanyareu les messions.

(Continuarà)

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Jordi, fa mes de 6 anys

Fa pena, viatges per Girona, a llurs cales, a llurs platges, a llurs pobles i ningú enraona en gironí.
Vas a un supermercat i no hi ha gaire en nostre idioma.
Ningú sala perquè diuen que ningú no ho fa.
Però enraonar en castellà tothom s'apunta.
M'agradaria que hagués un parell de diaris escrits en salat per recuperar s'enraonar i perdre sa vergonya.

Ja ser que l'estàndard és l'estàndard, però no és correcte en terra salada.
Vosaltres ho feu d'enraonar en balear i podríeu ajudar per fer país.

Valoració:1menosmas
Per @Jordi, fa mes de 6 anys

Jordi,
En els idiomes moderns normals, la tendència és que els dialectes es van acostant al model estàndard.
En canvi, en els idiomes perseguits per motius polítics, com és el nostre, la simple existència d'un estàndard, encara que sigui només escrit, és sistemàticament criminalitzada pels esbirros del colonialisme.
Tots els falsos defensors de "modalidades" i de "lo nuestro" no qüestionen mai per res l'estàndard castellà, al qual es van acostant sense pausa els dialectes perifèrics de la Península com l'andalús, el murcià, l'aragonès o el lleonès. I això, els mateixos que consideren un escàndol que hi hagi un model de català estàndard, ho consideren la cosa més normal i natural del món.

Valoració:1menosmas
Per Jordi, fa mes de 6 anys

En català s'escriu amb els articles el i la.
Avui a Catalunya sobretot a Girona, ja no resta pas cap persona que parli com els seus besavís, i això és una pena, només resten els records.
I ara veig que a Ses Illes escriuen sense salar i els passarà el mateix que els gironins.

Valoració:1menosmas
Per Tomeu, fa mes de 6 anys

Enhorabona, pagès, per la tocada d'ous al gonellum renegat que és aquest vídeo en què na Montserrat Nadal, de Tossa de Mar, (sí, na, amb article personal femení com a Mallorca) ensenya de fer un fumet de peix en article salat, com a Mallorca.
Sé ben cert que n'hi haurà més d'un, d'aquests del "salado" i de "lo nuestro" que no se'n podrà avenir, que ho sentirà i no ho creurà, com ha passat a en "no me creo nada" amb el rètol de Sa Riera.
Ai, l'internet, quina eina més letal, que és, contra la ignorància fomentada per la dictadura espanyolista! De cada vegada costa més a la quintacolumna forastera mantenir el nostre poble enganyat dins l'alienació espanyolista.
VISCA L'INTERNET!

Valoració:2menosmas
Per pagès, fa mes de 6 anys

"No me creo nada", dius? Idò escolta, monet, escolta!

http://youtu.be/EgPt1NCMcE8

Valoració:1menosmas
Per pagès, fa mes de 6 anys

"No me creo nada", dius? Idò escolta, monet, escolta!

Valoració:0menosmas
Per Pobleret, fa mes de 6 anys

Només devora Cadaqués hi trobam : Platja des poal, platja sa conca, platja de s'arenella, platja de ses oliveres, platja des calders, platja des jonquet, platja des pianc, platja de ses lelles, platja de ses noves, platja de s'alqueria gran, de s'alqueria petita...
Es salar és català. i això es mes vell que es jeure.

Valoració:14menosmas
Per escardapenyes, fa mes de 6 anys

Mary Ann Newman : Dra. de la Farragut Fund-pont de filantropia entre Catalunya i els Estats Units.
Que entenem per filantropia?
La filantropia no es igual que el patrocini, la filantropia es fa amb l'esperit de retornar a la societat una part dels beneficis que s'han acumulat i d'incidir en el bè de la societat.
Perquè li heu posat Farragut ?
Es diu aixì en primer lloc, per honorar els Farragut i Mesquida, que en 1.776 va emigrar de Menorca a Nova Orleans via Barcelona, i va lluitar a la guerra de la independència americana ,Farragut consta com heroi HISPÀ i ningù no sap que eran d'origen català-menorquì. I ancara menys ho saben del seu fill, David Farragut, el primer almirall de la marina nord-americana i heroi de la guerra civil americana, als Estats Units hi ha molt de patrimoni català desconegut, sovint perque molts de prhoms catalans porten l'etiqueta D'ESPANYOLS : Rafael Gustavino (valencià) Gaspar de Portolà, governador de California nascut a BALAGUER, I els miquelets que van arribar a California etc. fins avui Joan Mirò, Salvador Dalì etc.
Pot-ser un dia sabrem que Tòfol Colom era mallorquì-català.

Valoració:11menosmas
Per Jaume, fa mes de 6 anys

Per qué volen canviar l'historia ? El que es, es, i s'acabat. Seria un somni poder juntar Pais Valencia, Catalunya i Balears. Vull somiar despert..

Valoració:14menosmas
Per No me creo nada, fa mes de 6 anys

Seguro que la fotito de la presunta urbanización "Sa Riera" (sic) está trucada.

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris