cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

Horrach i Castro a la presó?

He de començar dient que el titular emprat pot resultar una mica equívoc i que la culpa d'aquesta equivocitat –es diu d'aquesta manera?– la tenen els editors. Perquè el títol original era quelcom així com: “Haurien d'anar el fiscal Horrach i el jutge Castro a la presó... de paper?”. Però els editors sempre em fan la mateixa recomanació –brevetat i comercialitat– i és amb aquesta doble finalitat, mai aconseguida, que he escapçat per davant i per darrere el títol que havia pensat en un principi. El més vellets del meus lector –en tenc cap de jove?– hauran endevinat d'on ve això de la presó de paper. Era, sí, el títol d'una secció d'una revista que llegíem molt a casa, quan jo era un al·lot, i que es deia “La Codorniz”. A “La càrcel de papel” hi enviaven aquells polítics o opinadors públics que cometien errors i/o excessos retòrics en els seus escrits.

Vull continuar justificant l'ús que acab de fer ara mateix de la paraula retòrica que vaig emprar durant molt de temps en un sentit prou pejoratiu. La retòrica era per a mi tot el contrari d'anar directe al gra, i lligava la retòrica amb el que és balder i, fins i tot, enganyós. Varen passar molts d'anys fins que vaig ser conscient del meu error sobre el significat de l'esmentada paraula i saber –com sempre: malament i a deshora– que la retòrica és l'art o la tècnica de transmetre el nostre pensament de manera eficaç, és a dir, de manera que les nostres idees resultin convincents per a qui les escolta o llegeix. Ben mirat tots i en tot moment utilitzam la retòrica. El que passa és que hi ha qui la sap emprar bé i altres –com jo mateix– que malament, o, almenys –m'ho haureu d'admetre– sense gaire profit

Poc després de descobrir el vertader significat de la paraula “retòrica” vaig prendre consciència que cada branca del saber o del pensament té una retòrica pròpia. Hi ha una retòrica de la religió, de la política, de l'economia, una pròpia de la ciència, altra de caràcter judicial.... És d’aquestes dues darreres del que vull parlar avui, i dir que les influències i concomitàncies han estat molt grans entre ambdues. Les dues –la científica i la judicial– canviaren radicalment el seu estil a partir del naixement del pensament modern, cap allà el segle XVII. La norma que es va imposar fou que en cap de les dues proses hi tenien sentit els judicis de valor o els arguments referits als propòsits, les creences, les intencions, les simpaties dels subjectes humans i no humans que són examinats ni, tampoc, les dels examinadors que jutjaven o analitzaven la conducta de dits essers. Els científics no han d'opinar –diuen les normes– sobre el tarannà dels animals i humans que analitzen, i menys encara del que tenen els altres científics coincidents o discrepants que col·laboren en la tasca d'esbrinar la veritat. El científic que incompleix aquesta norma és durament penalitzat. Tampoc està bé –creuen els més assenyats– que els jutges i fiscals opinin sobre les característiques personals de les persones jutjades ni sobre les dels altres jutges i fiscals que col·laboren amb ells per arribar a escatir qui té, o no, la raó, que és –hauria de ser– la seva missió. Es tracta en el cas de la prosa judicial de senyalar únicament quina és la llei que ha infringit l’acusat i quines són les proves que demostren tal incompliment. Hauria de ser una retòrica tan dura i seca com la dels científics, una prosa que deixi els sentimentalismes i el subjectivisme per als literats

El que he intentat explicar fins ara justifica –pens o voldria– la meva sorpresa –gairebé l'astorament– amb què llegesc la prosa i la retòrica que empren el fiscal Horrach i el jutge Castro en els seus escrits Que el fiscal s'hagi atrevit, entre altres moltes coses, a qualificar de “taimado” al seu, en el fons, col·laborador per establir la veritat passarà als annals. Però, a dir, veritat Castro tampoc és un bon exemple de la circumspecció que hauria de tenir tota retòrica judicial Els comentaris que figuren en les seves resolucions sobre les característiques psicològiques dels encausats –es diguin Jaume Matas, o Cristina de Borbón– són absolutament balders i inoportuns. “La Codorniz” els condemnaria, ambdós, a la presó… de paper .

Xesc Bujosa

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Cucala, fa mes de 6 anys

A Cucalin. Si, som molt vell, afortunadament hi he arribat. Molta gent estimada meva ha quedat a mig camí.
És cap vergonya recordar de vell? Jo ho trob un bon senyal.
I quines grans marines tenen Malta, Luxemburg, Andorra, Mónaco, Holanda, Suïssa, etc., i viuen molt millor que Espanya!

Valoració:5menosmas
Per cucalin, fa mes de 6 anys

Creo que ante lo inminente de la independencia de la Patria, la Generalitat debería ponerse en contacto con las grandes empresas fabricantes de armas para dotar al futuro ejército (servicio militar obligatorio incluído) del material y equipación necesaria para poder llevar a cabo su sacrosanta misión. Hay que tener una gran marina de guerra (lista para desplazarse a cualquier lugar del mundo) asi como los cazabombarderos de última generación que se precisen. Es justo y necesario y urgente. Los 50.000 soldados se conseguirán en un periquete.

Y al "cucala" que recuerda con tanta exactitud lo que publicaba "La Codorniz hará 60 años, decirle que el tio ya debe peinar canas a gogo.

Valoració:0menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 6 anys

No hi ha delictes.
Si hi hagués delictes serien comesos per el funcionaris,
an aquest cas els càrrecs polítics (mentre actuen
són funcionaris interins).
La incompetència i acarnissament del jutge instructor,
la incompetència dels fiscals i dels jutges han organitzat
aquest trui.

Valoració:0menosmas
Per Cucala., fa mes de 6 anys

Parte meteorológico de "La Codorniz":
"Un fresco General procedente de Galicia, reina en toda España".

- Dime oh Kalikatres sapientisimo, ¿que és un sabañón?
- Un sabañón, hijo mio, es "La infiltración de sangre Roja en la Falange que impide el Movimiento."

Quan varen venir a Mallorca el Sha de Persia i na Soraya, acompanyats pels Marqueses de Villaverde, se deia que D. Cristóbal "gratava".
Aleshores va sortir a "La Codorniz":
"ANUNCIO: Se cambia marquesina usada por persiana estupenda."
Encara en record un caramull: el Túnel, el Segell, el Pinaret...

Valoració:8menosmas
Per Cucala, fa mes de 6 anys

Sr. Bujosa, mai en ma vida vaig veure un polític o militar a "La Cárcel de papel". Parl dels 50s-60s
Álvaro de la Iglesia, ex Divisionari i Director de "La Codorniz", jugava amb nosaltres.
També va fer la revista en cine i es deia "La Codorniz en cinta".
Que troba, Oh Kalikatres sapientísimo...(també li sonarà).
Li atribuïen chascarrillos i chistes antifranquistes que no eren veritat, però que la feien vendre molt.

Valoració:8menosmas
Per dubio, fa mes de 6 anys

¿O tú leías "La Codorniz"?. Si yo fuese un catalanista radical y furibundo como........, jamás haría estas confesiones por considerarlas un crimen de lesa humanidad.

Valoració:0menosmas
Per normal, fa mes de 6 anys

Necessitam sa justícia 100 % independent, i no pas pepera i feixista.

Valoració:16menosmas
Per el hijo de la Paca, fa mes de 6 anys

Necesitamos más Castros y menos Sastres

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris