cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín: 13°
13°

El senyor Gómez i la RAE

Llegesc que el Sr. Antonio Gómez, antic garriguer de Menut i actual vicepresident del Govern de les Illes Balears, va respondre una pregunta de l’oposició, sobre què entenia per símbol, citant la definició que en fa el diccionari de la RAE. Una resposta brillant, filològicament impecable i tècnicament perfecta. I, sens dubte, tota una jugada política mestra, digna d’una portentosa llumenera. L’enhorabona, per tant, a un servidor del bé públic tan insigne i intel·ligent. I, al capdavall, un orgull per als ciutadans d’aquesta beneïda província (altrament dita Comunitat Autònoma), en veure que disposam de representants polítics d’un nivell tan elevat.

En coherència, doncs, amb l’encert de la resposta, i a la indiscutible vàlua intel·lectual del Sr. Gómez, seria interessant que el nostre vicepresident autonòmic (o provincià) fes servir la mateixa retòrica i estratègia per aclarir altres conceptes que molts dels càrrecs públics, militants, simpatitzants i votants del seu partit, el PP, no tenen gens clar, o que, en el pitjor dels casos, desconeixen per complet o en neguen l’evidència, ja sigui per ignorància (sovint deliberada) o mala fe (sovint superlativa).

Vegem-ne l’exemple més llampant: la unitat de la llengua catalana. La «Real Academia Española de la Lengua», al seu diccionari, deixa ben clara la qüestió. Si cercam la veu “mallorquín”, en l’accepció lingüística, llegim: “Variedad de la lengua catalana que se habla en Mallorca”. I el mateix si cercam “balear”: “Variedad de la lengua catalana que se habla en las Islas Baleares”. Per contra, no trobam “menorquín”, “ibicenco” o “formenterano”, supòs que pel mateix motiu que no trobam “pollecín”, “alaronero” o “catalinero”... Que ningú no s’enfadi, però: no crec que sigui a causa de cap malèvola voluntat per part de la RAE de marginar la parla d’aquests llocs sinó, simplement, al fet que cap diccionari del món recull tots els dialectes, subdialectes i microdialectes de totes les llengües...

Però el senyor Gómez encara podria fer un exercici de major coherència, transparència i valentia, i adreçar-se, diccionari en mà, als seus correligionaris del País Valencià i llegir-los la definició que en fa la RAE del “Valenciano”: “Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia”. “Variedad del catalán” (ai-las!), que encara que una part dels valencians (els del PP, no cal dir-ho) es vulguin entestar a presentar com una llengua diferent del català, i que en la seva obstinació arriben a dir barbaritats com que fins i tot és anterior al llatí, ja fa anys (1980) que la mateixa Real Academia Española, juntament amb la Real Academia de la Historia, varen dictaminar que català i valencià eren la mateixa llengua. En transcric el text íntegre, que deia així:

Los abajo firmantes, miembros de número de las Academias Española y de la Historia, habiendo conocido la peculiar controversia que durante meses pasados se ha hecho pública en diversos órganos de prensa valencianos, acerca del origen de la lengua hablada en la mayor parte de las comarcas del País Valenciano, y a petición de personas interesadas en que demos a conocer nuestra opinión sobre este asunto, científicamente aclarado desde hace años, deseamos expresar, de acuerdo con todos los estudiosos de las lenguas románicas:

Que el «valenciano» es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las Islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en una franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda del Alguer.

Por ello, nos causa sorpresa ver este hecho puesto públicamente en duda y aun ásperamente impugnado, por personas que claramente utilizan sus propios prejuicios como fuente de autoridad científica, mientras pretenden ridiculizar e incluso insultar a personalidades que por su entera labor merecen el respeto de todos y en primer lugar el nuestro.

Se hace fácil suponer que tras estas posiciones negativas se ocultan consideraciones y propósitos que en nada se relacionan con la verdad de un hecho suficientemente claro para la filología y para la historia.

Es culturalmente aberrante todo intento (como el que contemplamos) de desmembrar el País Valenciano de la comunidad idiomàtica y cultural catalana por la que, como escritores e intelectuales españoles, no tenemos sino respeto y admiración, dentro de la cual el País Valenciano ha tenido y tiene un lugar relevante”.

A continuació seguien les signatures dels presidents d’aleshores de la RAE i de la RAH, els excel·lentíssims senyors Dámaso Alonso i Jesús Pabón, respectivament. I, tot seguit, les de la resta de membres d’ambdues institucions: Emilio Alarcos Llorach, Vicente Aleixandre, Alonso Zamora, Fernando Lázaro Carreter, Pedro Sainz Rodríguez, Tomás Navarro Tomàs, Ramón Carande, Agustín Millares, Salvador de Madariaga, Pedro Laín Entralgo, José Maria Pemán, Miguel Delibes, Antonio Buero Vallejo, Luis Rosales, Miquel Batllori i Camilo José Cela.

Per cert que, atès el despropòsit (un més...) dels correligionaris aragonesos del Sr. Gómez, és a dir del PP d’Aragó, que han anomenat el català que es parla a la Franja amb un nom raríssim, que ara mateix no record, amb la intenció de negar-ne la unitat, també seria molt il·lustratiu que el nostre vicepresident provincià els llegís el que en diu aquest informe.

En fi, que si hom vol fer servir el diccionari de la RAE per donar lliçons, hom hauria de començar per fer-ho a casa. I més si hom vol ser coherent amb ell mateix. Però ja sabem que això és el que no se sol fer, habitualment: ni donar lliçons a casa (les lliçons, sempre per als altres, només faltaria!) ni ésser coherent.

Per cert que aquest article ha substituït la idea inicial de fa uns dies de fer-lo sobre el reconeixement a favor de la independència de Catalunya que ha fet la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría, que va escriure això al seu compte de Twitter: “Aprobado el Plan Hidrológico de la parte española del Ebro, uno de los más complejos” (la part no espanyola, evidentment, era la catalana). O la meitat dels diputats del PP català, que, al Parlament de Catalunya (s’equivocaren i) votaren un text a favor de la independència. I aquest article (o dos) volien substituir el que, en principi, havia pensat sobre la nova i tan descomunal com sempre ficada de pota de la consellera Camps i “sa MoMA”. I és que, amb aquesta gent, si no fas un parell d’articles diaris, els disbarats d’un dia queden superats pels nous de l’endemà...

Gabriel Ensenyat Pujol

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa mes de 6 anys

Espanyol, espanyola, Hispaniola són mots propis
de la nostra llengua.
A Castella i assimilats no trobaràs mai el mot
"espanyol", ja que no ès seu. L'any 1921 els
castellans decidiren usurpar el nom "espanyol"
i donar-se-lo a la llengua castellana.
En castellà els derivats de Espanya serien "hispano",
"hispanés", "hispaniense", etc. però mai "español".

La monarquia espanyola era lo que els historiadors
li volen dir "corona de Aragó".

Valoració:-7menosmas
Per un mallorquín, fa mes de 6 anys

Son malos tiempos para el fascismo lingüístico catalanista... qué le vamos a hacer!!

Valoració:-7menosmas
Per Quel, fa mes de 6 anys

Els arguments acadèmics i científics no compten per a aquells que volen dividir, minoritzar i marginar la llengua catalana.

Valoració:28menosmas
Per Miquel Antoni, fa mes de 6 anys

Idó jo trob que en Gómez encara fa molts mèrits pel nivell cultural i intelectual que realment té. El crim és cometé qui el va posar on no tocava. Si un s'ha llicenciat en Econòmiques, no el posis a fer de garriger; si un és un garriguer -i rodola des de fa lustres per acabar una carrera- no el posis de primer executiu d'una empresa, que és com hauríem de veure l'administració pública per ser conscients del drama que suposen Bauzá -que fracassa amb les seves iniciatives privades i s'ha d'enriquir amb una concessió administrativa- i Gómez. -l'etern estudiant de dret que es dedica a fer lleis de símbols-.

Valoració:26menosmas
Per Malloquí pancatalanista, fa mes de 6 anys

Molt bé, senyor Ensenyat, per aquest clarificador article i per mostrar-nos el parer dels acadèmics de la RAE sobre el que és la llengua catalana, pròpia d'aquestes Illes. Però els gonelles, circulers i jaumetercerers no ho admetran a això. Contra tota evidència, seguiran amb les seves dient que el mallorquí no és català, cosa que corroboraran un gran nombre de mallorquins ignorants que no volen escoltar raons, perquè, com és prou sabut, la ignorància és molt atrevida.

Valoració:28menosmas
Per ALM, fa mes de 6 anys

Tant si Castella ens roba com si no ho fa, d'on et treus, "Castella ens roba", que el mallorquí i altres modalitats de la llengua catalana són dialectes de la llengua espanyola? Estam acostumats a sentir dois i més dois sobre la nostra llengua però tu els superes. Creus que els acadèmics de la Real són tots uns ignorants en lingüística? I els més famosos filòlegs romanistes estrangers també?

Valoració:17menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 6 anys

Ès una qüestió de noms.
La política li ha donat a la llengua espanyola,
la nostra llengua, el nom de català, lo que no
estic de acord, el nom que li correspon ès
Llengua espanyola.
El català ès un de tants dels dialectes de la llengua espanyola.
Els castellans impròpiament li donaren, l'any 1921,
el nom de llengua espanyola an el castellà, estan
tots els que parlen castellà equivocats, llevat les
excepcions.
Els principals dialectes i subdialectes de la llengua
espanyola són:
alacantí, alguerès, andorrà, apitxat, barcelonès, capcinès, castellonenc, català, eivissenc, lleidetà, mallorquí, menorquí, pallarès, ribagorçà, rossellonès, salat, tarragonès, tortosí, xipellà.

Valoració:-31menosmas
Per Gaspar Alemany Ramis, fa mes de 6 anys

L'article del Dr. Ensenyat és d'una contundencia total, i el subscric al cent per cent. El que lamentablement ocorre és que els srs. del govern reciten impúdicament la cantarella que els ciutadans els varen donar la majoria a les eleccions, i que per tant poden fer i desfer al seu arbitri. Quant a l'ascens d'algunes lumeneres a llocs de responsabilitat política, fa temps que un amic ja m'advertí que veuria coses grosses. Així ha estat. Seguesc astorat.

Valoració:29menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris