nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°

Bauzá i la Llei del silenci

Després d'escoltar el missatge de cap d'any del Sr. José Ramon Bauzá, molts ens demanam quan en farà la segona part. I és que, a menys que el President de les Illes Balears sigui un pur gestor econòmic d'aquest país -i per la seva política ideològica es demostra que no ho és-, sorprèn que el President només faci una avaluació econòmica del 2013 i no ens expliqui les bondats de les seves accions polítiques en l'àmbit educatiu, en la política lingüística o en l'aprovació de normes polèmiques com la Llei de símbols.

Quina conclusió en podem treure d'aquests silencis? Podria ser l'arrogància del líder carismàtic que, sota el lema "confieu cegament en mi", no ha de donar explicacions als seus ciutadans (ni als que el voten)? O la desconnexió del líder que des del seu palau d'ivori menysté el clamor social de protesta enfront de les polítiques que duu a terme? O el temor d'aquell que veu tremolar la trona al sentir-se qüestionat internament i externament per la seva manca de seny i consens a l'hora de governar?

Probablement la resposta és la suma de totes tres qüestions, i és que la combinació de la ideologia i de la psicologia del Sr. Bauzá, són un còctel explosiu que està duent al Partit Popular balear a posicions extremes inexplicables no només al conjunt de la ciutadania, sinó fins i tot als propis militants, als quals han d'acabar adoctrinant a través de les agrupacions locals...

És cert, el nou Partit Popular extrem de José Ramon Bauzá va guanyar les eleccions per majoria absoluta i controla sense embuts el màxim òrgan de representació ciutadana en democràcia, el Parlament. Cap crítica a aquest fet, aquestes són les regles del joc democràtiques i a elles ens devem. Però això no dóna carta blanca al partit majoritari per impulsar lleis injustes, que atempten drets bàsics en tota democràcia com és la llibertat d'expressió, menystenen els drets lingüístics dels ciutadans a l'hora de dirigir-se a l'administració pública o posen en peu de guerra la comunitat educativa.

I és que com ens recorda John Rawls a la seva "Teoria de la justícia", "La justícia és la primera virtut de les institucions" que limita totes les altres, fins i tot la democràcia, i així evita que es cometin atrocitats tot i que aquestes tenguin la legitimitat de la majoria. La història recent ens ha donat exemples, prou coneguts per tots, d'aquests buits del sistema democràtic. O és que algú oblida que la segregació racial que va imperar als Estats del Sud dels Estats Units d'Amèrica fins les mobilitzacions dels Drets Civils liderades per Martin Luther King, existia en el marc d'un sistema democràtic?

Si a la naturalesa injusta d'aquestes lleis que impulsa el President Bauzá, li sumam la retallada en el dret de la llibertat d'expressió derivada de la Llei de símbols, el marc que ens presenta la qualitat del sistema democràtic a les Illes Balears, és realment preocupant. I és que, com remarca Adam Swift a "Political Philosophy", "algunes llibertats individuals poden ser considerades com a necessàries per a la pròpia democràcia. La llibertat d'associació o la llibertat d'expressió en són algunes d'elles".

Per últim, si retornam a Rawls i consideram el seu primer principi de la Justícia, segons el qual les institucions polítiques han de garantir que tots els ciutadans tinguin els mateixos drets i llibertats bàsiques, queda clar que, des del moment que per exemple la llengua catalana passa a ser un mèrit i no un requisit en certs àmbits de l'administració pública, pel Sr. Bauzá hi ha ciutadans de primera i de segona, i que no tots tenim els mateixos drets.

Així les coses, es fa palès que les Illes Balears no viuen el seu millor moment polític, però el silenci del President i la manca de govern equànim no hauria de decebre fins al punt de desvincular de la política tota la ciutadania. Ans al contrari, com ja s'ha demostrat amb les mobilitzacions de 2013, el repte que tenim plantejat ha de servir d'esperó per denunciar tot retrocediment de drets del conjunt dels ciutadans.

De ben segur la Crida en defensa dels nostres drets ens durà bones noves a tots en aquest any que ara comença i ens permetrà l'assoliment d'unes Illes Balears més lliures i més justes.

Bon 2014!

Xavier Mora

Politòleg

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tià, fa mes de 5 anys

"Tal és vostro poder que pot mudar les lleis,
però fer just l'injust no està en la mà dels reis" (o dels "presidents").

Fragment de la tragèdia "Lucrècia", obra del menorquí Joan Ramis i Ramis, escrita a Maó durant
les dominacions angleses.

Valoración:12menosmas
Per Antoni Ramis Caldentey, fa mes de 5 anys

Les lleis injustes no són, ni poden ser, democràtiques encara que hagin estat dictades amb suports de majories absolutes.

Valoración:14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris