cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 29°
29°

Com els crancs

Quan jo era jovençà que ja em començava a afaitar i a adonar-me’n de les coses, badant una miqueta els ulls de veure-hi vaig saber que al meu poble, a pràcticament tots els pobles, hi havia aquell home, sobretot aquella dona, que per una màgia especial i potser una mica bruixa i tot, anau a saber, llevava els fics, desenfitava, feia un brou molt amarg que et curava el mal de dins la boca, aquelles bofeguetes... Els curanderos i les curanderes de redol, vaja, remeiers i remeieres. Si la vila era una mica més gran, normalment solien esser dos o tres, a fi i efectes de fer el bast. Per la mateixa regla de tres, si hi havia una al·lota que tenia un problema una mica més greu, un fic més gros, allò de què jugant jugant amb el jove havia quedat prenys per exemple, pagant i agraint i molt d’amagat també es podia trobar la persona que et solucionava el problema fil per randa, una seda. Amb unes condicions sanitàries d’allò més perilloses i sovint emprant més l’esma i l’experiència que la sapiència. Solia anar bé, la cosa, però no sempre. Hi havia excepcions. En tota circumstància sempre hi ha alguna excepció. I la cosa es tapava, normalment. Què ha tengut? Un còlic tancat. Ah! Pobra nina. Al cel la vegem. Tot això plegat entre la gent amb molts pocs “possibles”, que aleshores era quasi tothom. El personal que es pensava representar la classe mitjana, que semblava viure una mica millor que els demés, empleats d’ajuntament, funcionaris, mestres d’escola, guàrdies civils, res, fum d’estampa, més magres que fulla de pi. Talment, eh, que no exager ni aixinetes.

Però alerta, uep!, que personal amb els doblers fets i ben col·locats sí que n’hi havia també. Els senyors que en dèiem, una mica aristòcrates però menys, terratinents grossos, que aleshores això encara donava a bastament, o gentussa d’aquella que amb allò de l’estraperlo el temps de la fam s’havien fet bons a voler, a cos que vols, cor que desitges, i enviaven les fillones a col·legis bons de Ciutat, o fins i tot de Barcelona o Madrid qualcun, el que jo vos digui. Aquests, quan la filla els deia que la regla no li compareixia, i per afegitó el que li havia feta desaparèixer no convenia gens ni mica com a gendre, solien anar a fer un curset a Londres per a perfeccionar l’anglès, res cosa de quinze dies o manco. I després tornaven dominant a la perfecció l'idioma anglosaxó.

O sigui que això que ara el senyor Gallardón s’ha tret de la màniga sobre la llei restrictiva de l’avortament, com que no és cosa nova, les solucions que s’hauran d’habilitar tampoc ho seran. I les víctimes tampoc. Devers les clíniques privades portugueses ja s’estan refregant les mans a les totes. Negoci a la vistaaa... Quin puta món de misèria, Déu, haver de tornar a veure’ns en aqueixes, vatuadell...! No hi he pogut fer més, estimats lectors, ho sent molt, he hagut de començar l’any amb aquestes xeremies sonant. Disculpau-me si podeu. Bon any nou per a tots, si ens deixen.

Gabriel Florit i Ferrer, desembre 2013.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Alixendri, fa mes de 6 anys

si-Si
Si has llegit es meus comentaris , enlloc dic que sa dona no pugui avortar, jo lo que he dit es que no vull pagar ses consecuencias d' una nit loca , o un descuit, i que si ho pagui ella , tant si ho fa aqui o a Cafarnaum
Fes t'ho mirar

Valoració:-6menosmas
Per #SI-SI, fa mes de 6 anys

@ Alixendri
Una malaltia i grossa es lo que tens tu dins es cap, i això no ho arregles n'hi avortant.

Valoració:2menosmas
Per Alixendri, fa mes de 6 anys

Antonia
A mi el Opus la me bufa, lo que no vull fer es pagar ses consecuencias d'un tosquet,un embaras, no es cap malaltia, per lo tant no te perque pagar sa SS.
Si no vols quedar prenys hi ha molts de remeis abans de quedari

Valoració:-4menosmas
Per Pere Mateu, fa mes de 6 anys

Antònia, no compareu una cosa amb l'altra. Alixendri té un poc de raó. De cada vegada més, la nostra societat només se centra amb els drets i no amb les obligacions, i anam oblidant que tota acció té una conseqüència. Què s'ha de poder avortar? Sí. Què l'avortament ha de convertir-se en una solució fàcil? Crec que no. Per què ho dic? Sentit a una adolescent de 16 anys: "Si per mala sort quedàs embarassada, 'avort i listos'". I no crec que sigui el que ens convé.

Valoració:5menosmas
Per pep, fa mes de 6 anys

No s'hauria d'obligar a ningú a ser mare si no vol,

Valoració:8menosmas
Per antonia, fa mes de 6 anys

Alixendri,
I perquè he de pagar el batxiller a alumnes de centres concertats o el concert de les escoles de l'Opus?
I no només es parla de pagar sino de negar un dret.

Valoració:14menosmas
Per Alixendri, fa mes de 6 anys

Biel
Estic d'acord en que si hi ha un perill per sa mare, o una malformacio, es fasa un avort , pagat per sa S. Publica
Pero sa meva pregunta es si una allota surt i te una nit loca i queda prenys, i no vol sa criatura , l'hem de pagar tots, no de cap manera , que vagi a on vulla pero no en sos meus dobbes
Visca Sineu i es voltants

Valoració:-6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris