algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Els paradigmes espanyolista i catalanista, i II

Em vaig atrevir la setmana passada a proposar una analogia entre les idees científiques enfrontades, que reben el nom de paradigmes quan són molt importants, i les idees nacionals igualment enfrontades que aquí, i a fi d'entendre's i simplificar, anomenarem espanyolista i catalanista. La finalitat de la meva proposta no era altra que aprofitar els ensenyaments deguts a T.S. Kuhn, l’historiador de la ciència més citat del món, que ha ofert un model molt suggestiu que intenta explicar per què i com canvien els paradigmes en el món de la ciència, per tal de per entendre una mica millor la controvèrsia política abans esmentada. Com vaig dir, i amb el propòsit d'augmentar la comprensibilitat, igualaré ­–i insistesc: no hi vegeu cap mala intenció en l’ordre–el paradigma espanyolista amb el paradigma geocèntric i el catalanista amb l’heliocèntric, o, si voleu, el primer amb la teoria galènica de què la sang no circulava –no retornava al cor– i el segon amb la teoria de Harvey que va pensar amb la idea de que sí: que hi havia circulació de la sang. Que la sang des de la perifèria retornava al cor. Quins són aquests ensenyaments que podem extreure, si acceptam l'analogia, del famós model de canvi científic proposat per Kuhn?

La primera és que és molt difícil, per no dir impossible treballar i viure conjuminant –fent compatibles– els paradigmes oposats. Els paradigmes, a l’igual que les espècies biològiques, com ens va ensenyar Darwin, no col·laboren amb els adversaris: competeixen. Competeixen per a guanyar-se seguidors i per arrabassar-los als contraris. El segon ensenyament és que quan dos paradigmes o dues mentalitats polítiques entren en competència es produeix una situació que Popper qualificà com a d’incommensurabilitat. Què vol dir tan llarga i estranya paraula? Vol dir que no hi ha una prova o un fet que de manera objectiva doni la raó a una o altra posició. Els espanyolistes i els catalanistes, per tornar al nostre cas, i com sabeu, poden estar hores i hores dialogant –discutint hauríem de dir, millor– sense que es posin d'acord sobre quina és la idea millor: si l' Espanya unida o la Catalunya separada. Cada grup creu una cosa distinta i cada grup pensa que té les raons, els arguments i les dades que proven que la seva proposta és millor que l'altra. I si poden estar hores i hores, anys i anys, discutint, com es resol la disputa? Ah, amics, la disputa, si hem de creure Kuhn –i aquesta és la seva posició més provocadora– no és resol per qüestions lògiques. No hi ha una lògica, una prova supraparadigmàtica ­–quina altra parauleta, collons!– que servesqui de jutge per a dir quin és el més encertat dels paradigmes que entren en disputa i en competició. Guanya un o altre per raons externes. Per què – combinem ara a Kuhn amb Darwin– un resulta més adaptat –atenció que no he dit s'adapta, com a darwinista ortodox, he dit “resulta més adaptat”– a les circumstàncies externes canviants? . En el cas nostre –el de dues idees polítiques oposades– les circumstàncies o els factors externs són fonamentalment de caràcter econòmic, social o cultural. Segons l'historiador nord-americà al final s'imposa el paradigma que convenç a la majoria de científics –o de votants en el cas de la política– que els problemes que tenen, de caràcter tècnic, docent o investigador, seran més fàcilment resolts i, per tant, els seus interessos es veuran afavorits. Sí, he emprat una paraula –interessos – que, no hi ha dubte, té mala premsa, però que hauria de ser, pens, més sovint emprada. Si parlàssim més d'interessos i menys de pàtria o identitat possiblement tendríem les coses més clares i elegiríem la nostra opció paradigmàtica de manera més racional, i podríem superar dita la incommensurabilitat –Cristo quin dia!– de la qual he parlat El problema és que quan diem interessos només pensam en els diners, però també n'hi ha d'altres quasi tan importants o més, com pot ser voler una convivència en pau – igualitària i lliure: sense imposicions– i una defensa del béns culturals. Les pàtries oposades i els paradigmes oposats són incompatibles; els interessos, no. Els interessos poden ser compatibles. Dit això hem demanareu per ventura com és previsible que es resolgui la confrontació política, quin paradigma, dit altrament, crec que s'imposarà. Ah! –altre pic– amics: si tengués aquesta capacitat de predicció, donaria classes a Harvard, o la Sorbonne, que em quedaria un poc més avinent de l'hipòdrom de Vincennes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per cansisdissoto, fa mes de 7 anys

Nice blog )
http://4x74wzqe.com my blog

Valoració:-4menosmas
Per Francesc, fa mes de 7 anys

Molt interessant.

Molt neutre pel que fa a cap posicionament, així que podem treure conclusions de la reacció furibunda dels trolls radicals del paradigma espanyolista: aquests articles són una lliçó interessant per qui en pot fer ús, i quelcom més que cal amagar per aquells que no poden aportar res interessant.

Valoració:-5menosmas
Per Alixendri, fa mes de 7 anys

Com dirian es forasters amb unes paraules, dos capitols
Te has hecho la picha un lio , i crec que poca gent t'ha entes

Valoració:-9menosmas
Per joan, fa mes de 7 anys

Sr. Bujosa, a vostè l'odien o l'envejen, o le dues coses.

Valoració:-6menosmas
Per Endavant, fa mes de 7 anys

Sempre la mateixa història de bons i de dolents: nosaltres els 'bons' el altres els 'dolents'. Quina visió més simplista del món...
Anyor quan el Sr. Bujosa escrivia de carreres de cavalls. Allò sí que tenia pes i força.
Ser universitari és una altre cosa.

Valoració:6menosmas
Per Jaume, fa mes de 7 anys

Ya sabemos que la UIB se ha convertido en un refugio de gentes sin alternativa, pero no hace falta que muerda la mano que le da de comer; esas dos últimas frases que subrayan su categoría eran innecesarias, falta de ortografía incluida. En definitiva, si supiera decir algo que no fuese una cita ajena, no tendríamos que mantenerle nosotros...

Si la UIB tuviese alguna aspiración de dignidad, se preocuparía por la mala imagen que dan artículos de este bajo nivel intelectual. Ya dicen que es mejor estar callado y parecer tonto que abrir la boca y despejar toda duda.

Valoració:9menosmas
Per mallorquí, fa mes de 7 anys

Algo més que "capacitat de predicció" te falta a tu per donar classes a Harvard, panca flipat...

Valoració:-8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris