algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Els paradigmes espanyolista i catalanista

Intent –amb més esforç que no èxit– utilitzar –aplicar, dirien els moderns– els esquemes, les idees o els models de moda en el camp de la meva professió –la d’historiador de la ciència– per poder entendre millor el que passa en la societat on visc, tant en el camp de la política com en el de l'economia. L'anomenat conflicte català és un d'aquests problemes que mir d'esbrinar a la llum del pensament dels clàssics de la historiografia de la ciència. Entre els cultivadors d'aquesta disciplina, hi ha un ampli consens en el fet que un dels més grans i influents llibres que es publicaren en el segle passat (1962) és l'anomenat “Les estructures de les revolucions científiques”, l'autor del qual fou Thomas S. Kunh. L'escrit de Kuhn tenia un clar propòsit que no era altre que entendre –entendre per, després, explicar: ell era també professor– com i per què canvien les idees que la ciència fabrica per comprendre millor les lleis de la natura. En la formulació del seu model de canvi científic, Kuhn va popularitzar, li va donar un nou sentit, la vella paraula d'origen grec que es diu paradigma. Hi ha algun lector d'aquest diari que no hagi sentit mai la paraula paradigma o el seu adjectiu derivat paradigmàtic? Crec que no. El paradigma, en el nou sentit que li donà Kuhn i que s'ha popularitzat arreu del món, significa una idea molt i molt important que serveix com a pal de paller per organitzar el saber d'una àrea prou àmplia de coneixement. Tres exemples de paradigmes són: l'àtom, per a la física i la química; la cèl·lula, per a les ciències de la vida, i la teoria geocèntrica, per a l'astronomia clàssica. Un paradigma és acceptat i defensat per la comunitat de científics bàsicament si ajuda i serveix d'orientació per a tres activitats. La primera, l'aplicació tècnica dels coneixements. La segona, la docència: si subministra ordre i claredat a les classes. La tercera, la recerca: marca camins d’investigació per a obtenir nous coneixements. Kuhn era perfectament conscient que els paradigmes no eren eterns i, a partir d'aquesta consciència, va voler elaborar un model de per què i com neixen, perduren i moren els esmentats paradigmes. I com, després de morir, són substituïts per uns altres de més joves. Estic convençut que, després de llegir les paraules anteriors, els lectors amics i fins i tot els lectors detractors, que no són gaires però sí constants, hauran endevinat la meva intenció. Sí: el que vull és comparar la concepció unitarista –espanyolista– i la seva concepció rival, la separatista, la catalanista, amb els paradigmes de Kuhn. Quins ensenyaments en podrem treure si comparam o igualam el paradigma espanyolista amb –i voldria que “ells” no ho preguessin a mal: m'ha sortit així– la teoria geocèntrica, i la catalanista amb l'heliocèntrica. Amb la voluntat de ser breu, encara que conscient dels perills que comporta un excessiu esquematisme, definiré els conceptes de nació que són substancials en un i altre paradigma. Els espanyolistes pensen –argumenten, almenys– que Espanya és una nació perquè té unes autoritats comunes i una ordenació jurídica igualment comuna, acceptada, a vegades, democràticament, altres –algú ho negarà?– imposada “manu militari”. El concepte de nació del paradigma catalanista és un altre. Diu bàsicament –i torn demanar perdó per l'excessiu esquematisme, reduccionisme i aparent falta de neutralitat– que Catalunya –o els Països Catalans en la versió més “hard” –formen una nació perquè tenen una llengua i una cultura comuna. Una llengua i una cultura comunes que s’han de defensar. La setmana que ve –serà ja passat Nadal– intentaré explicar què diu Kuhn sobre el que passa quan dos paradigmes s'enfronten i què en podem aprendre del seu, us assegur que molt famós, model. Ara, només em queda desitjar a tots aquells que tenen la deferència de llegir els meus articles –no importa de la religió que siguin, ni si, fins i tot, en tenen dues– unes molt bones festes.

Francesc Bujosa.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per @unaperaqui, fa mes de 7 anys

Tenc l´impresió que no saps qui és la Sibil.la segons la tradició ancestral mallorquina i quin és el seu missatge. Dones a entendre que és com una bruixa maléfica o quelcom parescut. Tal volta la Wikipédia t´aclari alguna cosa, si és la teva idea aclarar alguna cosa.

Valoració:-6menosmas
Per unaperaqui, fa mes de 7 anys

Bona comparació, sr. Bujosa

@Sibil·la: i amb aquest pseudònim parles de missatges d'àngel?

Valoració:-7menosmas
Per Pa de pastera, fa mes de 7 anys

Com es nota que n'hi ha uns quants que no han entès res de l'article i fan suposicions i expressions d'analfabet. L'únic positiu és que es veu que tenen intenció d'aprendre alguna cosa d'aquest famós 1% de la població mallorquina. I cobrar el sou...

Valoració:0menosmas
Per Alixendri, fa mes de 7 anys

Castella mos roba
Jo crec que era sa corona de Arago , que tenia es titols de rei deArago, Valencia, Mallorca, i comte de Barcelona, son es cescendents de sa casa de Arago que eren reis , no es des casal de Barcelona,
Alfons II fou rei per via materna (Petronila )i no per via paterna (Ramon B. IV)

Valoració:-7menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 7 anys

Qüestió de noms.
El paradigma que se enfronta ês castellà i no espanyol.
La maligna Castella ha usurpat el mot Espanya i
empra aquest pseudònim (Espanya) per Castella.
A més dins l'Estat castellà, Balears no se pot incloure
ni dins Castella ni dins Espanya.
Confons Sèrbia amb Iugoslàvia, Anglaterra amb
Gran Bretanya, Suècia amb Escandinàvia, etc.
Abans els professors de història mos advertien
que no se podria confondre la monarquia de Castella
amb la altra corona (que antigament se intitulava
Monarchia Hispànica) del comte de Barcelona, que
posseïa títols com rei de Mallorca, rei de Aragó,
rei de València, etc.
Actualment els historiadors i periodistes se empenyen
en confondre ciutadania (estat) amb nacionalitat,
tal vegada aquest error provengui de la llengua
anglesa que només utilitza el mot nacionalitat,
(encara que tengui el mot "citizenship") així
empren "la nació americana" per "la ciutadania
estatunidenca" .

Valoració:-3menosmas
Per jbm, fa mes de 7 anys

Per Balearico,
Això de "tendríeu que" no és gens ni mica mallorquí, lo mallorquí és "haurieu de". Sa influència des castellà vos està desbaratant es bon mallorquí.

Valoració:6menosmas
Per Sibil.la, fa mes de 7 anys

El missatge de l´angel es pau a la Terra als homes de bona voluntat. Alguns ho han entés al revés. Peró el seu destí i el del seu vertader amo está escrit a l´ Estrella de Betlem, i es complirá inexorablement.

Valoració:5menosmas
Per Toni, fa mes de 7 anys

Crec, Sr. Bujosa, que simplificau una mica la qüestió dels paradigmes "nacionals", de fet plantejau uns paradigmes excloents, disortadament molt propis dels temps en que vivim. Tant vosté com jo vivirem un altra paradigme "espanyol", el de l'avui tan criticada transició què, si bé es cert que va tenir mancances, no ho és manco que tengué un impuls integrador de les realitats d'aquest pobre pais complex i cainita. Avui la majoria dels nostres representants al Parlament aproven una llei que ens priva, sense permís, de posar una tariga de banderetes de les comunitats autònomes que se suposa conformen la nostra Pàtria comú i indivisible, a la festa fi de curs de l'escola, no fos cosa que l'horrible visió dels símbols dels nostres germans espanyols dugui a la confusió a no sé qui sobre quins són els símbols que concreten la nostra "identitat". La nostra identitat pot ser tan àmple com volguem en un marc de cercles concentrics: jo, catalinero, ciutadà, mallorquí, balear, català, espanyol, mediterràni, europeu... Qualsevol pot botar-se el cercle que vulgui si no té un sentiment de pertenença, però ja s'hi poden posar com vulguin que jo ni sonc artenenc ni eivissenc, ni lleidetà ni castellà ni marroquí, ni finlandès. Si per ser espanyol he de deixar de ser mallorquí i català de llengua, no és qüestió de que jo vulgui o no és que no prodria ser-ho. Comprenc que el concepte d'Espanya que veiem en alguns mitjans de comunicació escarrufa a qui coneix les seves arrels, però la qüestió és que Espanya, com Mallorca, com Palma, com Europa, serà el que volguem que sigui els que ens hi sentiguem pertanyents, abandonar la partida és una opció, però qui ho fa sempra durà a damunt un fracàs.

Valoració:0menosmas
Per Balearico, fa mes de 7 anys

Si defensassiu lo nostro no tendrieu que recurrir a cap paradigma per justifcar-vos. I deixau ja de menysprear sa nostra cultura, que de catalana en té una petita part, es balears som un gresol de cultures, que, al llarg des temps, mos han fet qui som. Siau qui sou balears!!!

Valoració:-12menosmas
Per Alixendri, fa mes de 7 anys

A mi lo que m'interesa es sabre si aquest Kuhn es es que sa colga amb na Norma?

Valoració:-12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris