nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Parlem de futbol

Fa alguns dies, un lector d’aquells que semblen especialment irats, no pareixia estar molt d’acord en què servidor dediqués el meu temps a participar en un programa radiofònic d’esports. El futbol m’agrada i parlar de futbol és un d’aquests plaers que no fan mal. Aquesta setmana el futbol encara ha cobrat més protagonisme en el terreny polític i social. La Unió Europea ha qüestionat la relació entre l’administració pública i alguns equips de futbol de l’Estat espanyol. Potser només és el començament d’un temps nou. Una etapa nova de la història en la qual el futbol deixarà de ser un estament privilegiat i haurà de respondre davant la llei i ser tractat amb els mateixos paràmetres que la resta de la societat.

El circ futbolístic ha servit per distreure la fam i les malifetes d’una societat en fallida, però s'ha acabat el temps de garantia. La grandesa del futbol es fonamenta en la seva fragilitat, en què no deixa de ser un joc, una metàfora de la realitat, un exercici que ens ajuda a entendre millor la dialèctica que s’estableix entre les persones i els col·lectius humans. Les emocions i la passió que genera l’esport mai no ha de passar per damunt sinó que han de reformar els valors sòlids que sostenen la convivència. Per altra banda, aquest dilluns hem vist Francesc, el bisbe de Roma, enlairant un equipatge del seu equip, el San Lorenzo de Almagro, que s’acaba de proclamar campió a l’Argentina.

La història jutjarà aquest pastor amable que la providència ha posat al capdavant d’una institució que anava de cap directe al precipici. Ens referim, també, al bisbe entre els bisbes, al bisbe de Roma que no té por a manifestar públicament les seves emocions i els seus gusts futbolístics, gens hipòcrita quan manifesta que és seguidor d’un equip, amb les seves virtuts i debilitats. Indirectament servidor s'ha interessat per la trajectòria del Pare Lorenzo Massa, salesià d’origen Italià i apòstol del barri d’Almagro, on hi fundà, el 1908, el Club Atlètico San Lorenzo de Almagro. La pel·lícula El cura de Almagro, de 1954, recrea la vida d’aquest capellà social i posa de manifest l’impacte social de l’esport durant el primer terç del segle XX. Més que mai reconeixem que el futbol actual està afectat per la gangrena del mercat i està intoxicat per interessos financers tèrbols i inconfessables. Paral·lelament també sabem que l’esport en general i el futbol en particular tenen components pedagògics i valors que poden enfortir la musculatura d’una societat. Això l’actual bisbe de Roma ho sap, ho creu i ho practica. Parlam del poder positiu que té el futbol, ens referim a la capacitat de cohesió i de diàleg que facilita l’esport en una conjuntura de la història en la qual necessitam trobar gramàtiques noves que implementin l’entesa.

Pere Fullana, historiador

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Douglas, fa mes de 7 anys

Ola, yo soy partidario de Grêmio de Porto Alegre-RS. Yo estaba muy preocupado con una estrevista de un jornalista de uno jornal de Espanha sobre contratacion de Pedro Geromel de Malloca, lo disse que ele es "muy malo, desarma muy malo, posiciona-se muy malo, chuta muy malo e como yo no tengo informaciones precisas sobre lo jogador yo queria que ustedes me informacien umpouco sobre Pedro. Gracias, Douglas de Chapecó-Sc.

Valoració:0menosmas
Per Biodramina, fa mes de 7 anys

Gracias por la aclaración, Jaume.
Pere Fullana, historiador, tergiversando de nuevo la historia a su gusto y conveniencia.

Qué no hará esta gente con las mentes vírgenes de nuestros chicos.

Valoració:-3menosmas
Per noncat, fa mes de 7 anys

Vaya por delante que el "historiador" puede emplear su tiempo en loque le dé la realísima gana, incluso decir barbaridades e insultar a todos los que no piensan como él. Sin embargo quiero dejar muy claro que cuando se emplea la palabra "gonella" se hace para insultar y los que escriben en las cabeceras deberían tener muy claro que somos muchos los que nos sentimos "gonellas", si con ello entendemos que somos mallorquines, nunca catalanes, y que amamos nuestra tierra. Y que si no escribimos en catalán lo hacemos para acostarnos al menor de los males. Si yo soy "gonella" (nada que ver con determinados vestidos), insulto puro y duro, los hay que son lacayos, cipayos y palafreneros de sus amos allende el otro lado del charco.

Valoració:-1menosmas
Per miquel monroig, fa mes de 7 anys

A Mallorca seria digne d'estudi l'impacte de certs capellans en el món del fútbol mallorquí.En un nivell alt qui pot oblidar la presència dins el Mallorca de Mn.Josep Sacanell o de Mn. Manolo Haro ?
Als nostres pobles molts d'equips deuen la seva existència als esforços de capellans joves que veren en l'esport una manera d'estar amb els joves.
A Petra caldria fer un homenatge pòstum al vicari Miquel Amorós que inicià a molts de joves en la pràctica del fútbol i que ells mateix sotana arromangada, practicava amb nosaltres.
A Binissalem, ara que ha sortit el llibre sobre el Club no sé si s'enteraran que a punt de desaparèixer el Binissalem , la seva supervivència es degué a un capellà i Tomeu Martorell.
Me'am si t'animes Pere a investigar aquesta història.

Valoració:5menosmas
Per Jaume, fa mes de 7 anys

Recuerdo el comentario del lector. En línea con el habitual "rigor" del historiador, no decía eso. Comentaba que el programa radiofónico lo hacía con un "gonella", después de criticarlos tanto. No sé quién es el locutor, ni el programa, pero ya me dirán cuál es la credibilidad de un "historiador" que tergiversa hasta lo que se escribió la semana pasada.

Ah, y visca el Barça!

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris