algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
13°

Tal eren, tal són

"Don Quijote [metafòricament representa el caràcter castellà/espanyol] i John Bull [metafòricament representa el tarannà anglès] no s'han pogut comprendre ni es comprendran ja mai. Sempre es compadiran l'un a l'altre. A J. B. no li cap al magí que D.Q. sospiri encara per lo recobro de Gibraltar, que de res li serviria, puix que li sobren a dotzenes los ports buits de barcos i òrfens de comerç. [...] A D. Q. no li entra al cervell que J.B. sigui capaç de donar a Irlanda l'autonomia, com fa anys que l'ha deixada prendre al Canadà, a l'Austràlia [...] i a la majoria de les colònies en què hi abunda l'element europeu, i el compadeix en el fons de la seva ànima. Quan, fa poc dies, ha llegit, que tot aquell garbuix dels carrers de Londres, amb tota aquella trencadissa de vidres i desaparició de joies i rellotges al crit del socialisme, no ha donat lloc a cap mida extraordinària ni pretext per a afusellar-ne algunes dotzenes o centenars, en nom de l'ordre i dels grans principis ultrajats, l'ha pres vertaderament per boig rematat. Si a Madrid hagués succeït la centèsima part de lo de la capital d'Anglaterra, D. Q., armat de totes les armes i i amb veu pavorosa com la que féu en la Venta quan la cregué convertida en un nou Campo de Agramante, no sols hauria proclamat l'estat de siti fins en les discutides Carolines i omplerts de morts i ferits carrers i places, sinó que hauria amenaçat cel i terra, pretenent que les demés nacions seguissin lo seu exemple [...]". Avui dec més de mig article a Valentí Almirall. Li he manllevat aquest feix de paraules que podeu trobar intactes a Lo Catalanisme, obra que va escriure l'any 1886 (a l'edició de la MOLC, pàg. 33-34). Crec que no cal afegir-hi gaires punts més. Allò que fa Almirall -seguin una mica la dèria de l'època- és analitzar el caràcter castellà per una banda i, per l'altre, el caràcter anglès. Aquestes són algunes de les diferències que hi troba i que les explicita de forma gràfica a través de dos personatges literaris- llegendaris prototípics.

Segurament els lectors trobaran que aquestes paraules no han perdut gaire actualitat. Vaja, que tal eren, tal són. Encara que les paraules d'Almirall hagin de contextualitzar-se en una època concreta – la del positivisme filosòfic- i que tot plegat significàs una de les primeres aportacions teòriques del nacionalisme polític català sols caldria treure-les una mica la pols de la història.

Aquests dies m'han vengut al cap en determinades ocasions. Deu fer un parell, mallorquí, de setmanes que una màxima autoritat anglesa, no record bé qui era, va dir que a ells mai no se'ls havia passat pel cap que no fossin els escocesos qui decidissin el futur d'Escòcia. Paral·lelament, els quijotes hispànics – d'un color i d'un altre- havien clos barres en un discurs únic: els catalans no tenen dret de decidir què volen ser com a poble. I en tot cas, afegien, haurien de ser tots els espanyols els qui haurien de decidir si Catalunya pot autodeterminar-se.

No fa gaire dies un diari de referència a Europa, el Financial Times, reclamava una solució negociada per a la qüestió catalana, car, afirmava el rotatiu, es tracta d'un problema polític que s'ha de resoldre per la via política. A anys llum es troben la majoria de capçaleres que tenen seu a Madrid on, a més de mostrar el llautó – o de defensar les seus postulats ideològics- comencen a actuar amb mala bava. L'equiparació per activa, passiva o perifràstica – el mètode aquí no hi importa- amb ETA, n'és una prova més que evident. Cal criminalitzar l'independentisme català per justificar i justificar-se una hipotètica reacció criminal. No som dels que pensin que, en el cas anglès, tot siguin flors i violes. El seu arròs hi deu haver – i potser també una mica brut- però les diferències amb les reaccions carpetovetòniques hispàniques són ben paleses. Ja ho veurem on es colgarà en Gelat!

Rafel Crespí i Ramis

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tià, fa mes de 7 anys


Catalineta i tots els altres, bon vespre,

Per què, Catalineta, et pareix estrany que una persona domini bé la llengua que menysprea?

Adolf Eichmann, l'assassí de milers de jueus, parlava molt bé l'hebreu.

Bon Nadal a tutti quanti.

Valoració:1menosmas
Per li, fa mes de 7 anys

"caldria treure-les una mica la pols de la història."

ha de ser:

"caldria treure'ls una mica la pols de la història."

Valoració:1menosmas
Per Biodramina, fa mes de 7 anys

Jaume for president.

Valoració:0menosmas
Per Catalineta, fa mes de 7 anys

@ Jaume
Doncs sí, tens raó... No sé com ho he llegit... Reconec el meu error, però no crec que tengui res a veure amb el laísme o amb sa sumisió a Catalunya... Quina obsessió, de veritat!!! És un error gramatical i punt, i a més molt comú, confondre es pronoms... Si ho fa un professor de català, doncs mira, pitjor per ell, però tothom s'equivoca... A Eivissa diríem "llevar-li sa pols ses paraules", i "informa Fonya". I??? D'aquí a parlar de "neollengua" hi ha un tros, però ja sabem el que penses del tema. Ara, no mesclis coses.
De veritat, és surrealista el que fas, pareix que en saps de llengua, però insistint a parlar en castellà...

Valoració:6menosmas
Per Jaume, fa mes de 7 anys

@Catalineta

el complemento directo es "la pols". "Les paraules" es complemento indirecto. Para que lo veas más claro, en singular sería "treure-li la pols a la paraula", en plural "treure-los la pols a les paraules". Podrías decir "treure-les" si la frase fuese "treure les paraules" (en ese caso, "les paraules" sería complemento directo, pero el verbo tiene un significado distinto).

"Quitarlas el polvo" es algo que dirían en Fachadolid, tanto hablar de Castilla...

Insisto en estas cosas porque este señor ejerce de profesor de catalán, y encuentro faltas gramaticales en todos sus artículos (ya llevo seis o siete seguidos, y creo que voy a desistir). Lo mismo digo del "filólogo" Corbera. Espero que nuestra sumisión a Catalunya (que es lo verdaderamente importante) les quede clara a sus alumnos, porque si les tiene que enseñar llengua... Dime de qué presumes...

Insisto también porque ningún mallorquín diría eso de "treure-les la pols", ni bien ni mal construido. En mallorquín decimos "llevar-los sa pols a ses paraules". El verbo "treure" existe en mallorquín, pero no con ese significado de vuestra neolengua. Pero siempre preferiréis un catalán con errores gramaticales que un mallorquí ben xerrat.

Como para que os dejen seguir destrozando la educación y nuestra identidad...

Hala, a seguir "trepitjant".

Valoració:-5menosmas
Per Catalineta, fa mes de 7 anys

Jaume,
aquí "treure-les" és correcte, ja que el pronom "les" és refereix a "les paraules", i és complement directe/acusatiu de "treure", un verb transitiu...
Lacayos,
sí, Catalunya no és Escòcia, totalment d'acord... però Espanya tampoc és el Regne Unit. El tractament que ha fet el govern anglès de la qüestió escocesa està a anys llum del que ha fet Madrid...
Pel que fa al referèndum famòs, no és tal... és una consulta al poble de Catalunya, el resultat de la qual, com va dir el propi Mas, "s'haurà de negociar amb Madrid". Una altra cosa és que Madrid vulgui negociar... En tot cas, informau-vos una mica sobre aquesta qüestió, que la ràbia i l'odi no us deixen veure:
http://www.lavanguardia.com/politica/20131216/54397273681/roca-herrero-minon-acuerdo-catalunya-nacion.html

Valoració:2menosmas
Per estorado, fa mes de 7 anys

Alguno escriben articulitos como el que se hace un sandwich de jamón y queso.
¿Y dicen que este tipo es profesor?!
Qué nivel, Maribel! Así no va...

Valoració:-4menosmas
Per Tallafocs, fa mes de 7 anys

Jo veig referit a "les aportacions". No sé si la mala llet ens torba la vista.

Valoració:0menosmas
Per lacayos, fa mes de 7 anys

El Financial Times, lo que debe hacer es meterse en sus asuntos y dejar a los demás tranquilos. Si este rotativo tuviese dos dedos de vergüenza, abogaría por eliminar esta bestialidad (siglo XXI), que representa Gibraltar y la política asquerosa contra España, en este tema. Que os den. Por cierto los adoctrinados, los trompeteros solo sacan a relucir lo que creen que les conviene. Escocia y Cataluña, dos temas totalmente diferentes. Por lo tanto NO a ningún referendum fuera de la Ley.

Valoració:-3menosmas
Per Jaume, fa mes de 7 anys

Señor profesor de lengua extranjera:

se dice "treure-los", no "treure-les". Tanto hablar de los castellanos, para caer en su insufrible laísmo.

Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris