algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Avançam

Avançam. No és una consigna per a unes futures eleccions. Ni tampoc el primer mot d'una nova lletra per als ressuscitats Antònia Font, semblant a la cançó Canta. Ni tampoc l'esmorrell d'una frase extreta d'un llibre d'autoajuda. És, senzillament, una mundanal i particular constatació que en el transcurs d'aquest escrit m'agradaria explicitar i compartir.

La paradoxa ha volgut que avui coincidissin en un mateix espai els propulsors de dues anècdotes que, amb la manya habitual -poca o molta segons la devoció que se'm tengui- intentaré lligar. L'espai de coincidència ha estat la ciutat de Palma. I els subjectes de les anècdotes són persones físiques o jurídiques tan distants com ho poden ser Joan Francesc Mira, l'il·lustre humanista valencià, per una banda i, per l'altra, el Partit Popular illenc, sucursal estàndard del PP espanyol.

Pel que fa referència al primer n'he de confessar la meva més profunda admiració com a conferenciant, articulista lúcid, traductor, creador i assagista. Seu és el llibre Crítica de la Nació Pura, un títol prou metafísic. Aquest llibre em va aclarir un concepte que no acabava d'entendre. Mira, deia, seguint les petjades dels metafísics en majúscula que conformen la història de la humanitat, que allò que era incapaç de ser pensat no podia existir. I llavors ell començava a desgranar els arguments -tòpics o no- que han amarat i configurat la consciència espanyola i de l'espanyolitat. És evident que cap d'aquests arguments preveia la idea de la diferència, de l'heterogeneïtat. Per tant, si hom és incapaç de pensar la diferència allò que fa és que la diferència no existeix. Això, d'una manera amb poc dibuix, ho he pogut comprovar. M'he trobat amb persones de carrera que han triat Mallorca com a destí professional -pel clima, pel cosmopolitisme, no per ser millors professionals que els autòctons- i, quan han estat aquí, s'han trobat amb la sorpresa que es parlava una llengua diferent de l'espanyola. Ningú no els ho havia explicat mai – als currículums escolars, per exemple-. I sí, tenien una idea vaga que a Catalunya es parlava alguna cosa diferent del castellà perquè de tant en tant surt a la tele però mai s'haurien imaginat que existís a les Balears un idioma diferent del castellà.

Pel que fa referència al segon – o als segons- no cal que confessi la poca empatia que el profés. Això no vol dir que no sigui capaç de reconèixer-los els avenços mentals que fan. I ja sabem que si les coses poden ser pensades, com diria J. F. Mira, podrien arribar a existir. I això, encara que sigui poc, és un avenç significatiu respecte als temps pretèrits. Per tant, que el Partit Popular dugui una proposició no de llei per afirmar que les Illes Balears no formen part dels Països Catalans és digne d'alabar. Potser els seus votants n'estaran més fellons perquè deuen considerar que els veritables problemes no són aquestes quimeres metafísiques sinó coses molt més tangibles com la falta de feina o les retallades en prestacions socials, per dir-ne només unes quantes. I amb raó, aquests votants podran considerar que aquesta mena d'elucubracions hi són sobreres quan falten mans i mànigues per resoldre coses més peremptòries. En bon mallorquí deim s'abriguen abans de ploure, i el PP s'ha posat a cobro, senyal que algun dia plourà.

D'altra banda, resulta curiós que, en la defensa de la inexistència d'allò que no existeix, la portaveu popular Mabel Cabrer – per cert això de Mabel no formava part de la llengua dels nostres padrins ni tampoc deu ser culpa de l'estàndard català- hagi hagut de fer una defensa aferrissada de la unitat lingüística. Si tenim una “llengua compartida” vol dir que no tenim una llengua diferenciada. I això, a hores d'ara, quan segons quins tords volen tan baixos, és ben digne d'agrair. Qui sap, ara que ve Nadal, potser han començat la celebració de l'Advent. Esperem que algun dia arribi la bona nova!

Rafel Crespí i Ramis

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 7 anys

Si s'encaparroten en manifestar que determinat ens no existeix és que en certa manera hi creuen. Una cosa és ser ateu i una altra agnòstic i es ateus es podria dir que creuen en déu perquè el neguen. El PP creu en es Països Catalans, no és una formació agnòstica

Valoració:8menosmas
Per I miss you, fa mes de 7 anys

Te hemo echado de menos, Do not visit Majorca AKA "Castella mos roba",
No nos vuelvas a abandonar. Tus comentarios son mejores que el LSD

Valoració:-4menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 7 anys

El terme Espanya ês un pseudònim de la maligna
Castella.
Noltros els balears, no som espanyols, igual que els
canaris.
Els canaris i els sud-americans seran castellans
assimilats, però no són espanyols ni hispànics.

Se ha de esser més exacte amb els mots que se
empren.

Valoració:3menosmas
Per Jaume, fa mes de 7 anys

Por cierto, el profesor de lengua extranjera debería repasar los "pronoms febles".

Se dice "al segon (...) li profés" o "als segons (...) els profés", pero nunca "el profés".

Valoració:-14menosmas
Per Jaume, fa mes de 7 anys

Ya tiene gracia que el catalanismo llame a otros "sucursal estàndard".

Coincido con usted en que tienen mucho que agradecerle al PP. Sin ellos no habría catalanismo alguno, ni en los colegios ni en las leyes (en lo obligatorio, vaya, que es el terreno del catalán).

Valoració:-3menosmas
Per reculau, fa mes de 7 anys

Está claro que el que no se consuela es porque no quiere.

Valoració:-6menosmas
Per R.C.R, fa mes de 7 anys

A mode de nota a peu de pàgina.

El motiu de la visita de Joan Francesc Mira a Palma ha estat la presentació de la seva darrera obra El tramvia groc. Lectura, com totes les seves, a més d'higiènica, molt recomanable. Per altra banda, el mateix dia el PP de les Illes Balears duia al Parlament i hi votava a favor una Proposició no de Llei on declarava que els Països Catalans no existeixen i que les Illes Balears no hi pertanyen.

Valoració:17menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris