nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Escriure salat

Què n’hem de fer, de l’article salat? Primer de tot, no regalar-lo als troglodites de la Fundació Jaume III, que ja han anat a veure el president Bauzá per demanar-li que els llibres de text de les escoles s’hi escriguin. És una animalada, sí, i potser aquesta gent és més perillosa que els obertament secessionistes: per això no es mereixen aquest regal. Des de la perplexitat del diletant (filòleg, sí, però que no ha estudiat la qüestió), van alguns apunts dispersos.

La teoria és molt fàcil: registre formal (i per tant article literari) per a les situacions formals, i registre informal (i per tant article salat) per a les situacions informals. Tanmateix, diria que la nostra pràctica no ha estat aquesta sinó una altra que no és ben bé la mateixa: article literari per a l’escrit, i article salat per a l’oral. Això fa que en situacions formals però orals, com una taula rodona o una intervenció al Parlament, utilitzem l’article salat si no llegim el discurs (hi ha honorables excepcions), i també fa que per escrit ens n’anem sempre al literari, fins i tot en l’àmbit més informal.

Dos parèntesis: ja he dit que seria dispers. Primer, el dels topònims. M’han explicat bé, i he entès, l’explicació de per què els hem d’escriure amb l’article literari, però ¿no sentiríeu la mateixa resistència que sentiria jo si us tocàs fer un escrit en què haguéssiu de parlar de “La Pobla”? Estic expressant una incertesa, només. El segon parèntesi és el de la literatura. No deixa de ser paradoxal que de vegades es faci servir el terme “català literari” com a sinònim de “català formal”, en uns temps en què la literatura juga lliurement amb tots els registres. Ningú no fa retrets als d’Antònia Font pels articles salats de les cançons, ni a Antoni Gomila (que fa belles columnes periodístiques amb l’article reglamentari) pels del seu Acorar. També hi ha les novel·les en què el salat s’introdueix als diàlegs. És el que toca, però n’hi ha moltes que mostren que escriure en salat és més difícil del que sembla.

Reprenc el fil. Segurament hauríem d’esforçar-nos a fer servir l’article literari en situacions formals, també quan parlam. A contrario sensu, no sé si hem codificat massa taxativament aquesta proscripció tàcita de l’article salat quan es tracta de lletra escrita (o teclejada). M’ho contava un amic: la seva filla, una jove activista de la llengua que duu collaret d’estelada, li escriu els correus electrònics amb articles salats. Els joves, intuïtivament, fan la correlació entre articles i registres que es correspon a la teoria. Ho vaig veure no fa gaire: un il·lustre filòleg, que segur que ha reflexionat sobre la qüestió més que no jo, fa intervencions al Facebook en salat: no sempre, sinó quan el to ho fa adequat. I després hi ha l’experiència personal: els que hem automatitzat el recurs sistemàtic a l’article literari quan escrivim ens trobam amb situacions en què la paraula escrita es fa servir de forma tan col·loquial que l’article literari se’ns fa postís: grinyola. Potser us ha passat, intercanviant Whatapps amb el cònjuge sobre qui va o qui no va a recollir els infants a l’escola. Tenim la sensació de pujar un esglaó de formalitat lingüística que, en aquella situació, ni un barceloní ni un madrileny no pujaria. Acab, i no només hauré estat dispers i perplex, sinó que no tenc ni un bon tancament per a l’article, que no sé si ha sortit salat o literari.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente
Per Lucas, fa mes de 7 anys

Quantes bajanades juntes, aquest homo està molt avorrit per escriure açò.

Sa meua llengo sempre ès formal i literaria! No ès cap dialecte vulgar com mos vol fer veure.

Valoració:-1menosmas
Per Pepmp, fa mes de 7 anys

Completament d'acord amb l'article. Els anticatalanistes no ens han de fer erdre el nord ni el sentit comú, ni el que és patrimoni de tots. He vist que darrerament està mal vist, en segons quins ambients neocatalanistes, dir que un xerra (o parla o enraona) mallorquí, com si fos cosa pròpia de gonellistes, circulaires o peperos. Vius idò.

Valoració:5menosmas
Per el pobrecito hablador, fa mes de 7 anys

No ho puc entendre.Fa vuit anys que visc a les pitiuses i estic capgirat de veure com una eina de comunicació i de identificació col·lectiva,es llenguatge, s´empra per a maniobres de dubtós interès general i afavorint,a més a més, la discussió i fins i tot l´enfrontament.
Nací en Burgos,he vivido en Madrid,Córdoba y Mérida y nunca he tenido la sensación de que se hicieran problemas con las peculiaridades regionales del castellano,ni que los andaluces quisieran su diccionario propio o los extremeños su academia de la lengua:todos nos entendíamos en el mismo idioma y disfrutábamos de la gracia y salero con que lo hablaban unos y otros.
A hores d´ara, la baralla que estan fomentant,amb dades históriques falses,sectors radicals de mentalitat curta i endarrerida,suposa un entrebanc al desenvolupament sa i fructífer d´un idioma:el catalá.És fals que n´hi hagin tant d´idiomes com regions,o illes ,o pobles, es tracta de variants locals que reben el nom de geolectes.I que a més a més constitueixen una demostració de la capacitat integradora del catalá.
Y lo que es incontestable es que, a este paso ,la fragmentación linguística no solo impedirá la fecundidad creativa,además dificultará la formación de una ciudadanía madura y responsable.

Valoració:3menosmas
Per Mara, fa mes de 7 anys

Miquel: El Balear no existeix ni ha existit mai.

Valoració:0menosmas
Per mallorquinista, fa mes de 7 anys

Gràcies, Fundació Jaume III!!!!Molt bona feina! Endavant, mallorquins, que els catalufos estàn molt nirviosos, jejejejej!!!!

Valoració:-14menosmas
Per Voltor Negre, fa mes de 7 anys

Sa catalanada de ses festes: sa carta d'en Bauzá


Sa carta que es nostro president autonòmic ha enviat an ets afiliats des seu partit amb motiu de ses festes de Nadal. Aquesta carta és una mostra més de lo que tantes vegades hem denunciat: és necessari que, encara que s’opti per utilisar es català normatiu fabrià –i ja sabem que, històricament, es PP ha estat més fabrista que en Fabra!–, se malavegi treure tot es suc possible a sa normativa de s’IEC i usar totes aquelles expressions que, essent ben mallorquines, són també perfectament normatives.

És totalment inadmissible, sobretot per a un partit que braveja de modalitats insulars, usar aquesta catalanada com “benvolgut” (en lloc de apreciat/estimat) que mos entaferren pes morros cada pic que ses nostres institucions mos volen saludar amb una certa formalitat. Tampoc és massa mallorquí aquest “vosaltres” (voltros). Com no ho és utilisar sa forma “vam iniciar” (vàrem iniciar). També fa mal an ets ulls aquest incoatiu “tradueixi” (traduesqui) que solen utilisar es nostros escriptors i periodistes. També “aquest any” quan a Mallorca sempre hem dit enguany; inclús en ets informatius d’IB3 ja ho han corregit. Encara ara no mos en podem avenir d’aquest “està duent a terme”, no tant per aquest “duent” (duguent), sinó sobretot per sa construcció “estar + gerundi”, una construcció que, fins fa un parell d’anys, mai havíem sentit a Mallorca.

Barco per tot pancatalanisme !!!

Valoració:-10menosmas
Per jbm, fa mes de 7 anys

Per aquests que dicen que hem fer tard, fa més de trente anys que haquets enserrants que tracta de "catalanistes" com si això fos un ionsult ja feien llibres per as primers cursos de prim+aria i preescolar fent servir s'article salat. i en fa 26 que vaig veure propaganda d'un partit que acusarieu de "caalanista" fent servir s'article salat. És qui estimam tot lo mallorquí sabem es parenostro en mallorquí i sabem que va amb s'article literari, i sabem que no és lo mateix es bisbe que el bisbe, ni sa terra que la terra, etc. Es castellanistes que no vos fa res que es mallorquí es vagi deteriorant per s'influència massiva des mitjans de comunicació en castellà que ocupen es nostre espai comunicacional vos inventau mentides com aquestes des de Jaume III que en es seu video fan dir la MAria a un mestre quan cap mestre mallorquí diu això mai, i tots diuen na Maria, i feis com si aturtai fos nomésmallorquí quan és comú a Catalunya, o que bellugar no és mallorquí quan és ben comú, almanco a Andratx, etc. No sé si és que no en sabeu o que mentiu, però en qualsevol cas desinformau.

Valoració:12menosmas
Per Xisco, fa mes de 7 anys

Je je je, au pasat des paper a sa xarxa, ara nomes dos telediaris per s'ostracisme definitiu. Visca Jaume III.

Valoració:-1menosmas
Per ALM, fa mes de 7 anys

I per quines raons, Joan Miró, si l'article salat no és literari tampoc ho pot esser el personal en/na? D'on t'ho has tret? L'article salat és ben legítim, i tots els qui estimam la nostra llengua no el rebutjam, però si estam al corrent de la nostra història sabem que TRADICIONALMENT, i des de l'edat mitjana ençà, a les illes, per als documents notarials, els edictes, les lleis i la predicació a dalt la trona, sempre s'ha usat l'article literari, i fins i tot l'ús d'aquest article es normal en la llengua col·loquial: el Bon Jesús, la Mare de Déu, l'esglèsia, el cel, la mar, el bisbe, el rei, la reina, el palau, etc. Dir "es Bon Jesús", "es bisbe", "es cel" etc. és una mala pràctica i mostra un desconeixement greu de la modalitat mallorquina de la llengua catalana.

Valoració:5menosmas
Per miquel, fa mes de 7 anys

En l'excelsa i meravellosa traducció de L'Odissea de Homer, Carles Riba "sala".
Forma i part de l'enorme riquesa de la nostre llengua; de la LLENGUA Catalana, Balear, Valenciana,Arenesa ......
i pollencina etc...

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 4
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris