nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Una democràcia que ha trepitjat merda

El món du una desbaratada que fa por. Veim encamellar-se en el poder segons quins personatges que no tenen empena. Ni un estudiant de primer d'ESO mínimament bo es fiaria d'un traductor automàtic per presentar una tasca escolar al seu mestre sense una supervisió personal. Idò aquesta mateixa llenegada hem vist pegar a la Consellera d'Educació (que diu que se n'entén tant, d'educació, com 'una persona qualsevol'), amb el seu famós sermó sobre l'Informe TREPITJA', que era la manera com la màquina traductora li va traduir el nom de l'Informe PISA i com ella ho va llegir diverses vegades davant tot el Parlament. Aquesta trepitjada de merda (en el seu sentit en 'bon mallorquí') que li va fer pegar el traductor automàtic és prou indicativa del nivell de professionalitat d'aquesta criatura.

Per si no n'hi hagués prou, llegim els mateixos dies, la darreria de novembre, que un alt càrrec del seu Govern va enviar correus electrònics amb llistes negres de treballadors públics. I amb això que entram en el desembre i llegim que aquest mateix govern, mig d'amagatotis, sense cap casta de negociació ni d'explicació, cerca fer una Llei de Pressuposts que li permeti col·locar a dit el personal que li convengui com a funcionari botant els borsins d'interins.

Tot aquest enfilall de fets demostra que tenim una democràcia malalta, estantissa, caducada. Diuen que la democràcia és el sistema menys dolent. D'acord. Però això no pot ser l'excusa perquè ens resignem a acceptar una 'democràcia' de pell i ossos, magra, raquítica, light, esquifida, rebordonida, que, a la pràctica, com hem vist aquestes quatre dècades que ja són passades d'ençà que es va instaurar, ha servit massa perquè, davall-davall, continuïn encamellats en el poder els de sempre. I que aquests practiquin les magarrufes de sempre.

Hi ha democràcies i democràcies. Ens han fet creure que, amollant la papereta dins l'urna un dia cada quatre anys ja tenim la Seu plena d'ous. I no: hi ha moltíssimes de millores a fer a la nostra societat perquè poguem bravejar de democràcia plena. Possiblement, l'estat espanyol arrossega uns vicis massa vells, de massa enrere, massa arrelats, que li impedeixen transformar-se en una democràcia de qualitat. Fa segles que un parell de centenars de famílies, sempre les mateixes, remenen les cireres, fan i desfan, tallen i cusen, tenen la paella pel mànec i fan anar l'oli allà on elles volen dins l'estat espanyol. N'hauria de passar una de molt grossa perquè botissin del poder aquestes autèntiques dinasties d'alts funcionaris, de militars, de banquers, i de gent d'alta volada. L'Estat és el seu 'cortijo' privat. Hi hauria d'haver una reforma de bon de veres, de dalt a baix. Pràcticament haurien de refundar l'Estat.

Per això, ara que Catalunya surt d'una etapa de la seva història i entra dins una altra, comença a haver-n'hi que conceben idees perquè el Principat sigui no només un nou estat sinó també una nova democràcia digna d'aquest nom, engrescadora, que superi tots aquests vicis que dic. La setmana passada, el jutge Santiago Vidal ja va fer una descripció de com concep ell la 'justícia' del nou Estat, lliure de la més mínima influència tant dels partits polítics com dels poders mediàtics i financers. És un escàndol això que passa a l'estat d'Espanya, en què els dos grans partits es reparteixen el poder judicial igual de repartir-se quarterades de terra.

Aquests mals vicis només es poden aturar des de la societat civil. Sense transparència ni participació no hi ha democràcia. La papereta dins l'urna ha de determinar qui ocupa els càrrecs decisius. Però la participació ciutadana ha de determinar les polítiques que han d'exercir aquests càrrecs triats.

Altres innovacions sanes podrien ser perdre la por dels referèndums. Suïssa és una democràcia que per poca cosa en convoca, ja siguin nacionals, regionals, locals o, fins i tot, de barriada o de carrer. També hi hauria d'haver manera que les opcions polítiques tinguessin les mateixes oportunitats de divulgar el seu programa i el seu missatge. Si la quantitat de missatges escrits i audiovisuals divulgats en temps de campanya electoral fos equilibrada, les candidatures es podrien centrar a combatre per veure quina té el missatge més original, més atractiu, més punyent i no en veure qui arreplega més capital per fer propaganda.

Hi hauria d'haver una escola que formàs gratuïtament els candidats en un mínim de cultura general i de coneixements polítics i administratius per a poder presentar-se a unes eleccions. Si un tràmit així s'ha de superar per tenir una escopeta de caça o per menar una moto, no trobau passa de necessari que s'exigesqui als qui han de regir la societat? D'aquesta manera evitaríem veure 'Cicciolinas' a cap càrrec públic, ni 'Berlusconis', ni trepitjadores com la que dic en el començament.

I si aquests mínim coneixements elementals s'exigissin també als votants, veuríem els peixos grossos del poder cercar divulgar la cultura general des dels grans mitjans de comunicació en lloc d'escampar-hi tant de telefems.

Només des de candidats i des de votants formats, conscients i responsables es pot construir una bona democràcia.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Tià, fa mes de 7 anys

Una figura gramatical freqüent en la nostra llengua catalana és l"anacolut" (posau-vos tranquils, gonelleus i altra espanyolalla, que no es tracta de cap insult).

L'anacolut consisteix a practicar allò que, en principi, és una falta d'acord de nombre gramatical. Ve-te'n aquí un parell d'exemples.

1) La gent diuen que el clima es va encalentint.

2) Mal d'altri rialles són.

3) Set anys i vint-i-un dia (aquest cas també existeix en italià).

La llengua no és matemàtica i, casos com aquest, són freqüents.

Valoració:0menosmas
Per Un Joan de tants, fa mes de 7 anys

D'acord que el poder judicial sigui totalment independent del polÍtic, però també sels hauria de votar.
No pot ser que a algú que no l'ha votat ningú tingui un poder de veto absolut.

Valoració:3menosmas
Per ALM, fa mes de 7 anys

Demanar opinions sobre temes histórics a gent que de la pròpia història no en sap res en concret, perquè mai no l'ha estudiada, és com a demanar opinions sobre la llengua a gent que res no sap de filologia. I si, a més, aquesta gent ha estat enganyada per multitud de mentides sobre aqueixs temes, creis que se'n podrà treure res en clar de les seves opinions?
Tenim dret al nom i a la totalitat de la nostra llengua com tenim dret a conèixer la totalitat de la nostra la que ens conten els especialistes en tals matèries, començant pel rei En Jaume i acabant pels excel·lents doctors de la nostra Universitat. No escolteu els dois dels gonelles ni els dels circulers i dels jaumetercerers!

Valoració:12menosmas
Per mallorquina, fa mes de 7 anys

Els balears hauríem de fer un referemdum demà mateix per enviar la hisenda espanyola allà on no plou.

Valoració:11menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 7 anys

"O que vulgui escriure que els illencs mai no s’han definit com a catalans, quan resulta que durant tota l’edat mitjana es denominaven i els denominaven així, sense res més. Això de “catalans de Mallorca”, com s’ha dit tan sovint, és un invent d’algú, sens dubte ben intencionat, però irreal: res de catalans de Mallorca. Als documents que he vist i que tenc fitxats, dotzenes al respecte, els mallorquins s’anomenaven simplement “catalans”, sense fer cap altra distinció. Com és el cas de Ramon Llull, per començar."


http://dbalears.cat/actualitat/opinio/historia-gonella-les-balears.html

Valoració:5menosmas
Per mallorquí, fa mes de 7 anys

Els balearas hauriem de fer un referemdum demà mateix per enviar els pancas allà on no plou.

Valoració:-18menosmas
Per @Jaume, fa mes de 7 anys

D'acord en consultar els mallorquins després de treure'ls de la ignorància en la pròpia llengua i cultura en què españistan ha ficat els balears durant tres segles d'ocupació colonial.

Valoració:12menosmas
Per Cucut, fa mes de 7 anys

Jaume: La pregunta concreta és quina llengua consideren com a pròpia els mallorquins, i no si també volen que els seus fill aprenguin castellà o anglès, que és molt diferent.
ALCOVER:
1. GENT f.: cast. gente.
|| 1. ant. Nació; conjunt de persones que formen un poble.

Ara vostè mateix cerqui ES. ES molesti i ja "em" respondrà (EM o ME, trii).

Valoració:3menosmas
Per Santi, fa mes de 7 anys

Totalment d'acord que cal perdre la por dels referèndums. Podríem començar preguntant als mallorquins si estan d'acord en haver de perdre cada any 3.600 milions d'euros que se'n van de cap a espanya i no tornen a Mallorca per culpa de la rapinya fiscal.
Veuríem com d'aviat s'acabaria la falsa "solidaridad" que españistan ens imposa sota amenaça d'embargar-nos.
Seguro que els espanyols, tan segurs com estan de l'espanyolisme dels mallorquins, hi estarien d'acord, en consultar el poble de Mallorca.

Valoració:12menosmas
Per Jaume, fa mes de 7 anys

@Cucut "es sent". Estás tan catalanizado que inviertes los pronombres hasta cuando no lo hacen ni tus amos catalanes.

Secundariamente, "gent" es singular (a diferencia de "people" en inglés), y por eso no puedes decir "vingueren", ni toda tu última frase, que está completamente en plural.

Pero siempre preferiréis un mal catalán a un bon mallorquí...

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris