algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Allò que hauria de ser notícia

Durant una setmana he estat visitant habitual de Son Llàtzer; deures filials obligaven. I és clar, hom no pot estar de fixar-se en allò que són les curolles professionals. En aquest cas: els usos lingüístics. Tant de malalts, famílies com també dels assistents. És cert, que, de les meves observacions, no se'n poden treure conclusions excessivament rigoroses i fer-les extensives a tot l'hospital, ni tampoc al sistema sanitari públic de les Illes Balears. Tampoc no ho pretenc. Però podran comprendre que vaig tenir molt present una notícia que va ser portada a un diari de Mallorca deu fer unes setmanes. La notícia “tan important” deia que una persona relacionada en la sanitat – no sabria dir-ne si era comare - va parlar en català tot el temps a una pacient. (Una pacient, per altra banda nascuda a Mallorca).

Son Llàtzer, com la majoria de lectors deuen saber, és l'hospital de referència de les barriades perifèriques de l'est de Palma (sant Jordi, son Ferriol...) i també de municipis de la part forana com Consell, Santa Maria, etc. Bona part dels pacients de les àrees que em va ser obligat visitar eren persones d'edat avançada i també mallorquins de naixement i de filiació lingüística. Això era comprovable a través de les telefonades que els familiars dispensaven amb els mòbils i que inundaven acústicament passadissos i habitacions veïnes. En canvi, aquesta “majoria” significativa de catalanoparlants contrastava amb la majoria de servidors públics – infermeres, auxiliars, metges, en menor grau- que s'expressaven en castellà i només en castellà.

I ja es poden imaginar qui era qui havia de canviar de llengua! De la dotzena llarga de persones que varen tenir cura, en un moment o un altre, de ma mare només una li va dir que es podia, si li era més còmode, expressar-se en català. En tots els altres casos, es donava per suposat – constitucionalment per suposat- que ma mare havia d'entendre el personal sanitari i havia de saber en tot moment què li deien. Un malalt que entra amb una trombosi cerebral, encara que sigui lleu, que es troba una mica desorientat i nerviós per les conseqüències que l'afectació pugui tenir, no té gaires forces per processar uns continguts lingüístics en una llengua que no és la seva habitual. En el meu cas vaig haver de fer d'intèrpret entre la llengua del cor de ma mare i la llengua dels professionals de la sanitat. I tot per no prendre's la molèstia de dir-li: “senyora, parli'm en català si troba que s'hi explica millor”. I ja no en parlem d'un gest del personal sanitari d'adreçar-s'hi, encara que sigui matusserament. Només aquest intent, hauria estat suficient perquè la malalta entengués que podia expressar-s'hi.

I us puc assegurar que el nostre no va ser un cas aïllat. Al llit del costat hi havia una senyora més vella que ma mare. Duia posat el morralet de l'oxigen i es veu que l'havien aixecada. Estava asseguda a la cadira i de sobte va dir que no es trobava bé. Va venir una infermera i li va demanar, evidentment en castellà, què li passava. La senyora va dir que “se sentia oprimida”. La infermera no va entendre res. I això que la velleta li ho havia dit en castellà. Sort que hi havia allà la seva néta i va poder fer d'intèrpret. A la senyora, allò que li passava era que se sentia el pit estret.

I jo em deman, si la sanitat és un servici públic. Si allò que compta és que els malats estiguin ben atesos, que es trobin tan confortables com sigui possible, no seria convenient que des de les instàncies superiors es donassin les directrius necessàries perquè l'atenció lingüística formàs part dels protocols sanitaris? No es podrien posar cartellets, de fet n'hi ha molts d'índole diferent, que recordàs al malalt el dret que té a expressar-se en català, si així ho desitja? Tant costa això? Com és que ningú no va girar de llengua quan veien que ma mare, o la seva veïnada, tenia dificultats per expressar-s'hi i entendre'ls? Com és que els defensors del mallorquí i de les llibertats no hi graten una mica, en aquest terreny tan delicat i en fan bandera i objectiu fundacional? No hauria de ser aquesta una notícia de primera plana?

Rafel Crespí i Ramis

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Trepitja fort, fa mes de 7 anys

Rafel;

i que mes dona la qualitat del servei.... Lo important es que es fácil en Catala, no?
I que mes dona la qualitat de l educacio.... Si es fa en Catala ja va be.

Tan fa si esteim a la cua de tot, si es en Catala en Rafel dormirá tranquil. Sempre igual!!!

I que te pareix s informe trepitja? D aixi no en xerras no?

Valoració:1menosmas
Per Bel Mestre, fa mes de 7 anys

Jaume, puaj!

Valoració:0menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 7 anys

Quina genteta que són els castellans!!!

També els mallorquins actuals són molt porucs.

En altres temps un castellà entenia el mallorquí
en qüestió de tres mesos.

Valoració:9menosmas
Per Bernat, fa mes de 7 anys

És que, això que expliques, Rafel, és una mostra més del concepte de democràcia asimètrica que patim: quan tu exigeixes allò que és un dret teu reconegut resulta que ets un integrista intolerant i, quan els altres et TREPITGEN i no et deixen exercir-lo, aleshores, ells són els demòcrates, perquè són majoria...

Valoració:9menosmas
Per ianekin, fa mes de 7 anys

Ben cert! Jo no sóc cap velleta, però me toca molt els nassos que quan vaig a curar-me "no me entiendan". És una falta de respecte com un covo als meus drets. Només amb això ja me pos més malalta!

Valoració:10menosmas
Per Foner, fa mes de 7 anys

@Caime, ja ho sabem que ets un foraster espanyolarro malànima.
Aquí l'única llengua estrangera és el foraster.
Arruix cap a Espenya.

Valoració:9menosmas
Per aturmeda, fa mes de 7 anys

Jaume,
Com és possible ser un malànina com tu?
Ets una persona agra, verinosa, putrefacta.

Valoració:8menosmas
Per Psiquiàtric, fa mes de 7 anys

Font, deixa de fer el colló per aquí!

Valoració:8menosmas
Per Jaume, fa mes de 7 anys

Sr. profesor de lengua extanjera,

permítame señalarle que no se dice "relacionada en la sanitat", sino "relacionada amb la sanitat". Tampoco se dice "cartellets (...) que recordàs..." sino "cartellets que recordassin".

Excuso detallar la docena larga de errores de puntuación o el uso de minúsculas, porque no creo que lo entendiese, y porque- a diferencia de usted- no cobro por enseñar lengua extranjera.

Mis más sinceros deseos de pronta y total recuperación para su madre. Lo de usted no tiene remedio.

Valoració:-25menosmas
Per Jaume, fa mes de 7 anys

La verdadera noticia sería que en Son Ferriol, Sant Jordi y Consell se hablara catalán. De momento, la lengua de Fabra se circunscribe a los terrenos obligatorios: el sistema educativo y la Administración Pública.

Donde el uso de la lengua es voluntario, los mallorquines seguimos usando mallorquín y castellano, por más que le pese a la quintacolumna.

El relato es un poco surrealista, como todo el catalanismo. Ahora resulta que "se sentia oprimida" no es comprensible...

Ah, y enhorabuena por los resultados del informe Trepitja, maestro. ¿Qué importan las matemáticas y la comprensiión lectora, mientras les quede claro a sus alumnos lo de los Països Catalans?

Valoració:-20menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris