nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°

Bauzá: a cara o creu

Si una cosa ha aconseguit José Ramón Bauzá des que presideix el Govern de les Illes Balears és no provocar indiferència ni als membres del Partit Popular, ni a l’oposició. I és que d'ençà que governa, Bauzá ha portat a terme una estratègia de radicalització de la política balear dirigida en dos flancs: per una banda, la implementació contundent de les polítiques públiques i per una altra, l’escorament ideològic del Partit Popular de les Illes Balears cap a posicions més extremes.

Així, la forma política contundent d’actuar de José Ramón Bauzá es tradueix a la pràctica en fets com la nul·la negociació amb aquells sectors que considera adversaris, malgrat tinguin un ampli suport social, o en la utilització abusiva de fórmules legislatives de govern de caire excepcional com els decrets llei, els quals atorguen a l’executiu el poder legislatiu i que estan pensats per afrontar situacions d’emergència. Aquest fet no és anecdòtic si tenim en compte que Bauzá, malgrat que compta amb la majoria absoluta al Parlament, lidera l’executiu balear que més ha utilitzat aquesta fórmula jurídica. Poca broma.

De forma paral·lela i simultània a aquesta contundència en l’aspecte formal, Bauzá ha provocat un sever gir ideològic del Partit Popular de les Illes Balears. Aquesta reorientació de la dreta balear, basada en aspectes socials, de llibertats i identitaris, s’ha concretat en aspectes com el qüestionament de l’escola pública, la pretensió de regular fins l’extrem la llibertat d’expressió (ex. Llei de símbols), o el trencament del consens lingüístic del qual el Partit Popular havia format part fins al moment.

Amb aquesta reorientació, Bauzá sembla dilapidar l’herència política rebuda del Partit Popular de les Illes Balears, el qual, tot i que no es podia classificar com “catch-all party”, és a dir, com partit on conviuen diferents ideologies, sí que es podia qualificar com a partit que tenia certa voluntat d’ocupar la centralitat política en la societat balear. Un exemple d’això seria la política lingüística portada a terme pels diferents executius populars balears, la qual malgrat ser més reactiva que proactiva, i que molts han qualificat com a “laisser faire” i que a la llarga esdevé letal, va possibilitar una certa normalització del català en àmbits com l’administració pública o el món educatiu.

I és que hi ha qui diu que Bauzá pretén “valencianitzar” la política balear, i que, per aconseguir-ho, ha incorporat al discurs del Partit Popular de les Illes Balears un dels elements centrals del corpus teòric de la dreta valenciana: l’atac frontal a la llengua pròpia. D’aquesta manera, si analitzam els dos anys i mig de mandat de Bauzá, observam que l’executiu ha duit a terme diferents accions que afecten la situació del català a les Balears. Així, en termes generals, mentre des del Govern es legitima organitzacions minoritàries radicals com el “Circulo Balear” o el “Grup d’Acció Balear” que promouen el secessionisme lingüístic, es menysté el paper consultiu en matèria de llengua catalana de la Universitat de les Illes Balears. Per altra banda, aquesta política de marginació de la llengua s’ha concretat en l’aprovació de legislació i l’impuls de polítiques públiques que rebaixen l’estatus del català. Les dues accions més destacades n’han estat la reforma de la Llei de Funció Pública, que posterga el català a llengua de segona, ja que deixa de ser requisit per accedir a certs àmbits de la funció pública o l’aprovació el Decret del tractament integrat de llengües (TIL) que amb l’excusa de la introducció de l’anglès a l’escola, a la pràctica comporta un augment de les classes en castellà en detriment del català.

Tot i que el futur de la política és imprevisible, no cal fer política-ficció per albirar que tant la manera contundent d’actuar de Bauzá, com la radicalització del seu discurs ideològic tindran conseqüències a mig i llarg termini (sempre i quan la carrera de Bauzá no quedi aturada per l’aprovació d’alguna sentència que mostri la incompatibilitat del seu càrrec polític amb la seva activitat farmacèutica). Caldrà veure doncs, si la gran mobilització popular al voltant del conflicte educatiu tindrà una traducció concreta a les urnes, però sobretot, caldrà veure com reacciona el Partit Popular, tant internament com en el seu entorn. I és que si es compleix la dita de què les eleccions no les guanya l’oposició sinó que les perd el Govern, factors com la sortida de batles del PP cap a noves formacions com el PI, el malestar públic d’algunes agrupacions del Partit Popular de la Part Forana o la desmobilització dels simpatitzants del PP, podrien laminar el suport cap al partit conservador i derivar en la consegüent pèrdua de la majoria absoluta al Parlament. Davant d’aquest escenari, hi ha molts analistes que es pregunten si el PP té un pla B a la majoria absoluta, és a dir, si està bastint qualque pont de diàleg amb altres partits en cas de què els necessiti en el futur. La resposta de la major part dels analistes és que no. Semblaria doncs, que Bauzá s’ho juga tot a una carta. A cara o creu.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ropit, fa mes de 6 anys

Sr. Guillem Colom. Nosaltres estimam i ens interessa el català simplement perquè és NOSTRO.
Jo visc a Mallorca i en mallorquí, el català d'aquí. És la llengua del meus avis, pares, esposa, fills i nets.
La del meus amics de la infantesa i de la joventut. La que m'ha servit per resar, per parlar d'amor i per parlar dels temes que sempre han interessat a l'home.
Per acostar-me a la Cultura i la Literatura, a més del castellà.
A mi no em preocupa si només la parlen 5.000.000 o 400.000.000. És la meva i prou!
Jo, ni visc al Regne Unit, ni a EEUU, ni a Austràlia. Visc aquí. I els nins mallorquins també.
I ara em respongui a una pregunta: vostè que estima el seu castellà, perquè el parlen molts o perquè és la seva llengua?
Mogui fixa.

Valoración:10menosmas
Per Jaume,, fa mes de 6 anys

Mallorca and Balearic islands are not Catalunya and the invented pastissos catalans !! no more pancatalanisme !!

Ja vos entren ses caguetes, catalanets de segona?

Valoración:-10menosmas
Per Miquel Àngel, fa mes de 6 anys

Senyor Guiem Colom, la dignitat d'una llengua no es pot mesurar per la seva quantitat de parlants, si no pel fet que hi ha una col·lectivitat que estrutura els seus pensaments, sentiments i la seva cosmovisió utilitzant aquest determinats registres lingüístics. Quan es parla de defensar el català no és per poder viatjar pel món parlant català, és per no perdre una determinada forma de viure al món, de pensar, sentir, de funcionar. El despreci cap el català (mallorquí, menorquí, eivissenc, gironí, andorrà...) és el despreci cap una cultura i el seu arraconament, mitjançant lleis com la de funció pública, és de persones roïnes i ressentides. I per cert, el castellà a les nostres illes, després de 30 anys d'immersió lingüística, no és minoritzat ni arraconat, ben al contrari, si no vagi vosté als Jutjats, bancs, notaris o a la Policia a veure quina llengua hi escolta.

Valoración:13menosmas
Per guiem colom, fa mes de 6 anys

A Bauzá se le ataca, aparte de ser del Partido Popular y haber ganado las últimas elecciones de forma limpia, democrática y por mayoría absoluta, por intentar en un mundo totalmente hostil al sentido común y a la misma realidad, que los niños de Baleares, sepan, cuando terminen sus estudios, conocer ampliamente el castellano, el catalán y el inglés. Y como para los talibanes de turno, -totalmente adoctrinados-, esto tan simple les resulta del todo imposible de entender, el follón en las calles está servido. El catalán es sagrado, con él no tendrás ningún problema para moverte por todo el mundo mundial; por lo tanto todo lo demás es basura. No interesa para nada. Dice un tal Pere, que todo radicalismo es peligroso tanto si es de derecha como de izquierda. ¿Acaso este periódico digital, -y el de papel que pese a tantos millones de catalanoparlantes de Mallorca, tuvo que cerrar-, es modelo donde inspirarse?. Pregunto.

Valoración:-21menosmas
Per pere, fa mes de 6 anys

Només cal saber d'on ve aquest personatge per entendre el seu gir a l'extrema dreta.
Però el més trist és que com a poble no hem sigut capaços, fins ara, d'adonar-nos de quina és la nostra identitat, i hem permès, de manera vaga i estúpidament, que a la gent se li ompli el cap de fets que precisament no són històrics.
Cal sentit comú. Tot radicalisme és perillós, sigui de dreta o d'esquerra.

Valoración:15menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris