nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

Memòria, o venjança, històrica?

En un generós intent de perfeccionar-me, cosa tan fàcil com necessària, un amable lector, anomenat Tronxo, va comentar el meu darrer article, tot dient-me que resultava contradictori que una persona com jo, que defensava l'anomenada “Memòria Històrica”, cometés la frivolitat de pensar i dir que havia solucionat la qüestió del xuetes tot convidant a un parell de whiskys a un admirat poeta que pertanyia a aquesta nissaga i que cada pic que ens trobaven em donava la murga sobre la crueltat amb que els meus avantpassats –els mallorquins no xuetes, es suposava– havien tractat els seus, els xuetons.

No li falta raó a l'amic Tronxo: la meva convidada fou contradictòria extemporània, frívola i, també, ai!, baldera. Fou així – contradictòria, extemporània, frívola i baldera– perquè llavors, quan preníem els whiskys que jo pagava, ja no em sentia en absolut responsable ni tenia sentiment de culpabilitat per les afrontes que els mallorquins d'èpoques anteriors haguessin pogut fer als avantpassats de l’esmentat poeta xueta.

No, no li devia res a l'excel_lent escriptor, ni tan sols moralment, i realment m'hagués pogut estalviar els whiskys.  Està ben clar que mai sabré anar pel món. Com a consol a vegades pens que aquells whiskys tal vegada l'inspiraren alguns dels molts bon versos, que abunden en l’obra del conegut home de lletres. M'agradaria tanmateix passar, seguint la famosa recomanació d'Eugeni D'Ors, de l'anècdota a la categoria. I fer als meus lectors i a mi mateix una pregunta una mica general. Com segurament haureu endevinat, la pregunta no és altra que veure fins a quin punt som responsables dels errors o dels pecats que cometeren els nostres avantpassats? Fins a quin punt hem de fer penitència per les seves malifetes? He de confessar que una de les coses que més em feren perdre la fe que de nin tenia fou la consideració del desproporcionat càstig que Déu infringí a tots els descendents d'Adam i Eva per haver comés no un pecat de luxúria, que encara, sinó de curiositat, que, com es sap, és la mare de totes les ciències. Mai, tampoc, vaig entendre que fos necessari que vengués el propi fill de Déu a passar-les ben putes –més, com sabeu, que pagar dos whiskys– perquè el Suprem perdonés aquell pecat de curiositat. Posem, però, ara punt i apart, com em recomana  el molt llegit escriptor argenter de Sa Pobla i  passem a parlar d’esdeveniments més recents que són els que fonamentalment estudia l'esmentada 'Memòria Històrica'.

No tenc constància del que el meus pares ni els meus avis participassin en cap de les barrabassades que es cometeren durant la nostra guerra civil, més –cal dir-ho– per part dels guanyadors que dels perdedors. Però, si fos així o si estigués en la pell dels fills dels que les cometeren, m'hauria de sentir responsable? Hauria d'anar per la vida intentant reparar els dany que cometeren els meus avantpassats? Quina hauria de ser la penitència que hauria de fer? De la Memòria Històrica de la que em sent partidari és d'aquella que cerca la veritat i tornar l'honor a aquells –gairebé tots– que foren represaliats injustament. No crec, en canvi, en la Memòria Històrica que pugui incitar a l'odi, en la venjança i al rancor vers els descendents dels que cometeren assassinats i altres injustícies.

I un ultim aclariment, per evitar, malentesos. Jo, com a catalanoparlant, pertany, òbviament, al grup dels perdedors. De quasi totes les batalles: des de la d'Almansa fins a la Guerra Civil. Els drets que reclam –bàsicament el tenir els mateixos que els que tenen els castellanoparlants, i que la meva llengua sigui tractada igual que la castellana a Castella– els reclam en funció no d'una reparació, ni estimulat per l'odi, ni per l'ànsia de venjança, ni pel desigs de fer cabals, ni per a aconseguir cap privilegi compensatori. Els reclam perquè crec que és de justícia. Perquè la meva llengua i jo poguem sobreviure. I la Història que voldria no és altra que la que desmentesqui la falsa Història que han fabricat els guanyadors. La que demostri objectivament que el predomini d'una llengua sobre l'altra no és un fruit de la natura, ni de la predestinació, ni de la voluntat del Suprem, sinó de la contingència. Sí: he dit bé: de la contingència.

Xesc Bujosa.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per D.E., fa mes de 7 anys

Magnific article; jo crec q. cada persona es responsable dels seus actes, i mai del q. hajen fet els seus avantpassats.-De q. tenguem els mateixos drets q. els castellanoparlants, no en volen sentir ni parlar, i ja ho explica ben clar la seva sacrosanta constitucio, i els seus "executors" habituals (Constitucional et als).-Segurisim q. a molta gent no li agrada el seu sentit de l'humor!, potser massa ironic i inteligent.-D.E.

Valoració:-5menosmas
Per Puigmajor, fa mes de 7 anys

M'ha agradat l'article de X. Bujosa perquè està ben construït i tracta un tema sensible amb molta sensibilitat. Per a mi, que quan era petit la meva àvia em deia "no et casis mai amb una xueta" mai he sentit aquest problema com a real. Fa molts anys que no existeix cap mena d'animaversió entre uns i altres. Això no obstant darrerament s'observa com si els descendents dels llinatges xuetes estessin com a queixosos d'un maltracte superat. Com totes les coses també té un aspecte positiu que "si es diuen les coses tal com es pensen, un queda més tranquil.

Valoració:21menosmas
Per en Joan petit, fa mes de 7 anys

Molt bon article senyor Bujosa. Perquè escriu Suprem amb la "S" majúscula? Qué no és darwinista vostè?

Valoració:3menosmas
Per Miquel A. Mas, fa mes de 7 anys

Vosté, senyor Bujosa, és un provocador, la qüestió és saber si creu el que escriu o se'n riu del que escriu. Jo pens el segon.

Valoració:5menosmas
Per andreu segui, fa mes de 7 anys

He vist cabres més assenyades que el senyor Bujosa.

Valoració:-21menosmas
Per Cucala., fa mes de 7 anys

La llàstima i vergonya és comprovar la gran quantitat de MALLORQUINS que directament i per activa, o indirectament i per passiva, per acció o omissió, van contra la seva pròpia llengua.
La maten o la deixen morir de consumpció.

Valoració:17menosmas
Per Tronxo, fa mes de 7 anys

Sr. Bujosa
Jo no he dit que voste ni es seus avantpasats sien responsables de res , unicament que es comentari des whiskys ,no me agrada

Valoració:-4menosmas
Per ianekin, fa mes de 7 anys

Això mateix volem els catalanoparlants, els nadius de la nostra llengua en la varietat que sigui, tan difícil és que la gent entengui que demanar els nostres drets (que per cert en tota la meva vida mai no he vist plenament respectats) és la cosa més natural del món?

Tan difícil és fer entendre que si s'ha perdut per contingència, és justícia que el govern sigui qui ajudi a que tenguem la cosa més normal del món: els mateixos drets dels altres ciutadans? En canvi, el govern que tenim fa el contrari.

Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris