algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

La difícil tasca d'obrar

Dues consideracions inicials. A) primera: l'estiu, perdonau-me l'obvietat, és un temps en què els ritmes de les nostres vides s'alteren. Això té una traducció en moltes facetes quotidianes. Hi ha canvis en els nostres hàbits, en les graelles televisives, en la forma de donar la informació, etc., de la mateixa manera els articles periodístics també tenen alguna mutació i de tant en tant fan certes concessions a aspectes més frívols de la nostra existència. B) segona, durant tot l'estiu tenia guardat a la recambra aquest esbós d'article però entre el TIL i un TAL Bárcenas i altres remucs ha fet que l'anàs arraconant i, segurament, hauria mort d'inanició si no hagués estat per una foto que l'amiga Cathy Sweeney va publicar al seu mur del Facebook.

Fetes les consideracions inicials hauria d'explicar el títol. No està posat en un to burleta, fent escarni de la facilitat que hi ha a les Illes – i altres parts del país- d'aixecar xibius de maó i ciment d'una manera més o menys impune. Tampoc fa referència a la crua realitat de la crisi i com aquesta ha fet impossible emprendre qualsevol reforma a una casa o la construcció d'una nova. No, obrar és un eufemisme. (M'hi jugaria una ungla del dit petit, que ni n'Aguiló, Aina, ni en Bauzá saben què vol dir). És un eufemisme que es refereix a fets no gaire púdics però sí pudents – no és la corrupció, no encara que ho podria ser-. Aquest mot ancestral el va popularitzar en una cançó l'extingit grup Ossifar – potser la gent que ho cantava a les revetles tampoc no sabia què volia dir- i el seu significat precís és anar de cos, vulgarment: cagar.

I d'on prové aquesta dificultat? De l'alimentació precuinada que ingerim? Dels transgènics? De no acceptar el TIL? No. Prové de la modernitat. O d'aquesta fal·lera dels temps actuals de voler ser diferents i originals. I és que aquesta premissa projectada als establiments ad hoc que tenen els bars per anar de ventre provoca confusions i indecisions que podrien, segons el pudor de cadascú, arribar a ser letals. Des dels bars que tenen – no hi tenc res en contra- excusats unisex i si a la raconada hi ha dues portes, mai no saps si et ficaràs al bany o a la cuina. D'altres per defugir de les típiques icones de la figura masculina i femenina cauen, a parer meu, en qualsevol altre convencionalisme de posar un atribut suposadament femení i masculí per identificar les corresponents portes. Atributs que, atesa la disbauxa actual, mai no saps si són del tot masculins o del tot femenins. A tot això hi podeu afegir la complicació lumínica. Normalment, l'indret és fosc. Trobar la clau del llum: una odissea. N'hi ha que ho tenen domotitzat i has d'endevinar per on passar perquè s'accioni. I llavors, obrar en presses no fos cosa que et quedis a les fosques i a mig fer. Crec que l'experiència més colpidora la vaig viure en un bar d'una localitat mallorquina. Les icones que suposadament eren atributs masculins o femenins eren uns manyocs abstractes fets amb corda esfilagarsada que l'únic que feien era embullar la troca. A vegades, si la situació empeny no queda altra alternativa que tirar al dret i esperar que ningú no xiscli ni et denuncii. Aquests rampells d'originalitat no són cap garantia per evitar caure en el gust dubtós. A la icona que va reproduir l'amiga irlandesa-calvianera hi havia un tren a la porta masculina i a la femenina un túnel. Jutgin vostès mateixos i de passada elaborin un llistat d'atributs masculins i femenins atribuïbles a cada una d'aquestes icones.

Ara bé, aquesta modernitat -penjar la foto instantàniament en observar-la, afany d'originalitat- no tota és negativa. La xarxa s'ha convertit en una mena d'excusat públic i impúdic on tothom -uns més que els altres- mostren les seves diarrees. Ja sabíem que S.Ramos no va fer gaire psicomotricitat, les copes li cauen, també sabem per la xarxa que ni el TIL li arreglaria certes mancances de competències bàsiques. També hem sabut, a la fi ho han dit, un cap de les Noves Generacions del PP, quin era l'objectiu bàsic del TIL. Potser també són coses de l'estiu, una estació donada als excessos gàstrics!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ropit., fa mes de 7 anys

S'ha oblidat que a vegades, quan ja ha acabat d'obrar, resulta que NO HI HA PAPER! Les presses...
I aquí venen les ditades a les parets.
Quan jo era jove i a molts de bars encara hi havia diaris tallats penjant d'un ganxo, posaven un lletreret a devora la tassa o el forat de "la turca" que deia:
"Si tu mierda es la pintura
y los dedos los pinceles
píntale el coño a tu madre
y no ensucies las paredes."
El 1968, encara ho vaig veure.

Valoració:34menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris