nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
20°

No són expedients polítics?

L’Ajuntament de Maó ha tractat, en una reunió recent, la qüestió dels tres directors d’institut de Menorca –IES Cap de Llevant, IES Pasqual i Calbó i IES Joan Ramis i Ramis- expedientats perquè han presentat un projecte lingüístic que no s’ajusta al decret del Tractament Integrat de Llengües (àlies TIL) a la conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears. Els seus representants han reconegut que havien fet de mediadors entre els centres i la conselleria, però alhora han manifestat que “no són expedients polítics”.

Algú que llegeixi la notícia –al digital Diari de Balears- considerarà que no són expedients polítics? Algú ho considerarà com una mera qüestió administrativa, sense cap altre tipus de connotacions? Algú podria pensar que es tracta, senzillament, de directors que no han complert la seua funció?

Malauradament, els professors no tenim un codi deontològic ni feim cap jurament hipocràtic, ni res de semblant. Però pens que ens seria molt útil. Perquè, en molts casos, i els tres directors en qüestió en són bons exemples, pot produir-se una disfunció entre allò que la teua consciència et diu que has de fer per formar els teus alumnes i el que t’ordena l’administració. I el decret del TIL, amb el temps, es pot arribar convertint en un exemple paradigmàtic d’això que estic dient.

La immensa majoria dels professionals de l’Educació, a les Illes Balears, consideram que el TIL no és un bon projecte, des d’un punt de vista pedagògic. Entenem que està fet per polititzar l’educació, no amb la voluntat d’implementar el coneixement de l’anglès, sinó per reduir la presència de la llengua catalana i per augmentar encara més la disfunció que crea l’omnipresència de l’espanyol a la nostra societat. La disfunció pedagògica, sia’m entès. Aquesta voluntat de politització de l’Educació, sense precedents en cap altre dels governs de les Illes Balears, fos del signe que fos, ha topat amb la consciència professional de la gran majoria de professors i professores de les Illes Balears. Per això tothom va elaborar projectes lingüístics que no s’ajustaven al TIL, en el seu moment, abans de les vacances d’estiu. Pràcticament tothom.

El conflicte obert per la conselleria d’Educació ens presenta un dilema molt interessant. Què hem de fer, els ensenyants, quan des de l’administració se’ns proposen fórmules que consideram estrictament contràries a la nostra professió?

Si l’administració, com ha passat a determinats llocs i a determinades etapes de la Història, obliga els metges a administrar verí als pacients, o a fer experiments amb determinats tipus de pacients, o a provar drogues perilloses amb persones de determinats grups ètnics, posem per cas, el metge que rep aquesta ordre l’ha de refusar, no pot aplicar-la. Té unes eines ètiques que l’obliguen a vetllar per la salut de les persones que té a càrrec seu, i, quan existeix una disfunció entre l’ordre de l’administració i la salut dels pacients, ha d’optar per la segona opció. I rebutjar la primera, encara que rebutjant-la potser posi fins i tot en perill la seua vida.

Quan l’Educació es converteix en un camp de batalla, perquè el Govern hi veu el camp per pegar l’estocada definitiva a la desnacionalització d’un país, com està ocorrent en el nostre cas, què hem de fer? Podem, els ensenyants, complir unes ordres que van directament contra tota ètica, contra tot principi democràtic, contra tot tractament d’igualtat entre els ciutadans? No serem culpables davant la Història d’haver impedit que milers i milers de conciutadans nostres, en el futur, siguin catalanoparlants? No serem culpables d’haver pujat una generació de gent desarrelada –i, per tant, potencialment més ignorant i indefensa davant el poder? No serem culpables d’haver desprotegit, al cap i a la fi, els nostres infants i joves? No serem culpables d’haver aplicat allò que, per convenciment pedagògic (és a dir, tècnic, professional), no aplicaríem mai de la vida?

Mai no havíem assistit a un intent tan greu de politització de l’Educació a les Illes Balears, de la mà dels que volen que deixem de ser mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, i, sobretot, dels que volen impedir que els nostres alumnes puguin, ni tan sols, prendre la decisió lliure de ser-ho. I encara s’atreveixen a dir que els tres expedients als directors dels instituts de Maó no són expedients polítics!!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Somera Rossa, fa mes de 7 anys

Una cosa és que escriguin en castellà ( jo també tenc germans que hi escriuen ) i l'altra és desbarrar (dir desbarats grossos.) Desbarrar és el que fan alguns en aquest fòrum i no és per la llengua que usen, sinó pel què diuen.

Valoració:5menosmas
Per toni, fa mes de 7 anys

Aquí, en català!, desbarres. Pensa que hi ha molta gent que no escriu més que en castellà, per exemple mon pare i mu mare i tendrien dret a opinar en aquest fórum. No ens passem...

Valoració:0menosmas
Per toni, fa mes de 7 anys

guiem colom, fes-to mirar. No en dius ni una que tengui una mica de sentit. Potser abans d'opinar sobre l'Educació a les illes, hauries de provar d'augmentar i sobretot contrastar els teus coneixements.

Valoració:-7menosmas
Per Aquí, en català!, fa mes de 7 anys

Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España i del mundo mundial...). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.

Valoració:11menosmas
Per guiem colom, fa mes de 7 anys

El "TIL", puede tener su parte negativa (ninguna obra del ser humano es perfecta), pero los maestros cobran del Govern y su obligación es obedecer a quien les paga. Y si no les gusta "hay un camino a la derecha....". Yo no creo que la Consellería quiera cometer genocidio (toma del frasco, Carrasco), pero la lógica (que no el fanatismo talibán), dice muy claro que los niños deben de saber de corrido el castellano, el catalán y el inglés. ¿Acaso esto es un genocidio, como dice el iluminado de más abajo?. Pregunto.

Valoració:12menosmas
Per niatep, fa mes de 7 anys

Els mestres no col·laboraran amb els qui volen cometre un genocidi lingüístic. Si n'hi havia cap que ho fes, no se'l podria considerar mestre, seria un col·laboracionista.

Valoració:2menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 7 anys

Crec que sa diferència no és entre seguir criteris pedagògics o criteris polítics, sinó entre seguir criteris polítics pedagógics i normalitzadors o criteris polítics obscurantistes i/o genocides; és a dir, criteris polítics ho són sempre, sa diferència és que uns són constructius i es altres destructius

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris