nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
20°

Han obert pas

El passat dia 11 d’agost, santa Clara per més senyes, al baluard de Sant Pere de les imponents murades de la ciutat d’Eivissa, vàrem assistir a un concert memorable de la banda (en el millor sentit de la paraula, en el més anglosaxó) valenciana (també en el millor sentit de la paraula) Obrint Pas. Telonejats pels Esperitrons, que solen acompanyar les actuacions de la colla de dimonis Es Mals Esperits, però que aquesta vegada –i alguna altra- ja s’han permès d’actuar per si mateixos, sense fer de rerefons de res altre, varen desgranar peces d’una producció musical de vint anys.

Obrint Pas va fer una cosa, al baluard de Sant Pere, que no per estranya deixa de ser bella i emotiva: homenatjar, d’una manera o altra, els seus mestres. El grup, musicalment, és d’una qualitat indiscutible. Han estat un grup de referència al País Valencià i al conjunt dels Països Catalans durant aquestes dues últimes dècades. Saben cantar, toquen bé, tenen una varietat d’instruments musicals, de cadències i de ritmes pròpia d’aquelles persones que realment frueixen de la música. I, com que ells s’ho passen bé fent música, les persones que se’ls escolten també en frueixen, com ells. Per fer fruir els altres, la primera condició indispensable és fruir un mateix.

Que un dels concerts que han realitzat durant aquesta última gira abans de donar-se un temps (no tenen clar què pensen fer en el futur, però, després de dues dècades, troben que han d’aturar i estar-se una temporada sense actuar) hagi estat a Eivissa constitueix, com a mínim, una font de plaer per al mig miler de persones que els vàrem escoltar al baluard, en una bella nit d’estiu. Fins i tot –pens que la major part del públic no se’n va percatar- vàrem poder veure a caure, entre avió i avió que descendien vers es Codolar, alguna llàgrima de Sant Llorenç.

Pens que hem d’estar agraïts als Obrint Pas per tot el que ens han donat durant aquests vint anys. Però també hi hem d’estar perquè, com a gent ben parida, són agraïts. Em va emocionar sentir “El cant dels Maulets”, “com a homenatge a Al Tall, els nostres mestres”. Vaig trobar que era senzillament fantàstic. Al Tall s’han fet estimar, però pocs deixebles en reivindiquen el mestratge com els membres d’aquesta magnífica banda.

I no s’estalviaren d’altres referents. Referents que, no cal dir-ho, des del meu punt de vista són del bo i millor que ha donat el País Valencià a la cultura catalana i a la cultura universal. Per començar, el gran poeta, magnífic visionari, home de sensibilitats múltiples i meravelloses, en Vicent Andrés Estellés. N’Estellés els ha fornit la lletra de moltes cançons. I, certament, la poesia d’Estellés no hauria assolit la popularitat que avui té si no hagués impregnat el carrer a través de les lletres que han musicat Obrint Pas. Estellés és gran per si mateix, i Obrint Pas també, però el grup musical ha engrandit encara més el poeta.

També em va emocionar la referència a n’Ovidi. Ovidi Montllor ha estat un dels artistes més polivalents i compromesos que ha donat el País Valencià de la segona meitat del segle XX. I, sense cap mena de dubte, tenim en ell un home extraordinàriament polifacètic. El cantant, actor i poeta va dir allò que “aquells que no volen que parlem, que escrivim, que pensem en català són els mateixos que no volen que parlem, que escrivim ni que pensem” (ho cit de memòria, però estic convençut de no equivocar-ne el sentit). A n’Ovidi se’l va emportar un càncer, encara massa jove. Però el seu llegat és reconegut per tothom, i és específicament esmentat –i això té molt de mèrit – per Obrint Pas. Gràcies, Obrint Pas, per recordar-nos n’Ovidi, per homenatjar Al Tall…

D’alguna manera, els referents d’Obrint Pas, que són els nostres, representen el bo i millor del País Valencià, si voleu del Regne de València (mai de la vida d’aquesta xuminada que alguns anomenen Comunitat Valenciana, com qui parla de la Comunitat de Madrid): els Maulets (que resistiren davant la invasió borbònica i davant la supèrbia de classe), Batista Basset (el seu general, fidel als desigs de la majoria de la gent valenciana), Joan Fuster (el millor assagista català del segle XX, natural de Sueca, i promotor del concepte de Països Catalans, encunyat per un altre valencià, en Benvingut Oliver, notari de Catarroja, del segle XIX), Ovidi Montllor (un artista integral i un ciutadà exemplar), i tants i tants altres que ens donen la justa perspectiva d’un país lluminós, que encara ho serà més quan la nació sencera sigui lliure.

Perquè, al cap i a la fi, a Obrint Pas els interessa la gent, la gent del poble, la gent que treballa, que fa festa, que fa que la cultura popular sigui viva i que el país continuï bategant, malgrat tots els obstacles. Sapigueu que aquest (per ara) últim concert a Eivissa el recordarem amb molt bones vibracions, amb agraïment, amb reconeixement per la vostra tasca i amb emoció envers les lluites que es desenvolupen en aquest país que també és el de tots els eivissencs: el País Valencià.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 7 anys

Regne de València? I quin és es rei valencià?

Valoració:16menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris