nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
16°

És, en Rajoy, premodern o postmodern?

Aquest, el de si Rajoy era premodern o postmodern, fou el dubte que em quedà després de sentir el debat sobre el cas Bárcenas. He dit premodern o postmodern, perquè del que no vaig tindre cap dubte era que no era modern: la modernitat la personificava, tot i el seu aspecte, Alfredo Pérez Rubalcaba. Intentaré justificar els esmentats dubtes i certeses un poc més endavant. Ara el que vull dir són dues coses. La primera és que el debat va tenir per a mi un gran interès perquè a més de ser un debat de caire polític –i jo no pas de política– fou un debat de caire filosòfic, de la branca de la filosofia que se'n denomina epistemologia, una disciplina que té com a missió respondre a la, per ventura, més important de les preguntes que es poden fer els savis i els pensadors: quina és la veritat, l'autèntica veritat. La segona que estic convençut que els meus lectors estan cansat i avorrits de sentir-me dir una cosa i que ara, per si de cas, repetiré: que a l'Edat Mitjana es donava per fet que la veritat la deia aquella persona que s'havia guanyat fama d'honorable, honesta i santa. I eren aquestes persones, que havien sabut vèncer les temptacions i les passions, les que Déu havia elegit per a revelar-los la veritat a fi de què la comunicassin, oralment o per escrit, als altres humans. Ningú podia creure llavors que la veritat sortís de la boca d'un bandarra, una bresca, d'un mentider o un perdut. La modernitat va néixer cap allà al segle XVII –ho he escrit entre cinquanta i cent vegades– quan varen canviar els criteris de donar credibilitat. Ara la veritat ja no la deia el més honrat, sinó aquell que era capaç d'elaborar una idea –una hipòtesi– que explicàs millor les dades –els fets– que es sabien. Encara que fos un bala perduda. Em negarà algú que aquest fou el bessó de la discussió entre Rajoy i Rubalcaba? El socialista oferint dades –comptabilitats, sms, dipòsits bancaris, declaracions incoherents i mutants etc.– i demanant o exigint explicacions –una teoria, una hipòtesi– que donàs raó d'aquests fets, i, enfront dels requeriments del modern, el seu adversari argumentant de manera del tot medieval que ell era una persona honesta, desinteressada personalment i que tot ho havia dit o fet pel bé de la pàtria. Sense contestar a cap pregunta. He dit, tanmateix, al principi del meu escrit que no sabia si Rajoy encarnava la premodernitat o la post modernitat, i per argumentar aquesta segona part del meu dubte necessit ara dir una cosa que esper no haver repetit tantes vegades com la cosa del naixement de la modernitat. Aquesta cosa és que tot i el que pensen els estudiosos de la naturalesa, la pretensió que tenen els seguidors del mètode científic modern –dades objectives i hipòtesis explicatives d'aquestes dades– d'arribar d'aquesta manera a la veritat definitiva ha estat posada en dubte. Em limitaré a recordar els noms de Bertrand Russell i la seva argumentació de què mai podem estar segurs de no trobar una nova dada que desmentesqui la teoria que semblava establerta, el de Lewis Carroll que va dir que la pregunta important no era qui era el que deia la veritat, sinó el que tenia el poder, o el de Carles Marx que digué que la veritat era el que volien que fos veritat les classes dominants. Roman, a més del meu admirat Miquel Barceló, Pereió, algun altre marxista a les Illes Balears? Aquestes crítiques donaren origen al que s'ha anomenat la postmodernitat. Diria mentides si digués que sospit que el registrador de la propietat ha sentit parlar, d'una manera o altra, dels autors abans citats, però sí que és possible que alguns dels seus assessors n'hagi tengut noticies, i li va escriure una rèplica als arguments de Rubalcaba –fets com he intentat dir des de la modernitat– amb arguments propis de la descreguda postmodernitat. Perquè, si recordau el que he escrit fins ara, no em direu que no ho és, postmodern, dir que la veritat la diu ell perquè té el poder, ja la majoria d'espanyols el van votar a les passades eleccions, o que la veritat no serà la que expliqui millor els fets, com voldria el catedràtic de química Rubalcaba, sinó la que determinin els jutges. Que el que és fonamental no és saber quina és la veritat, sinó saber si ell ha comès delicte, o no, i que, ara per ara, no se sent culpable. Queda justificada la pregunta de l'inici? Premodern o postmodern, el gallec? O, potser, ambdues coses?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume, fa mes de 7 anys

Molt clara l.exposició, més encara la conclusió.

Valoració:16menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris