nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
19°

Església amb seny i coherència

La comunitat cristiana de Menorca acaba de donar una lliçó al conjunt de les Illes Balears, a tota la nostra societat. I, gràcies al seu exemple, la conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears, des de començaments d’agost ja ha tengut dos directors insulars d’Educació a Menorca. I, ben probablement, quan es publiqui aquest article, encara no hi haurà un tercer que hagi acceptat el càrrec. La metxa pren quan la conselleria decideix cessar i expedientar, a més de suspendre de sou durant tres mesos, tres directors d’institut de Menorca que, senzillament, havien fet un projecte lingüístic de centre d’acord amb les decisions dels respectius consells escolars (l’òrgan que pren les decisions democràtiques als centres d’ensenyament). Passant per damunt de la legalitat vigent i dels principis democràtics més elementals, la consellera d’Educació va destituir els tres directors i els va represaliar. M’imagín que devia ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de l’aleshores director insular d’Educació, que va decidir deixar-ho estar.

Llavors la consellera Camps, menorquina ella, va buscar en Guillem Ferrer, diaca, exdirector de la COPE a Menorca, periodista i professor de Religió, perquè es fes càrrec de la molt problemàtica direcció insular (antigament anomenada “delegació”, amb molta més propietat). Però, segons ell mateix va manifestar, just passats dos dies del seu nomenament, el malestar que havia generat entre la comunitat cristiana de Menorca va fer que optàs per deixar el càrrec. De les declaracions de Ferrer, se’n desprenen dues consideracions interessants: la primera, que l’esmentat fugaç cap d’Educació a Menorca estava d’acord amb la política de la conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears, i que, per això, va acceptar el càrrec. I la segona, molt més important, que la comunitat cristiana s’hi va oposar frontalment, fins al punt d’obligar-lo a dimitir. En Guillem Ferrer, d’altra banda, entre fer cas als seus correligionaris en la fe o a la Conselleria d’Educació va escollir els primers. Pens, sincerament, que va fer santament.

A determinats llocs, l’Església, seguint les directrius del Concili Vaticà II, auspiciat pel Papa Joan XXIII, ha estat un puntal per a les llengües i cultures amenaçades. Llegint les noves que venien de Menorca, he pensat en l’abat de Sant Miquel de Kómarom (Eslovàquia), o en el bisbe Géza Esztérhagy (catòlic l’un i calvinista l’altre), que, colze amb colze, han treballat perquè la llengua hongaresa, pròpia de la gent que habita Kómarom des de fa mil anys, no es perdés i continuàs ben viva. O m’hi venien els amics, molt recentment visitats, de Transilvània, on l’Església ha constituït un bastió, igualment, per al manteniment i la promoció de l’hongarès, llengua minoritària a Romania. O els bons amics del monestir de Montserrat, gent com el pare Josep Massot i Muntaner, o l’abat Josep Pujol, que sempre han defensat (i enaltit, amb les seues obres) la llengua i la cultura catalanes. O m’hi ve el bon amic l’abat Pierre Gillet, való i francòfon, però defensor a ultrança del dret d’autodeterminació i dels drets de les minories nacionals, campió en la lluita pels drets humans a l’Europa de l’Est.

Que la política educativa (i, encara més especialment, la política lingüística) que practica l’actual govern de les Illes Balears va en contra del Concili Vaticà II i dels postulats de l’Església Catòlica no té, des del meu punt de vista, cap possibilitat de discussió. Però, igual que el govern d’en Bauzá s’oposa als dictats del bon Joan XXIII, també s’hi oposen en Rouco Varela i companyia, que fan tot el que poden per una Espanya unitarista, on la diversitat lingüística i cultural desaparegui completament. Per tant, resulta d’allò més evident que, malgrat la posició “oficial” de l’Església, encara hi ha molta contestació interna.

Els catòlics menorquins, emperò, han actuat de manera coherent, i ho han fet d’acord amb els principis –nominalment universals- de qui regeix la seua fe. Com actuen en coherència, a l’illa de Mallorca, tants i tants capellans de poble que, sense pèls a la llengua, proclamen la seu oposició contundent a la política lingüística del Govern de les Illes Balears. O el mateix bisbe Salinas, tan enyorat a Eivissa, que va dir, ja al bell principi, que la llengua no ha de ser motiu de confrontació social. Tot el contrari del que practica el Govern.

No veig, emperò, aquesta mateixa reacció –i em dol profundament, perquè conec el compromís de molts catòlics eivissencs amb la llengua i la cultura pròpies-, a l’Església d’Eivissa. En aquests dos últims anys, no he vist cap reacció davant la política lingüicida i culturicida que practica el govern per part dels sectors eclesiàstics de les illes Pitiüses.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tià, fa mes de 7 anys

No sé què té que veure en Rouco Varela amb aquest tema de sa nostra llengua. No crec que hagi dit res mai en contra Que és un home poc simpàtic i un poc aixut és veritat, però també s'hauria de tenir en compte que té problemes de salut.

Valoració:-10menosmas
Per Enrich, fa mes de 7 anys

Que es aixo de que "la comunitat cristiana s’hi va oposar frontalment, fins al punt d’obligar-lo a dimitir"?. I de quina forma s'hi van oposar?. No devia ser publicament, perque no s'ha publicat cap opinio al respecte de la "comunitat cristiana". Simplement va ser un "canguelo" devant els aconteixements que estan succeint.

Valoració:0menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 7 anys

Potser no es veu una reacció semblant a s'església eivissenca perquè no hi ha una reacció semblant a sa societat eivissenca en general, si més no en comparació a ses altres illes. A Eivissa, per exemple, no hi ha hagut cap tancament a cap centre educatiu, per exemple

Valoració:5menosmas
Per Aquí, en català!, fa mes de 7 anys

Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España i del mundo mundial...). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.

Valoració:18menosmas
Per sobrassada, fa mes de 7 anys

religión + nacionalismo = cultivo de fanatismos

Valoració:-11menosmas
Per Pep S., fa mes de 7 anys

Molt clar i encertat, amb seny, com sempre.

Valoració:44menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris