nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
15°

Estendre l'intel·lecte, en memòria de Douglas Engelbart

Douglas Engelbart (Portland, 1925 - Atherton, 2013), l'inventor del ratolí de l'ordinador i pioner en el desenvolupament del correu electrònic, processadors de text i internet, ha mort aquest dimarts a la seva residència d'Atherton (Califòrnia) als 88 anys. La fita més important d'Engelbart va ser inventar el ratolí de l'ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada de 1960 i va acabar per patentar el 1970. El ratolí en els seus inicis consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodetes metàl·liques. dBalears.cat en motiu de la mort de l'inventor ha volgut recuperar l'article publicat per Llorenç Valverde el 21 de juny de 2009 on retrata Engelbart.

Article de Llorenç Valverde.

"L'únic que vos puc dir és que no ho vaig fer per rebre homenatges com aquest". Se'l veia emocionat i el to emprat per dir aquestes simples paraules ho confirmaven. Als vuitanta i escaig anys, la seva mirada no ha perdut gens de força, clara i propera a la d'un nen encara encuriosit per tot allò que l'envolta i que va servir, devers l'any 1968, per enlluernar tota una munió d'enginyers amb la que és considerada la mare -és a dir, la primera- de totes les demostracions de parafernàlia informàtica, no debades en aquesta memorable exhibició, a part de mostrar el primer ratolí d'ordinador en acció, en viu i en directe i, també, a través del que ara anomenem videoconferència, va estar controlant remotament i en temps real un ordinador.  La demostració tenia per objectiu mostrar els primers resultats d'un ambiciós projecte de recerca dedicat a aconseguir l'ús de les tecnologies digitals per a millorar l'intel·lecte humà, i el demostrador i homenatjat era en Douglas Engelbart, que és reconegut per haver inventat, entre d'altres coses, el ratolí dels ordinadors, tot plegat enquadrat en el projecte que tenia com a objectiu estendre l'intel·lecte i no, com ens recordà a tots, el de fer-se mereixedor d'honors de cap casta. L'homenatge era en el marc de la sessió de clausura de la reunió anual del New Media Consortium, que agrupa més de tres-centes organitzacions -universitats i similars- en l'exploració de les possibilitats de les tecnologies digitals per millorar la seva tasca essencial, és a dir, l'acompanyament en l'aprenentatge dels seus alumnes, altrament dit, per a estendre l'intel·lecte humà per l'aprenentatge. Les emocionades paraules de Douglas Engelbart havien estat precedides per la projecció d'una entrevista en vídeo i una laudatio del que havien significat les seves aportacions per al nostre món.
No és que la laudatio afegís gaire coses noves al que ja és sabut, però va servir per a confirmar el context de tot plegat. Engelbart era un tècnic militar de ràdio desplaçat a Filipines cap a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, quan va llegir l'article seminal de Vanevar Bush As we may think, en el qual venia a dir que, atesos els recursos tecnològics a l'abast, l'únic límit que tenia aquella generació per a millorar el món era la seva imaginació. Engelbart va decidir tornar als Estats Units i comprovar fins a quin punt eren certes les hipòtesis de Bush, tot fent servir les tecnologies digitals. Va voler fer el doctorat i va topar amb l'establishment, és a dir, els professors que li podien dirigir la tesi que opinaven que això dels ordinadors no tenia gaire futur, ja que es tractava només d'una eina per fer comptes, això sí, a una velocitat espectacular, però que, com a objecte de recerca científica, res de res. Malgrat aquests entrebancs, Douglas Engelbart va ser capaç de muntar un projecte de recerca, en el si de l'Stanford Research Institute, SRI, inicialment vinculat a l'Stanford University i ara un centre privat de recerca (segons tinc entès, actualment amb greus problemes de sostenibilitat).
Aquest projecte era el que tenia per objectiu explorar les possibilitats que oferien les aleshores incipients tecnologies digitals per a augmentar l'intel·lecte humà, i d'aquest projecte surt el ratolí, patentat devers el 1967 i que arriba al gran públic de la mà dels primers ordinadors Apple, una dotzena d'anys més tard. Mentrestant, l'equip primigeni que Engelbart havia aconseguit articular es va dissoldre quan s'acabaren els fons del projecte i la major part anaren a parar al nou centre de recerca que la Xerox va muntar a Palo Alto, ben a prop de Menlo Parlk, la seu de l'SRI.
Es tractava del  mític PARC, Palo Alto Research Center, lloc del qual han sortit bona part de les coses que encara avui conformen els ordinadors actuals.
Tot això de l'homenatge a Engelbart tenia lloc dissabte de la setmana passada a Monterey, el de Califòrnia, prop de Carmel, on Juníper Serra -Father Serra, com li diuen per aquí- hi va fer la seva missió, a la qual hi ha ben llampant i visible una placa de marbre que l'Ajuntament de Petra hi va fer posar l'any 1976 per recordar -en castellà- que el missioner era un "eximio hijo" de la vila. Ja ho saben, cadascú és fill d'un lloc i, també, del seu temps.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per jose salvador sanchez, fa mes de 7 anys

L´article es emocionant
M'agradat molt...

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris