algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
14°

Mestres i periodistes

En l'imaginari col·lectiu de les èpoques fosques d'aquest país, dues professions són sinònims de passar gana: mestre i periodista. Són innombrables les dites i anècdotes sobre les misèries que passaven aquests dos col·lectius. Des del 'passar més gana que un mestre d'escola' a l'anècdota, atribuïda a una duquessa d'Alba quan una sirventa l'advertí que fora hi havia els periodistes: que passin i mengin, que deuen tenir fam, contestà. N'hi ha més però el d'avui no és un article recopilatori, que no estaria malament, sinó una reflexió personal en veu alta, res més.

Els que em coneguin diran que són els dos principals oficis que he tengut i que, per tant, no som objectiu. Quedi advertit, idò. El cas és que aquestes dues professions han estat menystengudes pel poder, especialment quan aquest s'ha exercit absolutament. Només els que servien caninament als interessos dogmàtics del poder i feien de corretja de transmissió de la ideologia convenient tenien quelcom semblant a un reconeixement. La resta, carn de purgues i fossa comú.

Els darrers decennis, al contrari, incrementaren el seu prestigi fins gairebé assolir el que gaudeixen els seus col·legues en països civilitzats. Però ha estat flor d'estiu. El poder aprofita la crisi i els errors que hagin pogut cometre individus d'aquests col·lectius per tornar-los a la foscor. A diari veim com els nostres governants menyspreen la feina dels mestres i els erosionen el prestigi aconseguit amb dedicació i professionalitat. Econòmicament havien fregat el que podria ser un sou digne, que ara perden a cop de butlletí oficial. Els hi manlleven sou i prestigi, que ja és greu, però també la responsabilitat en l'educació de les generacions futures. Se'ls fa responsables de qualsevol fracàs sense que se'ls deixi intervenir a la recerca de solucions. Els comissaris polítics voltonegen per escoles i els neofalangistes marquen els programes a cop de consigna.

També, els periodistes fan nosa. Se'ls rebaixen sous perquè aquests els marca el mercat publicitari, les grans empreses no casen bé amb la llibertat d'informació i tanquen mitjans ofegats econòmicament. Tornam al gris, al blanc i negre del No-Do malgrat per ara la societat no se'n ressent, atabalada per un abús informatiu sense sedassar per mans professionals i qualificades. Però el camí de retrocés està marcat. Per ara, gairebé un terç del col·lectiu ja no té feina. La història es repeteix.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ALM, fa mes de 7 anys

Sembla que un dels factors que han propiciat l'èxit del sistema educatiu a Finlàndia és el gran reconeixement de què gaudeixen els professors dins la societat finlandesa. Els professors són valorats pels alumnes, pels pares d'aquests i per la gent que no té fills. I quanyen un sou ben respectable. Però, tambè cal tenir en compte que per ser professor s'ha de tenir capacitat i molta vocació, perquè hom els exigeix molt, en aqueix país. Amb tot, el notable reconeixement per part de la societat deu ser un factor importantíssim.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris