cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 27°
30°

Qüestió d’higiene mental

Martí Sansaloni, un home fidel a Bauzà i, de passada, Conseller de Sanitat, ens ha fet saber que la mort d'Alpha Pam s'ha de considerar una excepcionalitat, de manera que, sense especificar-ho, es situa al mateix nivell que els responsables del taller de roba de Bangla Desh. Les dues tragèdies suposen una excepcionalitat. No sempre s'ensorren les finques ni cada dia es dóna el cas que mori un senegalès a Can Picafort. És cert. Tanmateix allò que equipara Sansaloni amb els empresaris indis és l'aparent absència de dol davant la tragèdia. La mort d'Alpha Pam és una excepcionalitat...? Confiem-hi. Tanmateix, d'aquesta excepcionalitat tan vergonyant, ell, Martí Sansaloni, n'és el responsable polític. De manera que allò que hauria de fer és plegar. I de quatres. Però ni s'ho planteja. Si tant voleu perquè amb la retirada de les targetes sanitàries assoleix els objectius d'estalvi pressupostari que li havia marcat el seu cap de files. Així que feina feta té bon aire i una flor no fa estiu. D'aquesta gent, la del govern, no s'ho paga parlar-ne. Passem pàgina, per tant, encara que sols sigui per una qüestió d'higiene mental. Llegeixo la conferència sobre mossèn Alcover que va impartir Joan Veny a l'Institut d'Estudis Catalans, quinze anys enrere. El doctor Veny comenta que l'Alcover periodista obria foc en forma de ventim, mormes, betcollades, cebaiols, closcades i mansiules. I afegeix que entre els objectius de la seva artilleria hi havia Gabriel Alomar i els toros. Certament, tot i que el mossèn treia foc pels queixals, no crec que aconseguís fer gaire mal a un Alomar millor polemista que ell i amb una prosa infinitament més elegant. Als toros ja és una altra cosa, perquè a Mallorca no han tingut grans plomes, ni plomes esmolades, que els defensessin. D'altra banda, és irrellevant allò que opinava Alcover d'un espectacle del qual, probablement, en parlava per referències. Si port a col·lació la tírria que li provocava, és perquè un coetani seu va ésser Frascuelito de Manacor, un aprenent de torero que no va arribar gaire enfora. Paradoxalment va fer molts de quilòmetres. Perlas y Cuevas, el setmanari de Rafel Ferrer Massanet, consigna una actuació de Frascuelito a Alcúdia, l'any 1912, amb jònecs navarresos d'Henguet. Vaig suposar que havia estat presentació i comiat. Tanmateix, de les aventures de Frascuelito, àlies artístic de Francesc Munar, n'he trobat constància anterior a La Publicitat. La primavera de 1901 va actuar a València, sense gaire èxit. Sorprenentment en surt una referència, d'ell, en el Cossío. Segons l'enciclopèdia taurina, un tal Francisco Munar, també dit Frascuelillo, va torejar per les places mexicanes cap al 1904. Tot fa pensar que va ésser un de tants manacorins emigrants a Amèrica, retratats amb força humanitat i ironia per Sebastià Rubí en el seu Joaquim. O que va repatriar-se, de Mèxic, amb motiu de l'aixecament de Madero, l'any 1910. En qualsevol cas, Frascuelillo o Frascuelito va tornar a Manacor quan mossèn Alcover dirigia l'Aurora i era, més que un polemista, un brau. La pregunta és: degueren escometre's alguna vegada, l'un amb sotana, l'altre, amb roba més ajustada que la pell d'un botifarró...? Qui sap. Ben igual eren veïns. Ai, si les pedres parlessin...!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Do not visit Majorca, fa mes de 6 anys

No veig el motiu per el que els responsables de sanitat hàgin de
dimitir.
Se pot dir que el 100% dels negres que venen a Mallorca
tenen tuberculosi i que la escampen pertot Mallorca.
A més la tuberculosi no se cura i ès un bon negoci per el Big Pharma..
Referent a Bangla Desh ès culpa dels qui compren articles
manufacturats fora de la UE (95%).

Valoración:0menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 6 anys

Encara t'agraden els Toros?

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris