muy nuboso
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
24°

Dissidència

La teoria de la llei més important dels nostres dies va ser formulada en el segle XVIII per Kant i per Rousseau. Li diuen ‘concepció republicana de la llei' i es fonamenta en la capacitat d'ordenar amb harmonia la llibertat i la justícia. Quan votem la llei, som lliures i actius, però una vegada aquesta ha estat votada, la llei s'aplica a tots i esdevenim passius: hem de respectar-la. D'aquí que davant la llei moderna es tingui sempre una actitud ambivalent: se l'ha d'obeir perquè en principi deriva de la voluntat majoritària dels ciutadans, però alhora pot no encarnar un concepte superior de justícia. Al ciutadà se li ensenya a ser temorós de la llei, encara que pot tenir les seves pròpies idees sobre de quina manera aquesta llei podria ser superior. Si es considera capacitat per canviar la legalitat, té dues opcions: o bé presentar-se a les eleccions amb un programa alternatiu o bé promoure la resistència passiva a la llei injusta. En els últims anys, el replantejament de moltes lleis ens ha portat davant d'aquest escenari: aparició de nous partits i de plataformes ciutadanes d'oposició a unes lleis -hipotecàries, laborals, etc.- considerades insuficients.

És ben cert que en democràcia hauria de poder plantejar-se tot, però dins el marge de la llei. Si la llei no dóna prou recorregut, però, se l'ha de canviar pels procediments que la pròpia llei enumera. I aquesta és la resposta que dóna el poder espanyol a l'escomesa sobiranista catalana. Catalunya va estampar la seva signatura al peu de la Constitució, sense voler preveure que això liquidava qualsevol possibilitat -legal- de ser poble sobirà en el futur, i sense voler témer -l'any 1978- que Espanya continuaria amb les seves ambicions d'uniformització política i cultural. En el fons, doncs, no es tracta d'un problema de lleis, sinó de filosofies polítiques: creure que sobre de la llei hi ha alguna cosa -la justícia- o creure, en canvi, que més enllà de la llei només hi pot haver l'anarquia o la barbaritat. Els legalistes, ben alliçonats per les facultats de dret, han après a respectar la llei, perquè els hi va l'ofici... Els filòsofs, més atents a les conviccions que a les responsabilitats, no deixaran mai de mirar el cel, encara que el sostre del poder establert vulgui tapar-los la vista.

Cap de les set constitucions espanyoles anteriors, de 1812 a 1931, van ser modificades o desplaçades pel mateix procediment que elles mateixes establien. Totes van passar de ser tòtems a paper mullat, sovint en qüestió de pocs anys. La seriositat política d'un país es mesura en dades com aquesta. A Espanya, es creu en una constitució com es creu en la Bíblia o en el Llibre Vermell de Mao. I així només es lesiona el principi democràtic. Obertura. Llibertat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 7 anys

Cal tenir en compte que s'electorat qui votà sa constitució el 1978 ha experimentat molts canvis i que molta gent que hi era ara no hi és, que molta que no hi era ara hi és i també que no poca que hi era i hi continua essent pensa ara de manera molt diferent

Valoració:2menosmas
Per Kirico 2, fa mes de 7 anys

Alm, què es pot pensar de Comes si per destacar una frase seva a Catalunya Ràdio, on està enxufat com aquí, han d'acudir a aquesta falca: "Tot passa perquè passa"? Per favor, que ningú no hi vegi res de personal. Comes és un ignorant que hauria de retirar-se perquè està prenent el lloc a uns altres que s'ho mereixen infinitament més que ell.

Valoració:-7menosmas
Per ALM, fa mes de 7 anys

Idò jo, Kiriko, no veig que aquest article d'en Comes estigui gens mal escrit. Com és que en moltes ocasions surten lectors (o no sé si és un tot sol amb distints pseudònims) que intenten fer quedar malament aquest col·laborador del diari? M'agradaria saber-ne el motiu.

Valoració:7menosmas
Per Xisco, fa mes de 7 anys

No mes hi ha una llei que mos deixa creixe com a persones humanes i aquesta llei es sa llei de Deu, es s'unica que esta fonamenada en els autentics valos, avui per avui tothom se la pasa per es forro i aixi mos va

Valoració:-7menosmas
Per Kirico, fa mes de 7 anys

Deixant de banda que Comes és un reaccionari insuls, com és que aquest diari tolera que escrigui tan malament? Avui mateix comença el seu article i l'acaba amb unes passives pronominals. Això és un insult als lectors. I si hagués estudiat una mica de filosofia del dret, com a mínim hauria de saber que després de Kant i Rousseau, ja en el segle XIX hi autors que els superen, com Rudolf von Ihering.

Valoració:-13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris