lluvia ligera
  • Màx: 24°
  • Mín: 21°
18°

1899: Menéndez y Pelayo

Menéndez y Pelayo pronunciava a Madrid un cicle de conferències sobre Ramon Llull i la seva obra. Don Marcelino considerava que el gran polígraf mallorquí era poc conegut dins l'àmbit de la cultura castellana i el volia reivindicar. Nascut a Santander el 1856, el savi havia estudiat i aprofundit en el pensament i la idiosincràcia dels espanyols en els seus aspectes estètic, religiós, científic i filosòfic, però això, sempre, des d'un punt de vista clarament tradicionalista i d'un catolicisme intransigent. La figura lul·liana semblava interessar-li des de dos vessants: el del misticisme del personatge i el que qualificava el mallorquí com a membre destacat de l'Edat Mitjana, una època que per Menéndez y Pelayo resultava, en molts aspectes, definitòria.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 7 anys

Tot un cas aquest Menéndez Pelayo: era un increïble erudit, posseïdor d'una prodigiosa memòria (segons una anècdota, sembla ser que sabia recitar sa Ilíada mot per mot i a s'enrevés), però reaccionari fins es moll de s'os. Entre altres coses, mantenia que sa fotografia no és un art. Era natural de Cantàbria, una espècie d'Eivissa que hi ha al nord de sa península. En Gerardo Diego, membre de sa generació del '27 però falangista, també n'era natural

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris