lluvia ligera
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
23°

La lliçó que ens ve del País Valencià

Massa sovint el renou mediàtic generat pel ritme vertiginós de l'actualitat ens fa difícil que parem l'atenció necessària als grans canvis que es gesten a poc a poc i sense fer rebombori. Després, hem de córrer a cercar explicacions que ens puguin aportar una mica de llum i ens permetin entendre el perquè del terrabastall que ha acabat succeint davant els nostres nassos sense que ens en teméssim.

Un exemple és el canvi de cicle que s'està gestant des de fa un temps al País Valencià i que ens pot situar col·lectivament davant escenaris ben esperançadors. Cal parar-hi atenció perquè el fenomen s'ho mereix com a exemple de la perseverança i la capacitat de resistència d'una societat civil que durant anys ha tingut ben difícil fer front a la piconadora governamental.

Molt abans que es comencessin a publicar els titulars dels grans escàndols protagonitzats per aquells que han malgovernat el País Valencià durant les darreres dècades -més d'un segle, en el cas de la dinastia Fabra de Castelló-, s'ha anat forjant el final d'una etapa en la qual el creixement econòmic de cartró-pedra havia aconseguit minimitzar el ressò de les veus crítiques. Ara, però, sembla que ha arribat l'hora que aquests sectors crítics i partidaris d'un altre model de país comencin a recollir els fruits de la seva perseverança i del seu compromís.

Caldrà que pensem, però, que si aquests sectors de la societat valenciana aconsegueixen els seus objectius no haurà estat només per l'esclafit d'una crisi econòmica que ha contribuït, i molt, a la desfeta del projecte clientelar que havia estat hegemònic a les comarques del sud-oest. Així, haurem de considerar especialment la importància que haurà tingut en aquest procés de canvi el fet d'haver aconseguit teixir una important xarxa cívica de complicitats capaç de convertir les mobilitzacions opositores dels darrers temps en un projecte que s'erigeix en una alternativa realista al model que ha estat hegemònic fins avui.

D'aquesta manera, quan es materialitzi aquest canvi de cicle caldrà que posem en valor l'enorme i valuosíssima feina feta per la potent xarxa d'entitats i casals que treballen per dinamitzar la vida cultural i per crear aquests escenaris alternatius al model politicoeconòmic que es troba en la causa de la crisi. És el cas del moviment Escola Valenciana, que la setmana passada reuní més de vuitanta mil persones a les Trobades d'Escoles Valencianes per reclamar el dret a rebre l'ensenyament en la llengua pròpia, o les diverses entitats que des de fa dècades convoquen les multitudinàries manifestacions de cada 25 d'abril, per citar només dos dels exemples que tenim més pròxims en el temps i que ens permeten prendre el pols d'aquest canvi que s'està gestant.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 7 anys

Potser ses parts més castigades, més gangrenades diria jo, són Eivissa i Alacant

Valoració:5menosmas
Per Indesineneter, fa mes de 7 anys

Totalment d'acord. El canvi de cicle s'acosta. A Vilaweb també ho apunta Partal. Cal aprofitar l'embranzida i fer-ho, com diu Jaume, a nivell de tot el país i no esquarterats com volen els reietons dels partits regionalistes.

Valoració:31menosmas
Per Jaume, fa mes de 7 anys

Les parts més castigades del país, les Illes i el sud hem de despertar i abandonar el regionalisme o autonomisme. Només sumant-nos al projecte independentista surarem un dia.

Valoració:31menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris