nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Embull de papers

L'altre dia en Josep Ramoneda feia una reflexió que em va semblar molt interessant i atractiva. Venia a dir l'intel·lectual que a Espanya la baixa qualitat de la democràcia ha degenerat en el fet que de molts de debats i qüestions d'evident calat polític, se'n deixava la resolució en mans del poder judicial. Sobre la judicialització de la política i la seva derivada, la politització de la justícia, pens sincerament que no se n'ha xerrat prou.

Si la controvèrsia partidista, si el model lingüístic a l'escola, si el matrimoni homosexual, si les mesures tributàries, si la implantació de grans superfícies... es traslladen als tribunals, estam transformant el paper dels poders? Seguit seguit podem veure als mitjans de comunicació els partits fent valoracions radicalment contradictòries depenent de si l'imputat és dels seus o dels rivals, uns partits que duen a fiscalia expedients de quan governaven els altres, partits que s'erigeixen en acusacions particulars en procediments penals, mitjans que s'erigeixen en jutges dictant condemnes implícites sense massa miraments, jutges i tribunals que corroboren sentència a sentència la seva afinitat ideològica... Òbviament que els delictes han de ser perseguits i castigats, òbviament que hi ha decisions discutibles jurídicament que és lògic que acabin en seus jurisdiccionals... Ara bé, entre poc i massa la mesura passa.

Encara que pugui sonar ingenu, no tot val, o no tot hauria de valer. Instrumentalitzar els poders de l'estat no és el camí per enfortir la democràcia. Si la justícia perd la ceguesa (objectivitat), la independència i la capacitat de fer una feina més tècnica, aleshores, hi perdrà el conjunt del sistema. Ens hem instal·lat en una dinàmica en què les notícies que genera el parlament, òrgan de representació popular i de contraposició ideològica, tenen una repercussió ínfima en relació a les provinents dels tribunals. Alguns diran que això és culpa dels polítics, però això és una veritat a mitges, perquè no costa massa observar altres actors d'aquesta tragèdia. L'embull de papers és fenomenal. Molt més pendents de la inquisició de la persona que del debat de les idees, caminam cap a l'abisme del populisme i de les esmenes a la totalitat. En lloc de cercar el rigor i la reforma imprescindible, avançam cap a la demagògia de traç gruixat. I per molt que alguns retòricament demanen que s'aturi el vehicle que ells baixen, allò cert és que el vehicle continua el seu trajecte amb tothom a dins perquè la política no passa de tu, encara que tu si passis d'ella, i perquè som éssers socials, ens agradi o no.

Missèr

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris