algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

Sèrbia abans que Espanya

La setmana passada s'ha produït un fet crucial per al futur d'Europa, i per al futur dels Balcans: Sèrbia ha reconegut Kosovo. El fet es va produir a Brussel·les. Significativament, a la capital d'Europa, es trobaren una delegació sèrbia, encapçalada pel primer ministre Hashim Thaçi, i una de kosovar, amb el primer ministre Iva Dacic al capdavant, i signaren un acord de mutu reconeixement. Va actuar de mediadora entre les dues parts l'encarregada de les relacions internacionals de la Unió Europea, la britànica Catherine Ashton.

L'acord de reconeixement de Kosovo i l'establiment de relacions diplomàtiques, plenament regulars, entre vesins, constitueix un acte en què totes dues parts hi surten guanyant. La Unió Europea va posar a Sèrbia, com a condició per avançar en l'accés a la condició futura de membre de la UE, el reconeixement de la república de Kosovo, independitzada de Sèrbia. I a Kosovo, que no té cap problema a reconèixer Sèrbia, se li posaren dues condicions: bon veïnatge amb Sèrbia i autonomia per a la minoria sèrbia de Kosovo. Les dues condicions han estat assumides sense cap tipus de problemes per la nova república.

Les imatges d'agència que arribaven de Brussel·les, a més, comptaven amb una anècdota interessant. La reunió s'havia produït a la seu del Consell de la Unió Europea, a l'edifici de Belayrmont. La seu de la delegació de la Generalitat de Catalunya és a dues passes de l'edifici del Consell. En sortir al carrer per fer declaracions, on s'anunciava l'acord amb Kosovo, el primer ministre serbi es va situar just davant la delegació catalana. A diversos mitjans de comunicació d'arreu d'Europa, doncs, apareixia en primer pla el primer ministre serbi, i de fons s'hi podia veure la delegació catalana, amb la inscripció: "Catalunya-Unió Europea". M'imagín que hi haurà qui hi veurà, ja directament, tota una premonició. O fins i tot una declaració d'intencions.

En conèixer la notícia de l'acord entre Sèrbia i Kosovo, dos dels tres governs europeus que encara no han reconegut la nova república balcànica -el de Romania i el d'Eslovàquia- degueren pensar que ja s'estaven passant a l'hora de fer el ridícul, i es posaren immediatament a la feina per reconèixer de seguida Kosovo. Tanmateix, la Unió Europea acabarà imposant el reconeixement a tots els seus membres: més val, idò, que paregui que ha estat una cosa voluntària, per mantenir una certa ficció de sobirania pròpia.

El govern espanyol, emperò, ha ficat la banya dins el forat i no està disposat a fer ni mitja passa endarrere ni a rectificar la seua posició. L'antiga potència dominadora dels kosovars, Sèrbia, pot haver reconegut Kosovo. Ho poden fer tots els seus vesins dels Balcans. Ho faran Rússia i la Xina. Ho faran els més recalcitrants al reconeixement de la pluralitat. I Espanya continuarà sense reconèixer la república kosovar. El fet, absolutament esperpèntic, demostra la ferocitat del nacionalisme espanyol, la seua contundència i, sobretot, la seua manca de flexibilitat i d'intel·ligència. Perquè, tanmateix, com hem apuntat més amunt, al cap i a la fi, Europa obligarà Espanya a reconèixer Kosovo. I llavors, al toc de xiulet d'Angela Merkel, hauran de fer el que han fet fins ara: obeir i callar.

Amb actituds com la del govern espanyol, no ens ha de sorprendre que ens escanyin fiscalment, que ens furtin el dret a gestionar ports i aeroports, o que tenguem un governicle regional que dedica un percentatge al·lucinant dels seus esforços a aconseguir que els ciutadans de les Illes Balears deixem de banda la nostra llengua i la nostra cultura. A l'ADN d'Espanya hi ha enregistrat amb marca ferrenya l'al·lèrgia a la diversitat i a la pluralitat, pilars bàsics de la democràcia. No diré que siguin franquistes -per respecte als que perderen la vida lluitant contra la dictadura de Franco, no frivolitzaré sobre el tema- però no hi ha dubte que molts polítics "demòcrates" espanyols estan d'acord amb l'objectiu franquista d'aconseguir que l'espanyol sigui la llengua principal de Galícia, del País Basc, de Navarra, del Regne de València, de Catalunya i de les Illes Balears. I encara més estan d'acord amb l'objectiu franquista d'evitar que les nacions sense estat puguin exercir el dret d'autodeterminació.

Professor

 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 7 anys

Només aclarir que no s'escrit no és cap editorial sinó un article d'en Bernat Joan i Marí (si més no segons s'edició en paper)

Valoració:3menosmas
Per Quina gent!, fa mes de 7 anys

Espanya: més "serbianista" que els serbis.

Valoració:7menosmas
Per Quina por que tenen..., fa mes de 7 anys

Que tenguin tanta por, em dóna esperances.A mi m´és igual si no reconeixen Catalunya, que sí que ho faran perquè si no, hi perdran molt: hauran de comprar xampany francès si volen beure cava, no agafaran el tren si no volen creuar Catalunya, hauran d´anar-se´n a altres llocs d´estiueig... Jo el que vull és que ens deixin en pau i s´oblidin de nosaltres! Com els papers dels matrimonis que no han servit mai per res.

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris