cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
20°

Els orígens de l’actualitat

Hem manllevat aquest títol al professor Ignacio Peiró, que s'inicià com a docent d'història en diversos instituts de Mallorca i actualment exerceix la docència a la Universitat de Saragossa. En el marc del Sant Jordi d'enguany, Ignacio, figura reconeguda en el marc dels estudis d'historiografia, informava els col·legues historiadors de tot l'Estat sobre l'edició d'una obra d'excel·lència, obrada pel mallorquí Miquel A. Marín Gelabert.

Es tracta La crisis del siglo XX, de Jaume Vicens Vives, una obra inèdita localitzada i editada per l'historiador mallorquí. Vicens Vives redactà aquesta obra en el marc dels anys cinquanta, amb un marge mínim de perspectiva perquè el contingut de l'obra se centra en el parèntesi temporal de 1919 a 1945. Doncs, no obstant aquest handicap de proximitat, l'obra apareix avui com una anàlisi lúcida i exhaustiva, un relat que il·lumina fins i tot el present europeu, en la mesura que permet establir alguns paral·lelismes entre aquella conjuntura de desfeta i l'actual. El present en realitat no existeix.

És una etapa més del passat, una conseqüència que, en molts casos, estava pronosticada en les anàlisis que els nostres antecessors ens han anat aportant. Desgraciadament, la nostra capacitat d'interpretació és cada cop més limitada i insegura, la qual cosa no significa que no disposem d'informacions i d'analítiques suficientment sòlides per poder diagnosticar el present. Dimarts és Sant Jordi, la festa del llibre, possiblement la pasqua de la cultura, el dia en què recuperam la fe en la paraula i refermam la confiança en la cultura. En només dos anys hem contemplat el crack de l'economia i la pèrdua de confiança de la ciutadania en l'economia aplicada. No obstant això, fa només dos o tres anys, interpretàvem que havíem de consumir llibres d'economia i que era imprescindible conèixer en profunditat els mecanismes de l'economia mundial.

Ara s'ha vist que també els economistes parlen per sobre de les seves possibilitats i encerten en la mateixa proporció que ho fan els turistes encotxats en un vehicle de lloguer en un creuer sense indicacions. Endevinen en funció del nombre de probabilitats, perquè fins i tot això és una qüestió matemàtica. Decebuts dels economistes, el món editorial apostà per les obres d'autoajuda, amb la intenció de reforçar l'autoestima i enfortir la capacitat de resistència psicològica de la ciutadania.

El consum d'aquests llibres ha resultat ser molt superior, per bé que ha compartit èxit amb la novel·la negra, el gènere literari més connectat amb la realitat. I, com una peça de tot temps, sempre hi ha un bon llibre d'història, novel·lada o no ficcionada, però pensada per acompanyar el lector en aquesta travessia difícil. Com se suposa, servidor tampoc no és tan innocent, i pensa que hi ha un canvi de tendència marcat per la lectura.

El canvi, lent i imperceptible encara, existeix, però és el resultat del diàleg entre els accidents socials i la capacitat de resistència humana. Quan les coses no van bé, l'ésser humà desperta i recupera certes capacitats crítiques, singularment perquè comprèn que se li dóna "moix per llebre". D'això va l'obra de Pere Capellà que es representarà a Algaida aquesta vesprada, en el marc de la Festa del Llibre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris