nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
24°

Molt mal mul

A Mallorca, en parlar d'ases, someres i muls, ho solem fer per referir-nos a actituds i maneres que es caracteritzen per la grosseria. Tanmateix, no necessàriament ha de ser així, sobretot en parlar de muls i mules, bèsties imprescindibles en l'economia agrícola tradicional illenca. El bestiar formava part de l'ecosistema, però es tractava d'animals domèstics i eregats, en línies generals. En començar la temporada o en renovar el contracte d'arrendament d'una finca, el pagès mirava de trobar el bestiar que necessitava i el que millor encaixava en el projecte que havia d'engegar. La qualitat d'aquesta inversió era equilibrada i pensada ‘amb seny de bístia vella'. Tenir o trobar un mul en condicions era imprescindible per als pagesos emprenedors. Els muls es caracteritzaven per la seva fortalesa i la resistència, i era emprat tradicionalment en el tir de carro o d'arada. Ja en el nostre temps i d'una manera més fina, per estirar el carro de la societat moderna també es necessiten persones amb una gran capacitat de resistència i amb una fortalesa mental i física especial, molt més en aquests temps marcats per les fragilitats. El mul no solia ser apreciat ni valorat suficientment, ni tan sols pels pagesos mateixos, i solien tenir una egua o un cavall per enganxar el diumenge per anar a passejar. El cavall era per lluir, el mul per treballar. No obstant això, el mul, com els polítics, no era ben vist, perquè era grosser i estèril. Les dites i expressions populars relacionades amb el mul tenen un component despectiu, com ara "fer un mul", que es diu en fer una cosa insignificant amb la pretensió de fer una gran cosa. Desgraciadament, els governs actuals tenen una tendència a fer muls, sense adonar-se que la ciutadania augmenta progressivament el rebuig a la classe política davant cada gest i cada proposta, precisament perquè la considera insignificant i irrellevant en el marc de les urgències i les necessitats actuals. Allò encara pitjor és l'actitud de supèrbia de molts individus que, des de la primera línia estant, no s'adonen del ridícul que estan fent cada cop que obren la boca. Hem passat, fins i tot, de "fer un mul" a fer mulades, és a dir, a fer animalades sense límits de cap casta. El mul que la ciutadania adquirí per començar el contracte d'aquesta legislatura no ha sortit d'allò més ben avengut. El compte de resultats d'aquesta gran possessió dita Illes Balears no rutla com cal, i ens estam acostumant a mulades, una rere l'altra, sense cap mirament. No sabem, fins i tot, si estam governats per muls o per mul·làs. Per una banda estam com a cansats de rebre coces de mul sumerí i per altra la societat va prenent consciència d'estar en mans d'aiatol·làs curtets de gambals, sempre disposats a una bona brega i un bon conflicte social, pensant que com més malament anirà la cosa, més benefici electoral repercutirà. Tenim un molt mal mul, l'activitat està paralitzada, la ciutadania atordida i el carruatge de l'economia encallada, i no s'hi veuen solucions a curt termini. Tampoc no hi ha fira fins al 2015 per comprar un altre mul.

Historiador

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan, fa mes de 7 anys

L`altre mul l`hem tingut quatre anys i ens va deixar ben arreglat.

Valoració:1menosmas
Per Pobler, fa mes de 7 anys

El padrí tenía un ase, que li deien "Gelat", caparrut com ell mateix. Un día es va tirar dins un torrent, carro i padrina incluits, perque no va voler girar cap a on li digueren. Es veu que el condemnat va tenir descendencia.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris