nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 20°
16°

Aferrats a l’emblanquinat de l’estultícia

Sí, ells tenen la veritat científica a l'abast però la fidelitat al dogma, i també a la mala llet -potser més això darrer que altra cosa-, fa que no la vulguin veure. Si no ho creis aquí teniu unes perles.

L'altre dia un polític del PP va dir a un altre -per qüestions de llengua- que no creàs un problema on no n'hi havia. L'axioma era, des de la seva òptica, cartesianament vàlid. El que passa és que no són capaços de fer-lo extensiu a totes les actuacions polítiques. Als Països Catalans, ni la llengua pròpia ni el seu ensenyament ha estat ni és cap problema. Per tant, no sé per què no apliquen la mateixa doctrina que va aplicar el president del Congrés als diputats d'ERC.

Jo també he estat un d'aquests milió i mig llarg que han vist el vídeo sobre la catalanofòbia. Allà, a més de les veritats òbvies, n'hi ha d'altres que no cal tenir gaires estudis per poder-les deduir -el consultiu també en podria prendre ensenyament-. Una d'aquestes seria que el català no es troba tan normalitzat com volen donar a entendre els juristes. A més, vaig tenir curiositat d'esbrinar si aquest vídeo era un muntatge -ja saben que tot ho pot l'or catalanista i les subvencions, que dirien els castissos i els subjugats a Madrid- i vaig mirar els altres que té a la xarxa. Culejant-hi en vaig trobar un especialment interessant -i no és el que parla del clítoris, sinó el que parla de modalitats-, palabras andaluzas. L'al·lota parla un castellà estàndard, però també sap les modalitats de la seva terra. I així ho demostra. Distingeix el parlar fi, del parlar col·loquial. Traduït a un llenguatge més acadèmic: castellà estàndard, castellà informal, modalitat andalusa. També es veu en aquest vídeo que l'aprenentatge de l'estàndard no implica esborrar la varietat informal o col·loquial. D'aquí es pot deduir -si no es té gaire mala llet- que la varietat estàndard és necessària. (Aquesta al·lota no hauria arribat on ha arribat sense dominar l'estàndard).

I ho és tant que et pot fer arribar a ser President sabent-la. El PP no hauria gosat presentar mai un candidat que no parlàs català. I la modalitat que va aprendre en Bauzá va ser l'estàndard, que és la que s'ensenya a l'escola. També els professors que faran les classes en anglès ho faran en la modalitat estàndard. I els mestres que tenen el B2, o que se'l treguin per conservar el lloc de feina, el tenen d'anglès estàndard.

La cosa és tan senzilla com això, l'estàndard és el troc d'una llengua. Perquè l'arbre pugui tenir branquillons i branquetes necessita el tronc. En canvi, la substitució lingüística, que és on vol arribar el PP a tota hòstia, és allò que comporta la desaparició de les modalitats.

Escriptor i professor

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 7 anys

Això que el PP no hauria gosat presentar mai un candidat que no parlàs català no ho tenc tan clar, ja que a Vila d'Eivissa hi ha na Marienna Sánchez-Jáuregui, que no es té notícia que domini es català

Valoració:2menosmas
Per ALM, fa mes de 7 anys

Tots els parlants de català tenen dret a conèixer i a usar la llengua estàndard o català literari com el dret que tenen els parlants de castellà a conèixer i a usar el seu estàndard. Per aquests seria demencial que el govern autonòmic andalús volgués fer uns llibres de text adaptats al sevillà, al cordobès, al granadí, etc, i el de Múrcia al murcià i el d'Extremadura a l'extremeny. Tots utilitzen a l'escola llibres escrits en la mateixa modalitat de llengua, l'estàndard. Perquè no volen que nosaltres facem una cosa tan normal, utilitzar el català literari per a tots els textos escolars de totes les nostres illes. Els escolars tenen el dret a aprendre'l. I les modalitats col·loquials també, però aquestes s'aprenen en família i en les relacions personals entre amics i coneguts i fins i tot desconeguts nascuts a la mateixa terra. A l'escola cal aprendre sobre tot la llengua culta, la dels llibres i dels periòdics, que hauria d'esser també la de la predicació, la de les conferències, la de les classes i la de tota mena d'actes culturals, i també la dels comentaris als diaris, talment com ho fan en les seves respectives llengües els castellanoparlants, els anglòfons, els francòfons, els italians, etc. etc. Per tant, els qui volem això per la nostra llengua no som gent rara que vol coses que no es fan a cap altre part del món, sinó ben al contrari.

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris