cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
21°

Persones de destacada significació històrica

Un grup de mallorquins fa uns dies debatia, educadament i informalment, sobre la conveniència o no de posar noms de personatges als carrers nous de la localitat. Hi havia arguments a favor i en contra tots ells sòlids. Servidor era partidari de posar en valor la trajectòria d'aquelles persones que han aportat solidesa cívica i han augmentat els actius de la col·lectivitat.

Una manera de mantenir la memòria d'aquestes persones i de la seva acció és, òbviament, a través del reconeixement públic. Els monuments, les làpides commemoratives o les rajoles amb els noms de carrers constitueixen alguns dels fils de connexió amb la història mare. És més, haver d'elegir noms ens obliga a conèixer, aprofundir i contrastar trajectòries del nostre temps, vides que queden perdudes per sempre en la boira del temps. Servidor s'ha referit, recentment, en aquest mateix espai, a persones que han mort recentment i que han deixat atordida una població tot i que es tractava de persones aparentment irrellevants.

Cada moment històric té la sort de comptar amb persones que aporten un plus i reforcen l'acció de les avantguardes cíviques. Són molts els companys, creients i no creients, que aquests dies em demanen si el Papa Francesc durarà algun temps o l'elimiran amb els mètodes més coneguts. Existeix una certa sensació de viure un moment excepcional, amb l'elecció d'un home que genera confiança, pensa i actua en sintonia amb allò que molts ciutadans senten i pensen.

En una conjuntura en la qual les fonts de la fe pateixen tanta sequera i no ragen pràcticament aigua, encara té més mèrit sentir-se irrigats per aigua fresca, com caiguda del cel, al marge de la collita i del resultat final de tot plegat. Una sensació semblant hem compartit, aquests dies, amb el traspàs de Montserrat Casas, la rectora de la Universitat de les Illes Balears. És extraordinàriament gratificant constatar com una gran part de la ciutadania de les Illes Balears té una idea feta de la personalitat de la rectora i com ha deixat un llegat clar i contundent sobre allò que entenem que ha de ser el lideratge institucional.

Montserrat Casas ha esdevingut una persona amb una destacada significació històrica i ha instal·lat en la ciutadania una idea de coherència i de confrontació, educada i cívica, però també imprescindible per anar avançant en la direcció justa. Casas no ha estat una gestora de pressuposts, sinó que ha sabut treballar de manera exemplar el principal actiu de la institució universitària, com és ara el coneixement. El mèrit és encara major per haver-ho fet en una circumstància en la qual el coneixement està aparentment devaluat en els mercats, una percepció que no ajuda a avançar al ritme que caldria. He conegut ocasionalment Montserrat Casas, en diferents circumstàncies, però gairebé sempre en el marc institucional.

Gairebé sempre vaig tenir la sensació de trobar-me davant una persona que irradiava energia, contagiava l'esperit de recerca perquè mai no es conformava amb solucions simples o superficials, i al mateix temps se sentia fortament legitimada per defensar aquelles causes i principis que són del comú i que estalonen un arbrat que, com la figuera, té una tendència a arrossegar-se i a patir.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris