nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
17°

Innocents però no uns innocents

Ni ara ni mai ésser innocent no necessàriament és sinònim de ser un innocent. És a dir, estar exempt de culpa no significa viure ignorant el mal, ni els perills que ens acorralen. Tenim la sensació de viure una conjuntura única i irrepetible de la història de la civilització, però convé tocar de peus en terra i assumir que vivim exclusivament un moment més, si voleu diferent, d'aquesta llarga història de la civilització. Un moment ni millor ni pitjor, només diferent perquè és l'actual i presenta uns enigmes que no acabam de resoldre satisfactòriament. Allò que per ventura podem considerar excepcional era aquella percepció que sostinguérem fins fa dos dies quan ens sentíem rics i navegant en el viatge de tornada al paradís terrenal. Ara i sempre, per tant, convé ser bons i astuts alhora, bondadosos i vius fins a l'extrem, amb la certesa que el present ens exigeix no esser ingenus ni excessivament càndids. Fer les coses bé, fer el bé i cercar el bé és sinònim de cercar la correcció i la perfecció, i això també s'ha de treballar i cultivar en el gimnàs de la vida, perquè sabem que estam temptats de manera persistent per sirenes que ens conviden a desviar-nos de la virtut i del bon camí. Sense fer cas a aquestes sirenes, atractives i belles, també ens equivocam sovint. Sobretot erren adesiara aquells que són emprenedors i arrisquen, aquells que fan coses i treballen. Per coherència comunitarista sabem que hem de viure sempre en estat de vigilància, perquè la por guarda la vinya. Som conscients, per molts motius, que hem de ser previsors i tenir presents els possibles perills que ronden la nostra acció, per bona que sigui aquesta. Dit això, tal com hem vist aquests dies a Mallorca amb el cas El Camí, ara més que mai convé posar en marxa mecanismes de sospita, afinar els controls sobre els poders que produeixen maldat i deterioren la salut pública. Partim de la convicció que no tots els membres d'un estament són igual de corruptes ni de negatius, entenent que no tots els integrants d'una professió són igual de monstres ni estan tarats en la mateixa proporció. Això no obstant, el fitxer dels corruptes creix de manera exponencial, mentre el nombre d'incorruptes també augmenta, òbviament en una proporció menor i més silenciosa. En el primer fitxer, servidor hi ha incorporat aquesta setmana fiscals i jutges, funcionaris i juristes. En la imatgeria popular, la manca de transparència pública està fent seure molts membres del sector de la justícia en la banqueta dels sospitosos i augmenta la desconfiança de la ciutadania en molts dels que fins ara havien gaudit de privilegis impropis d'un règim democràtic. Els nostres avantpassats sempre van ser crítics i desconfiats amb la justícia, especialment irònics amb la monarquia i el poder, recelosos amb els cacics i els homes de palla del poder, reticents amb els rics i susceptibles amb els que feien ostentació de riquesa. Aquesta genètica, aquests trets antropològics emergeixen amb més força que mai, precisament perquè el desencís davant els valors líquids de la modernitat és absolut.

Historiador

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per aw, fa mes de 7 anys

Una ment innocent es l´unica incapaç de ser ferida. Això es el que significa innocència.

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris