nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

Sa senyoria i la infanta Cristina

El jutge Castro ha fet un acte de 18 folis en què disposa rebre declaració en qualitat d'imputada de la infanta Cristina Frederica de Borbó i Grècia. El jutge, no deixa de ser curiós, li dóna un tractament més pla, l'assenyala com a senyora (doña) Cristina. Jo no estic gaire al corrent d'aquests protocols, però a mi el detall em crida un tant l'atenció.

Dit això, l'escrit objecte de comentari, en tot el seu decurs, és escrupolosament respectuós amb la filla del rei, tant en les formes com en el contingut. L'instructor mateix anticipa, i els assenyala com a comprensibles, les objeccions que formularan tots aquells que, amb tota legitimitat, siguin crítics amb la seva decisió, en el sentit que cap dels indicis, per ell mateix, no incorpora elements prou contundents per justificar la imputació. I alhora ho corregeix enumerant fins a 14 indicis que permeten, fent-ne una valoració conjunta, sostenir la seva tesi.

Però no acaba aquí el seu rigor: conscient de la transcendència de la seva decisió, es veu obligat a aclarir que, vistos els fets, o més aviat diguem-ne indicis, "resulta inevitable que la senyora Cristina de Borbó i Grècia presti declaració per tal que, si aquest fos el cas, desaparegui qualsevol dubte possible... a fi que no es conclogui la instrucció, que ja és a la recta final, mantenint-se la més mínima ombra de sospita respecte de quina hagi pogut ser la seva intervenció...". S'entén en tota la història del cas Nóos. I tanca el cercle dient que el fet que la convoqui a declarar en cap cas no prejutja quina serà la decisió final de l'instructor mateix, que no descarta el sobreseïment respecte de l'avui imputada, com tampoc la hipòtesi contrària.

Però hi ha més: com és obligat per llei, abans que aquesta declaració es materialitzi, a la infanta li queden dos recursos: el de reforma i el d'apel·lació. Queda per veure, en primer lloc, quina serà la posició de la Fiscalia, que a hores d'ara desconec. Allò que sí que em sembla evident és que aquesta part de la fase d'instrucció es tancarà a l'Audiència Provincial, on tres magistrats, sense més passió que la de servir la justícia i plenament conscients de la transcendència de la seva decisió, determinaran si els 14 indicis assenyalats pel jutge Castro, tot i que cap d'ells pugui, per si mateix, sostenir la imputació, suporten, en conjunt, la raonada convicció de la Sala per tal de mantenir l'acte del jutge.

Tot plegat el que es vol dir és que tots els que entenguin allò que va dir el rei, que tots som iguals davant la llei i de la justícia, al marge de titulars i comentaris, poden, o podem, dormir tranquils.

Misser

 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per iu no sant, fa mes de 7 anys

Amb tot el respecte a l'opinador, és molt més senzill: els imputats normals, qualsevol persona corrent, reb una citació per declarar com a imputat quasi sempre a resultes d'un auto "de formulari", ni 18 pàgines ni res de tot això, i mai fins ara no havia vist un fiscal recorrent una imputació.

Valoració:5menosmas
Per Joan Gabriel Mora, fa mes de 7 anys

Volia dir "tallafoc". Perdonau el lapsus.

Valoració:6menosmas
Per Joan Gabriel Mora, fa mes de 7 anys

El recurs del fiscal, que sembla més un recurs de la defensa, i la designació de Miquel Roca i Junyent com a advocat de la imputada semblen obeïr a la voluntat tàcita de crear un cortafocs entorn de la Casa Reial. Un cortafocs que deixaria fora Urdangarín i el convertiria en boc expiatori. Però això seria tancar en fals un procés que és paradigmàtic de la profunda i greu crisi institucional espanyola. I això no es correspon amb la transparència i el comportament ètic que reclamam els ciutadans als estaments de l'Estat en un moment en què ens trobam tots a la vora de l'abisme.

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris