nubes rotas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

Doctora Casas

Avui, amb un dia de diferència, les hores i vós, heu fet una passa endarrere. La vostra mort, tot i que fos un petit secret sabut, ens ha sobtat a tots. Heu estat una bona rectora i, sobretot, una bona persona. Això és el que ens dol, sempre sembla que moren els millors. Vós que anàveu per mestra d'escola, acabàreu sent catedràtica de física nuclear i la primera rectora d'aquest país. I, a més a més, féreu bé les dues coses. Els jueus, com vós sabíeu, guarden, en els seus llibres sagrats, una hermosa història segons la qual el món sobreviu i se sosté perquè, en tot moment, conviuen, al mateix temps, i a tot arreu del món, un mínim nombre de savis sants. Són, en definitiva, les columnes morals que, amb la seva saviesa i bondat, eviten que el món s'enfonsi. Jo sempre he cregut que aquesta història és ben certa, sobretot pel que fa a les societats on l'ètica i el bon govern són un valor cabdal per la seva supervivència i, per tant, per garantir el seu futur. Isaac Bashevis Singer té un relat on el personatge principal és un sastre, pobre i humil, que ha de suportar les canusies i persecucions dels nazis a Polònia, durant la Segona Guerra Mundial, i que resulta ser un d'aquests sants savis que, segons els jueus, fan que el món aguanti. Vós, doctora Casas, heu fet part, sens dubte, d'aquest cos de savis que sostenen el món. Amb la vostra bondat, la vostra humilitat, la vostra paciència, la vostra saviesa i la vostra resignació heu donat suport i heu il·luminat, amb una claredat sempre modesta, una petita part d'aquest món insostenible i insuportable, que és la part de la qual us ha tocat tenir cura. Vós, i alguns pocs més, heu fet de contrapès a la ignorància, a la cobdícia i a la mesquinesa dels nostres governants i d'alguns dels nostres més coneguts figurants. La vostra fortalesa moral ha fet sempre una dissemblança curiosa amb la vostra figura graciosa i escanyolida, com si tot plegat ja fos l'anunci d'aquesta malaltia dolorosa i mortal i, a la vagada, també anticipàs l'enteresa amb la qual l'heu sabuda suportar. No heu volgut flors a les vostres exèquies, com tampoc no vàreu voler que mai ningú sentís queixes de la vostra boca, però no heu pogut evitar que el lloc on la vostra absència era present, s'omplís de flors alegres i acolorides, com tampoc no podreu evitar persistir en el record i en la memòria dels vostres parents, dels vostres amics, dels vostres mestres, dels vostres alumnes i de molts dels vostres conciutadans. Sempre, doctora Casas, sereu present a la memòria col·lectiva de la comunitat d'aquest petit país pel que vós heu fet tant. I permeteu-me un darrer pensament, com va dir Shakespeare: cap llegat és tan important per un poble com l'honradesa. Gràcies, doctora Casas.

Misser

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris