algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

30 anys de l'Estatut

Es compleixen aquests dies els 30 anys de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, i com tota efemèride convida a celebracions, a actes commemoratius, i també a la reflexió sobre el que han significat aquests primers 30 anys d'autogovern. La reflexió, motivada per l'efemèride, ens permet parlar del passat, d'analitzar-lo, i del moment actual, i, sobretot, ens convida a pensar en el futur.

Les persones de la meva generació no visquérem els debats previs a l'elaboració de l'Estatut de 1983. La nostra majoria d'edat coincideix, en canvi, amb aquells anys 90 en què la política també era qüestionada, i a les Illes Balears des de la societat civil es propugnava que tenguéssim la consideració de comunitat històrica. Hauríem d'esperar fins a 2007 per veure que l'Estatut d'Autonomia definia les nostres illes com "la nacionalitat històrica que formen les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera", referint-se a les Illes com "una comunitat de persones lliures i per a persones lliures", destacant també al Preàmbul que "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat". I a tot això, amb unes competències que a la fi ens posaven al nivell de les comunitats més avançades en el seu autogovern. 1983, 1995, 2007, amb els polítics de la transició, la societat civil i finalment amb el Parlament expressant aquesta voluntat que s'ha anat construint, són fites que no hem d'oblidar d'aquests 30 anys d'història de la nostra autonomia.

Fites que ens dibuixen el camí recorregut: l'entramat institucional, començat de zero el 1983, amb un suport important però no majoritari, segurament, de la societat balear de principis dels 80, un creixent sentiment de pertinença a la comunitat, adoptant un esperit reivindicatiu els anys 90, i finalment fer l'avanç més important en autogovern des de 1983 que va ser l'Estatut de 2007.

Però, què és autonomia? Per mi autonomia és llibertat i és democràcia. És llibertat col·lectiva que es dóna a territoris, a comunitats humanes, i en el cas de l'estat espanyol ha estat la manera de reconèixer la pluralitat, la diversitat indestriable de la mateixa essència del concepte d'Espanya, que s'ha articulat a través del procés denominat estat de les autonomies, que ha permès vèncer injustícies històriques i que, també, i cal tenir-ho en compte, a hores d'ara ja ha complit la seva funció històrica.

Però autonomia o autogovern és també democràcia, perquè afebleix el poder central, i això és essencialment democràtic: un poder central i centralitzador per definició tendeix a ser més autoritari, una multiplicitat de centres de decisió corregeixen aquesta tendència, afebleixen l'autoritarisme, però a més apropen el poder polític a la ciutadania. Anar contra l'autonomia, intentar reduir l'autogovern assolit en aquests 30 anys, és també una idea darrere la qual hi ha voluntat d'enfortir un poder allunyat de la ciutadania i, per tant, resta democràcia.

Precisament aquest és el debat del moment, hi ha qui planteja la involució, el tornar enrere un procés que abans hem definit com de justícia històrica, l'estat de les autonomies no pot tornar enrere, no podem anar cap al punt de partida, l'estat centralitzador heretat del franquisme, l'error de concebre Espanya com una, unitària, no diversa, en singular. A 30 anys vista tenim més arguments a favor de l'autonomia de les Illes Balears que en contra, i tenim el diagnòstic de les fites que falten assolir, per començar la veritable autonomia financera, sense recursos no hi ha capacitat per exercir les competències. Però també esperam del centre un reconeixement veritable de la realitat pluricultural, plurilingüística i plurinacional de l'estat. Per nosaltres és el moment de donar una passa més, cap a la reforma constitucional, cap a l'assoliment d'un estat federal, basat en un pacte federal entre les comunitats autonòmes, algunes, les que denominam històriques, que es defineixen com a comunitats nacionals, i que són l'origen i principal objecte del procés d'autonomia, en algun cas, com Catalunya, posant de manifest l'esgotament del model autonòmic; però també les altres, les que avui ja no són una agregació de les antigues províncies, sinó subjectes amb trenta anys de trajectòria política o més, referents pels ciutadans de casdascun dels territoris, i per tant elements territorials bàsics que conformen l'estat que denominam Espanya, la qual no es pot entendre sense aquesta diversitat.•

Diputat del PSIB

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Varen vendre sa nostra llengo, fa mes de 8 anys

Sense consulta no hi ha legitimització. NO SOM I NO XERRAM CATALA. Recordem tots que es partit governant era es PP

Valoració:0menosmas
Per Joanot, fa mes de 8 anys

Molt voluntariosos els comentaris, però el suport a postures independentistes o sobiranistes a les Illes, ans nacionalistes, són ben magres encara. És somniar truites pensar que de moment podem iniciar un camí com el que ha iniciat Catalunya. La feina de moment ha de ser sumar, no cercar arguments per dividir-nos encara més.

Valoració:-4menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 8 anys

Totalment d'acord amb es comentari anterior; no crec que hi haja cap solució espanyola per naltros, més aviat Espanya és un problema

Valoració:-1menosmas
Per Joan Gabriel Mora, fa mes de 8 anys

Un bell discurs, però irrealista. En els darrers trenta anys el federalisme no ha fet cap passa endavant sinó que ha retrocedit. I d'aquest retrocés el PSOE en té una gran part de culpa. Espanya no hi és pel federalisme. No hi és ni se l'espera. Si les Illes volen desenvolupar plenament tots els atributs de la seva personalitat històrica, hauran d'explorar altres vies.

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris