muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

Un espai per Mallorca

M'he alegrat enormement amb la bona notícia, aquesta setmana, que l'Espai Mallorca es reinventa i persistirà a Barcelona com un centre de projecció cultural, com un compromís de la societat civil. El mèrit en aquest cas correspon a qui ha sabut i trobat la fórmula per continuar un projecte rellevant des del punt de vista simbòlic. És important pensar Mallorca des de Barcelona, allò que històricament han hagut de fer molts intel·lectuals illencs, castigats per la història i pels poders fàctics del país; però encara és més important difondre a Barcelona tot allò que Mallorca produeix i crea des del vessant cultural.

L'Espai Mallorca ha esdevingut durant la darrera dècada un signe de la presència viva a Barcelona i un camp d'oportunitats, un centre de projecció i un mostrador per posar a la vista les excel·lències d'una part del país que, miraculosament, continua produint molt més d'allò que la seva musculatura sembla poder fer. L'Espai Mallorca va ser una gran iniciativa de les institucions públiques i una de les grans víctimes de la ceguera d'una part de la societat insular que prefereix mirar a una altra banda i es resisteix a acceptar la realitat. També és prou clar que aquesta mateixa iniciativa, construïda amb materials fràgils i amb una arquitectura dèbil, no s'ha sabut ni pogut defensar amb la contundència que es mereixia, i tampoc no s'ha reconegut prou l'esforç ni l'enginy dels seus promotors. Mallorca ha tingut dificultats històriques, no ha sabut o no ha pogut créixer des del vessant nacional al mateix ritme que ha arrelat el fet cultural. Sobre els motius d'aquest fracàs hi ha diverses teories, amb una certa coincidència en la tesi que políticament a penes no s'ha avançat amb contundència durant els darrers cent anys.

El Dietaris de Joan Estelrich que acaba de publicar Manuel Jorba ens conviden a repassar algunes claus d'aquest procés, sobretot els vint-i-cinc anys immediantament anteriors a la Guerra Civil, anys clau pel fervor nacional i pels canvis de tendència que s'haurien pogut donar i mai no es consolidaren. Allò que Estelrich lamentava entre 1914 i 1936 continua viu i sense respostes clares en l'actualitat. Tot segurament perquè Mallorca és molt més d'allò que pensam i d'allò que veim, antropològicament i estructuralment té una ànima que no encaixa amb els dictats del cor ni de la raó. L'èxit econòmic i polític, tradicionalment i històricament a Mallorca sobretot, es fonamenta en la santa ignorància, en la capacitat de gestionar exitosament sense necessitat d'idees ni de conviccions.

La santedat d'aquest desconeixement beneït per la religió ha desaparegut, la societat s'ha secularitzada, però persisteix el fil invisible dels poders que mantenen en tensió una població que considera prescindible el pensament, la cultura i la crítica, perquè tot plegat aquests ingredients no garanteixen, al seu mode de veure, una alternativa. La cultura de la ignorància se sosté en actituds indolents i consentides, i a donar satisfacció a una societat que es conforma en la queixa domèstica i a petita escala, amb un comportament semblant al que es manté en temps de dictadura. El silenci i la indolència són signes gairebé sempre de por.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per emigrante, fa mes de 8 anys

Una absurda justificación de negocios privados, subvencionados con dineros públicos para mantener artistas mediocres, escudados en la pancarta para justificar sus limitaciones creativas.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris