algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
22°

Coses de futbol (però no només de futbol)

Suposem que el Barça és eliminat de la Champions pel Milan i que el Madrid, a còpia de professionalitat, de sort i de ràfegues esporàdiques però eficients de bon futbol, acaba plantant-se a la final de la competició. I que la guanya. És una hipòtesi plausible. També és el que la intuïció més horriblement lúcida ens va repetint a tots els culers. Si a la fi es produeix aquesta calamitat barcelonista, molts ens veurem obligats a reformular -o més ben dit: a menjar-nos amb patates- dues de les presumptes veritats immutables que han circulat pel món del futbol durant el que duim de segle XXI.

La primera d'aquestes veritats (ara ja més aviat dubtoses, o molt amenaçades per l'evidència dels fets) és que l'actual Barça -el que va muntar Pep Guardiola fa cinc anys i el que a principi de temporada va reinventar Tito Vilanova- és el millor equip de tota la història. A veure: siguem seriosos, arraconem els tòpics partidistes i parlem clar. Una cosa és que hagi estat (o sigui) l'equip que més bon futbol ha practicat, el que compta amb el millor jugador del planeta entre les seves files i el que ha sabut conjuminar amb més destresa l'elegància i l'eficàcia, i una altra cosa ben diferent és ser el millor equip de la història. Si ho fos, hauria guanyat com a mínim una Champions més. La qualitat total d'un equip s'obté sumant la bellesa de l'estil de joc i els resultats. Per palmarès, aquest Barça és grandiós. No és el millor, però. Per davant té el Madrid de Di Stefano (5 Copes d'Europa), l'Ajax de Cruyff (3) i el Bayern de Beckenbauer (també 3).

I aquí anam a parar a la segona veritat que, segons com, aviat deixarà de ser-ho. Aquella que diu que, en la història recent, el Barça ha estat molt superior al Madrid. Si el Madrid guanya la Champions d'enguany, voldrà dir que d'ençà del 2000, els blancs i els blaugranes hauran guanyat el mateix nombre de màxims títols europeus: 3. Si tenim en compte com ha jugat el Madrid al llarg d'aquesta dècada i escaig -sense un model de joc definit, amb un virtuosisme escàs, amb el futbol expeditiu, bronc i pragmàtic de qui va per feina- i com ha jugat el Barça -amb exhibicions de tècnica i de toc, com ballarins o espadatxins amb pilota-, aquest empat de títols demostra que, al Madrid, li costa molt menys esforç guanyar que al Barça. Que té, en fi, una aurèola d'equip campió molt més intimidadora, regular i consistent.

Ara podem comparar tot això amb la competició política que mantenen Espanya i Catalunya, i en traurem una metàfora menys forçada i més exacta, crec, del que pugui parèixer.•

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pons Asinorum, fa mes de 8 anys

I de veres et paguen per escriure aquests articles?

Valoració:-1menosmas
Per Montserrat, fa mes de 8 anys

Mal t'hagis de menjar aquestes paraules!
Si, finalment, el Barça supera al Milan i, amb el seu joc de ballarines, es planta a la final i té la sort de no trobar un àrbitre advers (com ha passat en els darrers tres partits) i, viceversa, el Madrid té la mala sort de no trobar amb un àrbitre venut (així han qualificat els britànics el furtat partit del Manchester i així ho va veure tothom amb al darrer Madrid-Barça) i guanya el títol el Barça, crec que hauràs de fer un acte de contricció públic. Amén!

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris