muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

El negoci de na Peix-frit

Això de fer el negoci de na Peix-frit sembla més antic que el pastar. Trobam ja aquesta locució en un poema, de principis del segle XV, Lo canviador, de Jordi de Sant Jordi. Si hi ha coses que semblen immutables, n'hi ha d'altres, en canvi, que han fet un tomb ben considerable. Mig segle abans, aproximadament, que el poeta valencià escrivís els seus versos, a Barcelona varen tallar el coll a un banquer perquè havia fet fallida. En aquells temps, fer fallida una banca exposava el seu propietari -si no hi feia pell- a l'oprobi i a la humiliació públics. Just com ara, que se'n van amb indemnitzacions milionàries. No és que propugnem que tallin el coll a ningú, però com a mínim que no se'n surtin tan galdosos seria higiènic i desitjable. Però havíem començat el negoci d'avui parlant de na Peix-frit.

Això és el que hem fet els mallorquins, o ens han fet fer, amb dues perversions -n'hauríem de dir perversitats?- urbanisticoespeculatives, que havien de ser com tenir la Seu plena d'ous. Ens referim a la demolició dels apartaments de ses Covetes i a la momificació del megafamós Palau de Congressos.

La primera pedra dins la sabata, la de ses Covetes, ens costarà, com a mínim, uns 300.000 €, perquè serà el Govern, és a dir, les butxaques dels ciutadans, qui "faran el ferrer" i s'hauran d'engavatxar les despeses de la demolició. Els més innocents de tots, justos per pecadors.

El que clama al cel de bon de veres és la qüestió del Palau de Congressos, aquesta mòmia aformigonada que presideix l'sky-line de la badia de Palma. Aviat farà dos anys que el govern Bauzá, en una de les seves primeres accions, va ordenar reprendre les obres que un altre peper, Jaume Matas, dins la seva megalomania més febril, havia ideat. Varen dir que acabar el Palau de Congressos era una prioritat perquè això portaria a Mallorca no sé quants de milions de beneficis cada any. Hi va haver una posada en escena entre la constructora i els polítics, una lluna de mel. Que durà ben poc. No li trobaren comprador ni a preu de patató (com l'aeroport de Castelló o el de Ciudad Real). Se n'aturaren les obres. Tenir-les aturades comportava incrementar el deute mensual amb 580.000 €, (Acciona el reclamava, la lluna de mel s'havia acabat). La darrera cucavela ha estat separar l'hotel de la mòmia. Però ningú no el vol comprar tampoc. Potser l'hauran de vendre, diuen, a un preu inferior al de cost. Només l'hotel! Vaja, el que hem dit: el negoci de na Peix-frit. Però alerta, damunt les costelles dels ciutadans. Els promotors, promocionadors, còmplices, sobrers, etc., van ben esquena dreta. Braç sonant i orella fumant!

Escriptor i professor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris