lluvia ligera
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Els altres

Ningú no volia esser com els altres, però tothom acabava imitant i competint despietadament amb els altres. Competir era imitar, excel·lir era fer de manera exagerada allò que la convenció social considerava un èxit. Vivíem ocupats a agradar els altres i a criticar els altres que consideràvem inferiors. Els altres han estat la referència, per bé i per mal, i de manera exagerada en aquests darrers temps, entre d'altres coses perquè ens havien preparat per viure ocults darrere màscares. En una societat polititzada i enfervoritzada emocionalment, els altres arribaven a ser adversaris i enemics, sense adonar-nos que aquest univers era nebulós i irreal, perquè la nostra vida estava definida per comportaments gregaris, precisament perquè el sistema ens ha estat ensinistrant per esser com els altres i cometre els mateixos errors estratègics i sentir la fragilitat de la misèria humana que projectàvem en els altres. Allò que està definint el nostre temps és que els pobles s'assemblen cada dia més a allò que fan i no a allò que pensen, com ha manifestat l'escriptor Sarrionadia. Aquests dies el diari Gara publicava una llarga entrevista amb aquest activista i analista subtil que val la pena llegir amb calma, desapassionadament, preparats per pensar i no per jutjar superficialment. Allò més interessant és trobar-ne d'altres que no encaixen i no estan disposats a viure al ritme de les convencions ximples, compartir amb ells i escoltar, tot amb la sana intenció de pensar que n'hi ha molts d'altres que convendria deixar de maltractar o de menysprear. Tot amb la intenció d'exercitar-nos en una altra manera de competir en aquesta marató que ara ens toca córrer. Com Murakami, val la pena qüestionar-nos sobre de què parlam quan parlam dels altres. És clar que els altres en molts moments són un obstacle per als nostres objectius, però en el càlcul global els altres són aquells que fan possible la nostra superació i la nostra capacitat d'obtenir objectius personals i col·lectius. Entre els nostres i els altres, m'interessen cada dia més els altres, aquells que qüestionen i enriqueixen el paisatge amb interrogants. Cercar els altres és un camí sempre encertat per sortir d'aquest paisatge espès, embrutit i escassament habitable. Els altres són aquells que rompen la disciplina de vot en la vida quotidiana, els que no actuen robòticament, sinó que prioritzen el seu pensament i la seva personalitat, i actuen amb valentia, proposant alternatives, cercant camins nous i no es deixen endur pels vents favorables ni per la seguretat d'anar a favor de corrent. Els altres sempre han estat els grans protagonistes de la història, són els que han fet avançar la humanitat, conformen la minoria d'éssers humans que han arriscat el seu prestigi, la seva estabilitat i potser fins i tot la vida per lleialtat a la seva consciència, sensibilitat o intuïció. El present generalment ha estat injust amb aquests altres, però la història ha acabat enlairant-los i considerant-los els creadors, els precursors i els pares dels avenços i de les conquestes històriques. Mentre una majoria actua de manera inquisitorial davant aquests altres, la seva sang permet imaginar primaveres.•

Historiador

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris