cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Optimisme històric

Aquests dies hem pogut llegir com alguns comentaristes polítics, per cert gens sospitosos de clericalisme, insistien a valorar positivament la renúncia de Benet XVI, com un gest que convidava a l'optimisme històric. Entenc que el sentit profund de l'Església és precisament aquest, és a dir, servir la humanitat a cercar i a plantar cara als reptes presents, amb serenitat i amb aquella calma que neix de l'interior de l'ésser humà.

Només alguns privilegiats i elegits dels déus han participat en actes i preses de decisions que han servit per canviar radicalment la història. La humanitat, individualment i col·lectivament, necessita creure en el futur i demana forces i energia per caminar en aquella direcció que considera adequada. Lincoln, després de lluitar a favor de l'abolició de l'esclavitud i treballar intensament amb la finalitat d'acabar la guerra civil amb una pau negociada, tanmateix va ser assassinat i acusat de tirania.

El mèrit de la pel·lícula no és haver obtingut un Oscar al millor actor, sinó haver recuperat i dignificat la història política i haver presentat a la ciutadania un model de dirigent polític que ajuda a pensar sobre com convé treballar per fer un futur millor. Allò més interessant, en el moment present i sempre, és fer el bé i fer bé allò que està en les nostres mans, allò que podem canviar aquí i ara, sense covardia, ni peresa, ni por. Una passa rere l'altra, a poc a poc, amb la intenció d'arribar lluny.

En aquest temps que el papa emèrit ha obert, hi caben molts interrogants, però també molts ideals que la tradició de l'Església sempre ha contemplat com a possibles, per bé que poc probables. Un d'aquests és la possibilitat que un laic sigui elegit Pontífex Màxim de l'Església, com ha posat de manifest, recentment, el professor Josep Amengual. És clar que parlam d'una idea que no encaixa en l'univers convencional de l'Església catòlica actual, com no hi cap l'ordenació de les dones, ni el ministeri sacerdotal dels no cèlibes, ni tantes qüestions que avui entenem molt pròximes i superades.

Per un ciutadà creient del segle XXI, és més fàcil assumir que una dona celebri l'Eucaristia en un temple catòlic que allò que suposava per un ciutadà de 1865 acceptar com a normals els drets dels negres, els matrimonis mixtos o el vot dels que històricament havien estat esclaus. Cent quaranta anys després de l'abolició, els Estats Units d'Amèrica elegiren un president de color i la història continua el seu recorregut, generant reptes nous, amb obstacles que ens semblen a primera vista insalvables.

El món aquests dies es familiaritza amb currículums de cardenals papables. Servidor n'acaba d'estudiar dos amb una certa profunditat, Vincenzo Paglia i Gianfranco Ravasi; però també ha pensat en el perfil d'algun laic del gust de Merkel, Monti i Ratzinger: ens referim a l'historiador Andrea Riccardi, fundador de la Comunidad de San Egidio i ministre de Cooperació del govern italià, fins fa uns dies. No es necessita estar necessàriament foll per imaginar com es podria fer realitat allò que el mateix dret de l'Església i l'esperit de l'Evangeli contemplen amb plenitud.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris