cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 27°
30°

Quina setmana!

La vida és un seguit de sorpreses. Heus ací que els senyors Rajoy i Rubalcaba es disposaven a concentrar tota l'atenció pública en el seu vis a vis parlamentari, i a sis-cents quilòmetres de distància pren la paraula Pere Navarro i els furta el protagonisme de la setmana. No s'ho esperaven. Tant l'un com l'altre s'han quedat paralitzats, com aquells infants que els prenen el pastís quan ja se'l porten a la boca i n'han obert un pam. L'atenció mediàtica abandonava el parlament espanyol i volava cap a Barcelona. Perquè Pere Navarro no la podia haver dit més grossa. Les maragallades s'encomanen...? Comencem a pensar que sí, tot i que els dos Maragall, els senyors Pasqual i Ernest, ja no tenen res a veure amb aquest PSC que navega a la deriva. Fixeu-vos, però, que Navarro, en comptes de corregir-ne el rumb, s'alinea amb la dreta més subtil, la dels madrilenys Pata Negra, i demana amb tota claredat a Juan Carlos de Borbón que abdiqui a favor del seu fill, l'espòs de la senyora Letizia Ortiz. La primera reacció de l'opinió pública és d'estupor, perquè des del general Prim no hi havia hagut cap català que es preocupés tan vivament per la successió dinàstica espanyola. I la segona és de més estupor encara, perquè la gent s'havia fet el perfil d'un Pere Navarro més republicà que monàrquic; més preocupat per la consulta del dret a decidir que pel futur dinàstic dels Borbons. I no és així. De manera que Pere Navarro, entre l'Espanya autonomista de Rajoy i la federalista de Rubalcaba, introdueix una tercera via, que ell anomena Nova Transició, liderada per Felipe de Borbón i que ens ha de treure de la crisi i ha de culminar amb la modernització d'Espanya. La sorpresa de Montserrat Tura (per citar una personalitat històrica del PSC) sols deu ésser comparable a la del mateix Príncep d'Astúries, que molt probablement mai no s'havia plantejat objectius tan ambiciosos. Més aviat viu d'esquena al present, el Príncep, i tant li és mostrar el llautó. Perquè qui ve de passar un cap de setmana a Candanchú no ens ha d'enflocar que "en estos momentos de grandes dificultades todos tenemos que extremar el cumplimiento de nuestro deber", tret que no doni gaire importància a l'opinió dels altres. És tot plegat els efectes d'una tramuntanada que despentina la gent i refreda les idees...? Sens dubte. D'altra manera no s'entén que el PSM i Entesa (d'ara endavant, Més) apostin en el congrés d'aquest cap de setmana per la independència local. És a dir, de les Illes Balears. Quan tots sabem que les Illes Balears tenen únicament dos camins a seguir: un passa per compartir els somnis de Catalunya i, l'altre, per dessagnar-se al costat d'Espanya fins a convertir-se en la província que fa nou d'Andalusia. Les Illes Balears sobiranes...? Anem amb la nova a na Rita sa pentinadora i les rialles podran sentir-se dels Freus! També proposen, els del PSM, fer bandera del dret a decidir. I fan molt bé. És, aquest, un dret inherent a qualsevol societat lliure. Però, vius! Decidim cada quatre anys, i és evident que els resultats no són per fer repicar campanes.•

Escriptor

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 6 anys

Si de cas caldria reivindicar unes Balears sobiranes (o unes Pitiüses sobiranes, o una Mallorca o una Nura sobiranes) no és en es moment actual, en el qual tenim més clar allò que no volem ser que no allò que sí

Valoración:1menosmas
Per AinaWunsch12738, fa mes de 6 anys

Quan es produeix una sobrecarrega sensorial i els sistemes representacionals -els cinc sentits- son saturats un per un, no queda res dins la ment humana per dubtar de que allò que veu o sent pot ser fals. Els bons escriptors utilitzen molt freqüentment, positivament, aquest recurs. I també ho fan els politics conscientment als seus mitings, de la pitjor manera possible, per cert. Això explica perquè frases increïblement buides, quasi irritants, provoquen una explosió d´eufòria col.lectiva, especialment en les persones predisposades. L´orador es un expert en utilitzar normalitzacions -paraules que encara que no tinguin el mateix significat per a tothom, tots estarem d´acord en que sonen molt be, p.e. progrés, felicitat, riquesa,etc.-...una pujada oportuna de to i volum, un parell de mambelleters estratègicament distribuits, i ja ho tenim. El subconscient de l´espectador ha fotografiat l´escena i estam d´enhorabona, som papàs: ha nascut un nou programa, pèssim, fals, inutil, infestat de virus, que mai produeix els resultats promesos : matrix, bàsicament. Es molt simple. I molt indecent. Ens demanam qui hi ha llavors de llibertat i què d´hipnosi en el vot d´un ciutadá desprevengut.

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris