cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
22°

El somni i la tisora

A Madrid -i en alguns cercles de Palma- es riuen dels resultats de les eleccions catalanes. A la capital de l'estat es deuen pensar que la trompada electoral de Mas amaga sota la catifa el procés sobiranista -la seva premsa no deixa de repetir-ho-, però ningú sap fins a quin punt està fonamentada aquesta conjectura. Gairebé dos terços del Parlament català està disposat a caminar cap al dret a decidir, encara que després s'hauria de veure quina seria la demanda final dels ecologistes, el catalanisme dels quals no s'ha definit d'una manera molt clara cap al sí a l'estat propi en la passada campanya.

I Convergència té un soci peculiar, Unió, que pel que endevinem pot també ser reticent a demanar el vot afirmatiu, a més de a transigir a curt termini amb un pacte amb ERC, soci massa arrauxat per l'estómac delicat dels democristians de la vella escola. Sigui com sigui, el consens momentani gira entorn del dret a decidir; la següent fase -si arriba- ja es deliberarà en el seu moment.

A Madrid, però, veuen que la demanda d'aquest dret s'ha dinamitat amb la baixada electoral de CiU. Aznar riu per sota el seu bigoti destenyit i ens recorda que ell ja ho havia previst: Catalunya s'ha dividit abans que Espanya. Fa ràbia qualsevol cosa que surti d'aquell expresident, però haurem de veure si el temps no li acaba donant la raó. ¿Seran capaces les dues principals forces polítiques catalanes de fer l'esforç de generositat necessari per avançar juntes sense devorar-se?

L'exigència és enorme: governar el dia a dia és complicadíssim. I ningú es vol cremar les mans amb l'oli calent de les retallades. Perquè d'això últim no hi ha dubte: qui retalla les prestacions rep a les urnes, encara que intenti explicar que no hi ha més remei i que -governi qui governi- dos i dos són quatre.

Quan s'està a l'oposició, en les actuals circumstàncies econòmiques, s'aprofita per fer encara més crítica al governant de torn. Una cosa és criticar-lo perquè fa malabarismes amb els collons d'un cérvol i l'altra és no ser capaç d'admetre que en l'estat actual dels comptes públics i amb els objectius de dèficit indefugibles, ningú pot escapar-se de fer severs ajustaments. El que no haurien de retallar més són els drets lingüístics, perquè retallar en identitat sempre és una bomba que acaba esclatant a la cara de qui s'atreveix a negociar amb el patrimoni de la gent del país. A Madrid poden riure tot el que vulguin, i poden fer costat als partidaris de l'eliminacionisme de la llengua catalana: però tard o d'hora s'adonaran que a pesar de les diferències i de les divisions hi ha un gran consens: la seva Espanya no funciona... S'ha de fer el que el PP no vulgui: només seguint aquest camí trobarem la sortida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris