cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
18°

El currículum i la declaració

No cal ser catastrofistes però, per molt que cloguem els ulls, hi ha indicadors, no macroeconòmics, que mostren que la cosa no va del tot bé. A Palma, són cada dia més nombroses les persones que furguen pels contenidors o que arrepleguen ferralla. Algú podria dir que això sempre hi ha estat. Potser sí, però no amb tanta intensitat. Aquesta setmana he contemplat una escena potser més bucòlica però tendrament trista. Feia coa a una supermercat i al davant hi tenia una parella, devien vorejar la trentena. Quan anaven a pagar han lliurat a la caixera uns papers. Eren currículums. No fa falta dir que per demanar feina. Ha estat ella qui els hi ha lliurats. Els he llegit els ulls, hi havia dos matisos. Aquell cop sec de valentia, dissimuladament, de posar la mà a la bossa i treure'n els papers, com aquell qui diu: o ara o mai!, i acte seguit una mirada melosa entre els dos joves, com si es tornassin a casar. Una mirada d'esperança i de complicitat. I també, per què no dir-ho, de conjur, de rogativa.

Unes hores abans que passàs aquesta escena a un prosceni molt més glamurós i encatifat -ipads a balquena-, el Congrés dels Diputats, el Sr. Rajoy declarava que si la reforma laboral s'hagués aprovat el 2008 s'haurien pogut estalviar la pèrdua de 3 milions de llocs de feina. Aquesta declaració m'ha semblat un escarni a la intel·ligència. Un constatar que la ciutadania té motius per pensar que els polítics -o certs polítics- circulen en unes òrbites molt allunyades de les que transita la ciutadania. Què feia el Sr. Rajoy el 2008? ¿Es dedicava a comportar-se com una persona d'estat, conscient de la gravetat de la situació que venia o es fregava les mans tot posant pals a les rodes? ¿Feia d'estadista o de minador? ¿Es va avenir mai a un gran pacte d'Estat? ¿I Rubalcaba, que ara el burxa, ho hauria acceptat? Tots sabem, les hemeroteques no menteixen, que algunes mesures que ha pres Rajoy ara, les rebutjava de ple. Quan ells governaven i no es cansaven de dir que l'economia espanyola era fortíssima, que no s'esfondraria mai, que era sòlida, com els totxos i les bigues que la sustentaven i alimentaven, ¿no entreveien que era una situació fictícia?

Vol donar a entendre, el Sr. Rajoy, que la situació que vivim ara s'hauria estalviat només si s'hagués aprovat la reforma laboral tal com ell la proposava? És només això el que ha conduït als seus conciutadans a patir el que pateixen? Siguem una mica seriosos, senyors Rajoys i companyia...! No ho sabien que no es podia gastar més del que s'ingressava? No era aquest un valor a inculcar a la societat? Anava per aquí la supèrbia econòmica de la dreta -i de l'esquerra? Hi ha certes mirades que mereixen un poc de respecte.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ALM, fa mes de 8 anys

Stultorum infinitus est numerus. Això, el polítics prou bé que ho saben i se n'aprofiten.

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris