algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

Catalina catalana

Aquest 25 de novembre de 2012 formarà part de l'arsenal de dades rellevants de la història del país. Per això, avui, convé penjar el llum a la paret i veure amb claredat, amb detall, tot allò que pot passar i passarà. No sé què veurem, perquè allò que domina el paisatge més pròxim no és un individu (en Joanet, en Guillemet, n'Arturet o n'Oriolet), sinó un poble, un sentiment i un compromís col·lectiu que està en joc.

En aquesta festivitat de Santa Catalina d'Alexandria, patrona dels filòsofs i dels pensadors, indubtablement val la pena imaginar quin podria ser el futur de les Illes Balears a partir de demà, 26 de novembre. Serem en proporció a allò que Catalunya serà, en la mesura que començarem a rompre aquells ponts que ens han tingut sotmesos a un sistema que històricament ens ha obligat a posposar els projectes i a desfer la ruta que havíem iniciat. A les Illes Balears no disposam d'una majoria sobiranista, però tenim a favor indicis favorables, sobretot en el pla anímic, estadi previ al polític. El sobiranisme explícit ha augmentat clarament durant els darrers mesos, atrets pel projecte imparable i cansats de suportar misèria política.

Potser, també, ha arribat el moment que el sentiment regionalista, més tímid i confús, desperti a mesura que va exhaurint gran part dels arguments que encara els mantenien vinculats a un projecte estatutari que s'ha esgotat. A diari, hom constata l'existència d'un cansament del nacionalisme conservador illenc, perquè se sent malmenat i ferit per les polítiques agressives i matanceres de la classe dirigent actual. Hi ha fins i tot membres del Govern actual, militants del PP, que van exhaurint la seva confiança amb el marc polític present i no saben molt bé com sortir-se'n. Els que parteixen del PP es troben amb la realitat del desert i els que es llancen a la batalla, amb el desig de participar en la construcció d'una realitat nova i en llibertat també experimen la crua realitat.

Ni entre els més sobiranistes ni entre els més porucs no hi trobareu, tanmateix, herois ni primeres figures, però entenem que hi ha més resistència que la que es visualitza superficialment. Som molts els que vivim en aquest regne enmig del mar que ens sentim solidaris i pròxims a aquest projecte que Salvador Cardús verbalitzava divendres en el Palau Sant Jordi. Som molts els illencs que desitjam que passin coses importants, ho esperam amb l'esperança que aquests raigs de llibertat també arribin a les Illes Balears i la convidin a emprendre aquest nou camí. Fa alguns mesos ja, el mateix Cardús ens interrogava sobre allò que estaven disposats a fer a les Illes Balears quan s'iniciàs la cursa definitiva de la independència de Catalunya.

Ha arribat el moment. Els foguerons de Santa Catalina donaran el sus de sortida i demà, potser, tindrem l'oportunitat de plantejar-nos quin camí volem prendre. Inspirats en la tradició, en la història i en el present, també ens sentim vius i ens presentam voluntaris en la construcció d'aquest ecumene de llibertat. Volem prendre part d'aquesta aventura arriscada i difícil, i volem salpar en aquest estol que construirà un nou futur.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per catalina, fa mes de 8 anys

Hi haurà un capgirament de la política a les Balears, i aquells que no ho vulguin veure tindran les de perdre.

Valoració:2menosmas
Per Carme, fa mes de 8 anys

ARA ÉS L'HORA, SEGADORS!

Valoració:9menosmas
Per Joan Gabriel Mora, fa mes de 8 anys

Hem fet el més difícil: sobreviure anímicament enmig d'una maror feresta.
Ítaca és ara més a prop. Albiram ja a l'horitzó els seus verdejants turons.

Valoració:21menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris