cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

La dispersió no fa paret

En un món que de cada vegada demana més interrelació, més internacionalització i més respecte a la diversitat, hi sobren les cucales que impedeixin veure que estimar la cultura pròpia és el primer esglaó per posar-se en el lloc dels altres i valorar, respectar i entendre la seva cultura, la primera passa cap a un món més humà i menys materialista.

Robotitzar la societat al ball dels doblers, i valorar-ho tot per la deshumanitzada visió que considera que només el preu és el que compta, oblidant que hi ha coses que no estan en venda ni es poden uniformitzar, és propi d'una ideologia neoliberal que arruïna valors, cultures i dignitat, que sap que el seu èxit ha estat dividir les classes populars en un magma d'interessos diversos, sovint contradictoris, i mantenir-les sempre en conflicte entre elles per mitjà de la consciència de la precarietat i de la por, com molt bé ha descrit Josep Ramoneda.

Els apòstols de la idolatria dels doblers sostenen que no hi ha alternativa: hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i ara, com a penitència, toca fer quadrar els nombres i donar absoluta llibertat als mercats. Però el que realment quadren són persones, convertides en simples xifres de negocis.

A la nostra terra, a més, els adoradors d'aquest vedell d'or agredeixen, dia sí i l'altre també, tot el que ens conforma com a poble. Amb l'excusa d'austeritats i d'una suposada defensa de la llibertat, lluny de repartir riquesa i fer-nos més lliures, ens empobreixen en tots els sentits. Fomenten la dispersió i el desarrelament, desnaturalitzen la fraternitat i el sentiment de col·lectivitat; s'obliden que no tot són mercaderies i que no hi ha desigualtat més gran que tractar igual els desiguals.

Deixebles d'una religió que tot ho confia a la llei del més fort, destrueixen la cohesió, els serveis i les polítiques socials. Posen en venda el territori amb lleis que ens retornen a la urbanització d'espais d'alt valor natural, i posen en perill la nostra principal indústria que és el paisatge. En nom de la seva particular visió de la seguretat jurídica fan pols l'interès general: no han après res d'una crisi creada per l'egoisme de l'especulació immobiliària, que ha provocat la fallida de tantes empreses, que ha portat tanta gent a l'atur i que és l'origen de tant de patiment social. Ara, a més, troben que parlar la nostra llengua no és rendible, que no val la pena, que és un atac a la seva idea de llibertat.

Reformant lleis per castigar el català i sortint de l'Institut Ramon Llull, completen la seva missió apostòlica, que no és altra que posar els doblers per sobre de totes les coses. Veuen la llengua i la cultura pròpies com una amenaça al pensament únic, de la mateixa manera que veuen el medi ambient i les polítiques de benestar simplement com un entrebanc a la seva idea absolutament economicista de la societat. Tot fa part dels mateixos interessos i estratègia.

Ara simplement ens retornen als vells temps de pobres i senyors, on els senyors no es mesclaven amb la resta, ni tan sols amb la parla; el garrot i la desigualtat eren la norma de convivència. Tal com deia Miquel Martí i Pol: "Potser el secret és que no hi ha secret / i aquest camí l'hem fet tantes vegades / que ja ningú no se'n sorprèn; potser / caldria que trenquéssim la rutina... / Potser, també, del poc que tenim ara / no saben fer-ne l'ús que cal; qui sap".

Potser tots els qui pensam d'una manera diferent necessitam fer el que deia el poeta: "Posem-nos/ dempeus altra vegada i que se senti / la veu de tots, solemnement i clara. / Cridem qui som i que tothom ho escolti./ I, en acabat, que cadascú es vesteixi/ com bonament li plagui, i via fora,/ que tot està per fer i tot és possible". Com deia Martí i Pol, és possible que calgui fer un millor ús del que tenim (la multitudinària manifestació de l'altre dia en va ser una bona mostra); davant d'una torrentada neoliberal tan grossa, d'un impacte tan fort, la dispersió no fa paret, ens debilita. En tot cas, més endavant, ja hi haurà temps per filar més prim.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris