algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
23°

Espanya i Anglaterra...

Els casos de Catalunya i Escòcia, efectivament, són distints. Escòcia, posem per cas, gaudeix de seleccions esportives, té un reconeixement nacional i pot celebrar democràticament referèndums d'autodeterminació. És clar, Catalunya i Escòcia són diferents en funció de l'estat al qual pertanyen; pel que fa a la resta les semblances són òbvies. Per això no cal esser gaire espavilat per entendre els gibraltarenys: tenc entès que a la Roca els partidaris de "retornar" a Espanya no passen de la mitja dotzena. Per cert que Rajoy mentre nega a Catalunya la possibilitat de decidir amb llibertat el seu futur reivindica allò tan franquista de "Gibraltar español". El seu concepte de la democràcia (compartit per milions d'espanyols) és que malgrat que el 75% dels catalans vulguin fer la consulta, aquesta no es pot fer; en canvi, tot i que el 99% del gibraltarenys no volen esser espanyols, ho han d'esser. És el món al revés, però, què és que no funciona al revés a Espanya?

Per això, posats a fer càbales, imaginem què hauria passat si al segle XVIII Anglaterra, quan ocupà Gibraltar i Menorca, hagués ocupat tots els Països Catalans. Per començar, ens hauríem estalviat els Decrets de Nova Planta, quasi res. I en lloc de figurar a la cua d'Europa durant els últims tres segles (per obra i gràcia d'Espanya) hauríem fet part d'un dels estats més moderns i pròspers del món, el qual supòs que no ens espoliaria com fa Espanya perquè, entre d'altres raons, no en tendria la necessitat que en té aquesta per mantenir viable l'estat. La Revolució Industrial, que passà de llarg per Espanya excepte a Catalunya, hauria tengut moltes més facilitats per quallar sense les polítiques centralistes, agraristes i lliurecanvistes dels governs decimonònics de Madrid, aliens a tot el que era progrés i modernitat. I, si atenem al que passà a Menorca al segle XVIII, durant la dominació britànica, la llengua i la cultura pròpies s'haurien desenvolupat sense entrebancs. Només cal dir que la Balear menor gaudí aleshores d'una prosperitat literària, amb figures com Joan Ramis i Ramis i Antoni Febrer i Cardona, insòlita a la resta del domini lingüístic català. No debades l'època és coneguda com "el període menorquí de la literatura catalana".

I ara podríem decidir lliurement on volem estar i amb qui. Cameron, amb molta intel·ligència, ha autoritzat un referèndum en el qual tot fa pensar que guanyarà el "no" que ell defensa. I, de passada, s'ha assegurat tornar a guanyar les pròximes eleccions. Rajoy i "adláteres", per contra, fan créixer l'independentisme com l'espuma i, en conjunt, porten Espanya cap al caos. I és que, efectivament, Espanya no és Anglaterra ni Rajoy és Cameron.

Professor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris