algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
13°

Balears, després de la independència?

No he vist ni sentit massa comentaris respecte de com s'articularà el dia després. Esquerra Republicana de Catalunya, a les Illes Balears, potser ha fet alguna prospecció sobre el futur d'aquest regne enmig de la mar, amb una personalitat col·lectiva difícil d'homologar políticament. De tot allò que he sentit en aquesta campanya em fascina, sobretot, el posicionament d'Oriol Junqueras, per la seva forma de comunicar i de gestionar adequadament el temps.

Algú l'ha comparat ja a Josep Lluís Carod Rovira, la qual cosa no és cap tara, sinó més aviat una lloança des del nostre punt de vista. És clar que el clima neocentralista afavoreix l'oferta sobiranista d'Esquerra, però sobretot em satisfà constatar com Junqueras està traçant les corbes en aquesta cursa titànica, amb molts pilots molt més preocupats per tombar l'adversari que per obtenir la victòria. Tornant al principi, servidor que, com podeu imaginar, desitja la independència de Catalunya, sent pànic per la posició en què quedarien les Illes Balears, probablement més espanyoles i més represaliades que mai.

Certes actituds anuncien mal temps, la música del partit majoritari no s'ha destacat pel joc net, ni pel senyoriu en aquesta temàtica. Per altra banda, hom pensa que és difícil que les Balears puguin viure, en democràcia s'entén, una situació de repressió i de persecució pitjor que la que vivim actualment. Estam absolutament d'acord amb aquells que perceben aquests instants com els més decadents de la democràcia, com els més esperpèntics que s'han viscut a les Illes Balears des de la transició.

Aquí els poders entenen la seva força emmarcada en l'esquema tradicional del caciquisme, el vèrtex del qual és al poder central. Mentre Catalunya camina en direcció a la independència, les institucions de les Illes Balears es preparen per viure en el desert de la dependència. Coneixíem les debilitats i la incapacitat de molts representants polítics de ser portaveus i mediadors del poble que els ha elegit. Intuíem que no era fàcil treballar en aquest sementer, pressentíem la debilitat d'aquests mateixos representants que, en arribar a Madrid, s'acovardien i actuaven de manera acomplexada. Però mai no havia estat tan evident el grau de servilisme, l'ostentació pròpia de gent sotmesa i contenta de viure mancada de llibertat suficient per fer política.

Complir de forma acrítica la voluntat del senyor s'ha convertit en un acte d'heroisme i de valentia, com han manifestat alguns dirigents del partit majoritari després d'escoltar el discurs del president José Ramón Bauzá en el debat de la comunitat. Desconec quants camins oberts ens quedaran a les Illes Balears a partir de la pròxima setmana, però tenim la seguretat que hi ha una voluntat clara d'acabar amb el patrimoni del país que el poble havia salvat durant les darreres dècades.

Mentre el país real aspira a la independència, aquest país imaginari sembla en mans d'absolutistes i servils, de renegats i de closos, d'una gent que amb les seves paraules, gestos i fets està oferint una imatge que, lamentament, des de molts indrets estan associant al conjunt de les Illes Balears Només els manca cridar a una veu: Visca les cadenes!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume, fa mes de 8 anys

Gràcies Pere per l'article. Està clar que amb l'autonomisme no anam enlloc i que sense els Països Catalans, aquestes illes no són més que una regió d'Espanya.

Valoració:19menosmas
Per emigrante, fa mes de 8 anys

" ... el país real aspira a la independència"

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris