cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
22°

Països Catalans

La independència de Catalunya -hipòtesi encara per concretar- ja s'ha cobrat les primeres víctimes fora del Principat. La sortida de les Illes de l'Institut Ramon Llull és el primer pas d'un seguit de polítiques cruament espanyolistes, que només faran que accentuar-se si el PP veu que Espanya es desploma. Quan un país -qualsevol país- pateix una ferida, sigui aquesta militar o política, esperona un nacionalisme encara més exacerbat. Si en condicions normals el nacionalisme espanyol ja és insofrible: ¿com serà si a més veu que Espanya es desintegra?

Durant les crisis els països es tornen encara més nacionalistes -Espanya després de la pèrdua de Cuba, Alemanya humiliada després de l'armistici de 1918, el Japó després de la derrota en la Segona Guerra Mundial, els Estats Units després de l'11-S, etc.-: és l'única manera de llepar-se les ferides i sobreviure. ¿Potser no fem el mateix, tots nosaltres, a nivell individual? Quan algú ens nega el que som: ¿no tendim a treure l'orgull, tot per donar-nos a nosaltres mateixos allò que ens neguen els altres? Podem esperar això si Catalunya continua fent passos cap a la seva sortida de l'Estat espanyol.

Les mossegades que rebran les restes cada dia més escasses de malloquinitat en clau catalanista seran d'una crueltat brutal, per això em sembla un conte de fades l'esperança d'una hipotètica embranzida emancipadora de la resta dels Països Catalans. És ben cert que la mallorquinitat política -en clau catalanista, reitero- pot sofrir una pujada en eufòria si Catalunya se'n surt i propera (dins o fora de la Unió); però aquest mallorquinisme, ¿passarà mai d'unes certes quotes, quan ara mateix sabem que l'estan foragitant a marxes forçades de dins de la centralitat que representa el PSIB, per exemple? ¿O potser més aviat podem esperar una nova majoria del PP -a Madrid, a les Illes-, partit embolicat amb la bandera espanyola contra tot enemic de l'Espanya unitària? ¿I no farà el mateix el PSOE tot per ocultar la seva mala gestió en el passat i la seva falta de programa econòmic en el present, sobretot quan altres forces com UPiD o Ciudadanos li disputen el terreny i estiren la bandera rojigualda?

Catalunya -un detall tan visible que sempre s'oblida- porta pensant-se a si mateixa en clau catalanista des de mitjans del segle XIX. I el nacionalisme català ha estat present sempre en el govern des de la represa democràtica -i molt abans-, sigui en forma de pujolisme o de tripartit progressista. CiU -que es defineix com a partit de centreesquerra a la seva fundació- ha sabut ser ‘el pal de paller' de la política catalana, apostant durant molt de temps per l'encaix dins Espanya com a opció central. Només quan ha vist -de la mà del gran gruix del país que vol representar- que dins Espanya ja no hi havia recorregut ha decidit apostar fort per l'estat propi. Aquesta història no té res a veure amb la nostra.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per arg, fa mes de 8 anys

1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

Valoració:3menosmas
Per Vicent, fa mes de 8 anys

1392: Els regidors valencians s'adrecen als de Mallorca i s'hi planyen de la inseguretat que hi ha a la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?"

Valoració:3menosmas
Per Independència ja!, fa mes de 8 anys

S'hauria d'entendre d'una vegada que la independència aquí i allà es farà de la mà dels nouvinguts. La independència s'ha de plantejar des del punt de vista de la viabilitat com a estat independent i dels beneficis que pot suposar enfront de pertànyer i mantenir una estructura centralista i rovellada que quan les coses van bé xuclen a un parell, però és que quan van malament encara els hi xupen més a aquest parell.
Quans amics he vist partir a la "seva terra" (per mi era aquí la seva terra) perquè viure aquí se'ls havia fet insostenible. Quan s'entengui la independència en clau social llavors molta més gent la reclamarà aquí, igual que ha passat a Catalunya.

Valoració:1menosmas
Per Biel, fa mes de 8 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoració:5menosmas
Per transcriptor, fa mes de 8 anys

Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873)


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:5menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 8 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat ara fa 50 anys)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:12menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 8 anys

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris